CAUSA 2000-7-RE
Número de registre: 163-2000. Recurs d’empara
AUTE DEL DIA 12 DE JULIOL DEL 2000
_______________________________________________________________
BOPA núm. 39, de 19 de juliol del 2000
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 22 de juny del 2000 per la representació processal del Sr. Josep Alís Balletbó, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional de data 9 de juny del 2000 sobre la inadmissió de la causa 2000-7-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del dia 9 de juny del 2000;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Miguel Ángel Aparicio Pérez;
Antecedent únic
Amb data 22 de juny del 2000, la representació processal del Sr. Josep Alís Balletbó va formular recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2000-7-RE, presentat per presumpta vulneració dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució. Aquesta inadmissió a tràmit va ser acordada per l’aute del Tribunal Constitucional de data 9 de juny del 2000.
En l’escrit de súplica, i com a qüestió prèvia, s’al·lega que la Batllia “en data 19 de juny de l’any 2000 decidia executar la sentència sense esperar si aquesta part interposava o no recurs de súplica..., és a dir deixant en indefensió aquesta part. Com es pot executar sense prèviament notificar?”. Així mateix s’indica textualment: “aquesta part considera que la interposició del recurs de nul·litat d’actuacions, presentat en el moment procedimental escaient, constitueix una incongruència jurídica i legal. Que, més enllà de possibles temes formalistes en els què incideix el M.I. Tribunal Constitucional, cal palesar que establir el propi Tribunal, que ha dictat la sentència, no pot ser el mateix que anul·la les seves actuacions i decisions, donada que aquesta decisió, pot vulnerar els drets constitucionals del meu representat. A més, constituirà una incongruència legal, i plaçaria el representat, com hem dit anteriorment, en situació d’indefensió total”.
Finalment, l’escrit sol·licita al Tribunal Constitucional que admeti a tràmit el recurs d’empara 2000-7-RE, interposat contra les sentències dictades els dies 6 de juliol de 1999 i 3 de març del 2000, per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles i per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, respectivament, i que el revisi.
Fonament jurídic únic
En aquest recurs de súplica se sol·licita a aquest Tribunal la modificació de la resolució continguda en l’aute de data 9 de juny del 2000, mitjançant el qual es declarava la no admissibilitat a tràmit del recurs d’empara presentat pel recurrent, perquè la via jurisdiccional ordinària no havia estat esgotada. Aquesta absència dels tràmits processals necessaris previs al recurs d’empara no pot ser subsanada, tal com es va indicar en l’aute contra el qual avui s’ha recorregut, per la causa exclusiva de la manca de diligència del recurrent que va deixar transcórrer els terminis preceptius per poder interposar l’incident de nul·litat d’actuacions. El recurrent addueix, en aquesta ocasió, que “la interposició del recurs de nul·litat d’actuacions, presentat en el moment procedimental escaient, constitueix una incongruència jurídica i legal”.
Aquesta al·legació, al marge de la llibertat d’opinió que conté, incorre en una falsedat evident: el recurs de nul·litat d’actuacions no es va presentar en el moment procedimental oportú, raó per la qual no va ser admès a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia, ni el Tribunal Constitucional va poder admetre a tràmit el recurs d’empara posterior.
D’altra banda, la part addueix que la Batllia va procedir a executar la seva decisió després de l’aute d’inadmissió d’aquest Tribunal i sense esperar la resolució del recurs de súplica. Tanmateix, aquesta al·legació no afecta gens el recurs de súplica ja que el que s’impugna és la mateixa actuació en l’aute esmentat, d’aquest Tribunal Constitucional: l’objecte processal d’aquest recurs se circumscriu a saber si la seva resolució s’adequava o no a l’ordenament jurídic. En aquest sentit, és obvi que com que el recurrent no havia complert les seves obligacions processals, la inadmissió a tràmit del recurs d’empara era obligatòria jurídicament. Si la part estimava que amb l’actuació de la Batllia se li havien vulnerat els drets constitucionals hauria hagut d’iniciar un procediment distint del que se substancia ara mitjançant el recurs de súplica.
Es podrien efectuar altres pronunciaments sobre l’absència de contingut constitucional del recurs, però la síntesi del supòsit actual és evident: el recurs d’empara no es va admetre a tràmit perquè el recurrent no va complir les seves obligacions processals.
Per tot el que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Josep Alís Balletbó contra l’aute del Tribunal Constitucional de data 9 de juny del 2000 que inadmetia a tràmit el recurs d’empara 2000-7-RE i ratificar la decisió continguda en l’aute esmentat.
Segon
Notificar el present aute a la representació processal del Sr. Josep Alís Balletbó, al president del Tribunal Superior de Justícia, al president de la Batllia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar el present aute, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 12 de juliol del 2000.
Pere Vilanova Trias
Joan Josep López Burniol
President
Vicepresident
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
Magistrat
Magistrat