CAUSA 2001- 4-RE
Número de registre: 53-2001. Recurs d’empara
AUTE DEL DIA 5 D’ABRIL DEL 2001
_______________________________________________________________
BOPA núm. 37, de 12 d’abril del 2001
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 13 de febrer del 2001 per la representació processal de la Sra. Josepa Aguilar Riba, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra els autes de dates 18 de desembre del 2000 i 22 de gener del 2001, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per haver-se pogut produir una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció reconegut a l’article 10 de la Constitució i atès que sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti sentència anul·lant els autes recorreguts “i retornant les actuacions en el moment del procediment administratiu, en el qual corresponia a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia donar audiència a aquesta part i a les demés parts del procés”;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal de data 13 de març del 2001;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Philippe Ardant;
Antecedents
Primer
Amb data 29 de març de 1966, la Sra. Agustina Riba Casal va interposar recurs en queixa davant les Delegacions Permanents de S.E. els Coprínceps contra el Decret 80/H del Consell General, de data 26 de febrer de 1966, que autoritzava la Sra. Agustina Riba Casal a construir l’edifici sol·licitat, condicionant aquesta autorització a l’informe favorable de la Junta de Govern del Departament de Serveis Públics. Aquest recurs va ser reiterat pel Sr. Josep Riba Tor, el dia 6 de novembre de 1975 sense que s’hagués admès a tràmit de forma expressa, ni se n’hagués demanat informació al Consell General.
Amb data 23 de febrer del 2000, la Sra. Josepa Aguilar Riba va interposar, davant el Tribunal de Batlles, un recurs jurisdiccional contra el recurs en queixa esmentat i va sol·licitar demanda d’indemnització de danys i perjudicis contra l’Administració per un import no determinat.
Segon
Amb data 1 de març del 2000, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, mitjançant aute, va declarar la inadmissibilitat de la demanda i va ordenar l’arxiu de les actuacions, per considerar que l’acció havia caducat, d’acord amb els efectes previstos a l’article 40 del Codi de l’Administració ja que les parts interessades han “deixat transcórrer més de 8 anys per denunciar el silenci guardat per les institucions político-administratives competents en l’afer”.
Tercer
Amb data 4 d’abril del 2000, la representació processal de la Sra. Josepa Aguilar Riba va interposar recurs d’apel·lació contra l’aute de data 1 de març del 2000 del Tribunal de Batlles.
Mitjançant aute de data 18 de setembre del 2000, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va desestimar el recurs d’apel·lació ja que va considerar que “s’ha d’entendre que el termini legal per a reproduir davant dels Tribunals administratius els recursos en queixa que encara no s’haguessin resolt ni retornat als interessats en la data d’entrada en vigor de la Constitució s’obria de manera general en el moment d’entrada en funcionament de les noves institucions judicials, el 2 de febrer de 1994 com resulta d’una aplicació analògica de la Disposició transitòria 9a., apartats 2 i 3, de la Llei qualificada de la Justícia. En aquest cas l’agent no tan sols no va actuar així, sinó que ha deixat transcórrer més de 6 anys fins al moment en què ha reproduït davant el Tribunal de Batlles el contingut del recurs en queixa formulat l’any 66. (...) S’ha de concloure, doncs, que la demanda resulta extemporània i que procedeix efectivament la seva inadmissió a tràmit”.
Quart
La representació processal de la recurrent en empara va presentar incident de nul·litat d’actuacions davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, manifestant que s’havia produït una vulneració del dret a la jurisdicció, “en haver-se declarat extemporània la demanda malgrat que no li havia estat notificat en cap moment el retorn de l’escrit de recurs en queixa, tal com era preceptiu d’acord amb l’article 2a) de la Llei d’instauració de la jurisdicció administrativa i fiscal”.
Cinquè
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, mitjançant aute de data 18 de desembre del 2000, va desestimar l’incident de nul·litat d’actuacions perquè “manca un dels seus requisits essencials, des del moment en què la interessada havia denunciat anteriorment la vulneració del dret fonamental que ara torna a invocar en defensa de les seves pretensions. (...) Cal tenir també en compte que el dret a la jurisdicció es satisfà no només amb una resolució de fons, sinó també amb una inadmissió de la demanda quan no es compleixen els requisits de temps i de forma extemporània, vici que té caràcter d’insubsanable, segons resulta de l’article 85 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal”.
Sisè
Amb data 2 de gener del 2001, la Sra. Josepa Aguilar Riba va interposar incident de nul·litat d’actuacions contra l’aute de data 18 de desembre del 2000 demanant la seva anul·lació per vulneració del dret a un procés degut, dret protegit per la Constitució, per comportar una greu indefensió a la part recurrent, pel fet que la part recurrent no havia pogut expressar les al·legacions pertinents a la seva defensa, havent-se dictat l’aute “sense base legal i sense coneixement de causa, privant a la promotora d’aquell incident de desenvolupar, restringir o modificar degudament els motius del greuge contra la darrera resolució”.
Setè
Amb data 22 de gener del 2001, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute que desestimava l’incident de nul·litat i declarava que “l’article 18.3 de la Llei transitòria de procediments judicials disposa que contra resolucions que posin terme a l’incident d’actuacions plantejat per qualsevol de les parts no s’hi pot interposar recurs”.
