Un Estat de dret no existeix si no hi ha control de constitucionalitat. Aquest principi, admès actualment de manera unànime, va presidir la tasca dels autors de la primera Constitució andorrana, del 28 d'abril de 1993, que a més, van situar la seva obra, al final del text a manera de coronació, sota la protecció del Tribunal Constitucional. Així, Andorra ocupava un lloc entre les democràcies en què la primacia de la Constitució es proclama i es garanteix.
Sense menystenir el bagatge de les experiències exteriors, el constituent andorrà va saber conferir a la jurisdicció constitucional un caràcter propi adaptat a la història i a les realitats jurídiques, sociològiques i polítiques del país. La diversitat de les competències del Tribunal el fan aparèixer com el guardià vigilant de la Constitució. En primer lloc, en relació amb els poders públics, sobretot amb el legislador, però també amb les administracions i els jutges, per tal com les seves decisions, en particular en el terreny de les llibertats, poden ser impugnades pel procediment anomenat d'empara. El jutge constitucional també té vocació d'àrbitre en els conflictes de competència que poden néixer entre els òrgans constitucionals, una atribució especialment important en l'àmbit local en un Estat en què la descentralització és important. En darrer lloc, l'opinió del Tribunal pot ser requerida quan els jutges el qüestionin en relació amb un dubte sobre la constitucionalitat d'una llei, i és possible que també s'hagi de pronunciar sobre la compatibilitat d'un tractat amb la Constitució.
Amb el Tribunal Constitucional, Andorra disposa d'una institució a la vegada - com veurem seguidament- àgil, competent i independent, en definitiva ben adaptada per solucionar els problemes que pot implicar la interpretació de la Constitució en un Estat de dret.
Composició del Tribunal Constitucional
El Tribunal Constitucional es compon de quatre membres, que tenen el títol de magistrats constitucionals, són designats un per cadascun dels Coprínceps i dos pel Consell General d'entre persones majors de vint-i-cinc anys i de reconeguda experiència jurídica o institucional.
El mandat de magistrat constitucional té una durada de vuit anys, comptats a partir de la data del nomenament, i no és renovable per períodes consecutius. Segons el torn rotatori establert per la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, cada dos anys cessa un dels magistrats constitucionals i es substituït per un altre designat pel mateix òrgan que va elegir el cessant.
Els magistrats constitucionals cessen en el càrrec per finalització del temps de mandat, per renúncia voluntària, per defunció, per incórrer en alguna causa d'incapacitació personal o legal, per condemna penal per delicte dolós i per imposició pel mateix Tribunal d'una sanció disciplinària com a conseqüència d'una falta qualificada de molt greu.
El càrrec de magistrat constitucional és incompatible amb l'exercici de qualsevol altre càrrec públic, amb l'exercici d'activitats de representació, gestió, assessorament o defensa d'interessos privats de tercers dins del territori d'Andorra, amb qualsevol càrrec directiu en partits polítics, sindicats i associacions i amb qualsevol activitat que pugui posar en perill la independència i la imparcialitat en el compliment de les seves obligacions.
La Presidència, d'una durada de dos anys, recau en un magistrat segons el torn rotatori establert a l'article 26.2 de la LQTC (modificació legislativa del 19 de maig del 2006): en el moment del seu nomenament, per finalització del mandat del seu predecessor, el magistrat entrant comença a exercir les funcions de vicepresident per una durada de dos anys. Al final d'aquest període accedeix a la presidència. Cada magistrat constitucional serà president en el decurs del seu mandat complet.
El vicepresident exerceix les funcions del president en casos d'impossibilitat física d'aquest o per delegació expressa.