Vuitè
Amb data 13 de febrer del 2001, la representació processal de la Sra. Josepa Aguilar Riba va interposar recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, contra els autes de dates 18 de desembre del 2000 i 22 de gener del 2001, per vulneració del dret a la jurisdicció reconegut a l’article 10 de la Constitució.
En el seu escrit de recurs d’empara la representació processal de la recurrent manifesta que els autes esmentats vulneren el dret a la jurisdicció, ja que la recurrent no ha tingut la possibilitat d’efectuar al·legacions de conformitat amb el que disposa l’article 18 bis 3 de la Llei transitòria de procediments judicials, i que la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha fet “una interpretació abusiva i sense base legal (...) respecte al concepte de parts del procés”.
I per acabar, aquesta representació processal demana al Tribunal Constitucional que dicti sentència anul·lant els autes recorreguts “i retornant les actuacions en el moment del procediment administratiu, en el qual corresponia a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia donar audiència a aquesta part i a les demés parts del procés”.
Novè
En data 13 de març del 2001, el Ministeri Fiscal va presentar el seu informe, en què considerava que “la interpretació de l’article 18 bis de la Llei Transitòria de Procediments Judicials que realitza la Sala Administrativa, es fonamenta en la necessitat de que la persona que considera perjudicat el seu dret fonamental a la jurisdicció interessi la demanda per davant de l’òrgan jurisdiccional ordinari expressant els fets que li produeixin la vulneració, a fi de que la resta de les parts personades en el procés, puguin manifestar-se al respecte formulant al·legacions respecte dels pretesos greuges”.
I, el Ministeri Fiscal constata una manca manifesta de contingut constitucional ja que “les pretensions del recurrent són pròpies de la legalitat ordinària, consideració que per sí mateixa ha de comportar de conformitat amb el que disposa l’article 37.2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional la inadmissibilitat de la demanda presentada per incompetència manifesta del Tribunal Constitucional en constatar-se una falta manifesta de contingut constitucional en la infracció denunciada”.
Fonaments jurídics
Primer
Tal com es desprèn dels antecedents, amb data 13 de febrer del 2001, la representació processal de la Sra. Josepa Aguilar Riba va interposar recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, contra l’aute de data 18 de desembre del 2000 (que desestimava l’incident de nul·litat d’actuacions interposat contra la decisió que resolia en apel·lació), i contra l’aute de data 22 de gener del 2001 (que desestimava un segon incident de nul·litat d’actuacions interposat contra la desestimació del primer), dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, ambdós per vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució.
Així doncs, cal efectuar una distinció entre aquests dos incidents de nul·litat d’actuacions.
Segon
Pel que fa al recurs d’empara contra l’aute de data 18 de desembre del 2000, cal recordar que l’article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional estableix que la interposició del recurs d’empara s’efectua dins el termini de quinze dies hàbils, comptats des de l’endemà de la darrera resolució denegatòria. A més, cal afegir que la Llei esmentada no preveu cap pròrroga, ni cap suspensió o interrupció d’aquest termini sigui quina sigui la causa.
Hem de constatar que el recurs d’empara interposat el 13 de febrer del 2001, contra l’aute de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de data 18 de desembre del 2000, ha estat interposat a bastament fora del termini esmentat. Per consegüent, i reiterant la jurisprudència anteriorment establerta per aquest Tribunal sobre aquest punt, el recurs d’empara contra l’aute de data 18 de desembre del 2000, dictat per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, és inadmissible a tràmit.
Tercer
Pel que fa al recurs d’empara contra l’aute de data 22 de gener del 2001 (que resol un segon incident de nul·litat d’actuacions contra la decisió de data 18 de desembre del 2000), cal recordar que la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va declarar que l’article 18 bis 3 de la Llei transitòria de procediments judicials disposa que contra resolucions que posin terme a l’incident de nul·litat d’actuacions plantejat per qualsevol de les parts no s’hi pot interposar recurs.
Aquest article, sobre el qual el Tribunal Superior de Justícia ha fonamentat la seva decisió, forma part de les normes de competència i procediment aplicables a l’Administració de Justícia, la interpretació de les quals està reservada als tribunals ordinaris pels articles 86.1 i 87 de la Constitució. El Tribunal Superior de Justícia ha fet una aplicació, merament automàtica, d’una norma absolutament clara i senzilla, que no suscita debats ni altres interpretacions i, en aquest cas concret, la decisió esmentada no vulnera el dret a la jurisdicció establert a l’article 10 de la Constitució.
Per tant, hem de considerar, que el recurs d’empara de la Sra. Josepa Aguilar Riba contra l’aute de data 22 de gener del 2001, dictat per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, és inadmissible à tràmit.
Per tot el que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2001-4-RE, interposat per la representació processal de la Sra. Josepa Aguilar Riba, contra els autes de dates 18 de desembre del 2000 i 22 de gener del 2001, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
Segon
Notificar el present aute a la representació processal de la Sra. Josepa Aguilar Riba, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar el present aute, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 5 d’abril del 2001.
Pere Vilanova Trias
Joan Josep López Burniol
President
Vicepresident
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
Magistrat
Magistrat