CAUSA 2005-35-RE
Número de registre 752-2005. Recurs d’empara
AUTE DEL 30 DE NOVEMBRE DEL 2005
_______________________________________________________________
BOPA núm. 105, del 14 de desembre del 2005
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el 4 de novembre del 2005 per la representació processal de la Sra. Kristina Zarskyte, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra l’aute del 3 de novembre del 2005, dictat pel Tribunal de Corts, que confirma l’aute del 31 d’octubre del mateix any dictat pel batlle de guàrdia, per haver-se produït una presumpta vulneració dels drets a la llibertat individual i a la seguretat de la recurrent, reconeguts a l’article 9.1 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que vulgui admetre aquest recurs d’empara, declari infringits els drets esmentats, declari la nul·litat de les resolucions objecte de recurs;
Vista la Constitució, especialment els articles 9.1, 9.3, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional;
Vista la llei transitòria de procediments judicials;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;
Antecedents
Primer
El 15 de maig del 2005, la Sra. Kristina Zarskyte, de nacionalitat lituana, va ser detinguda per la policia juntament amb dues altres persones, i va ser acusada d’uns presumptes delictes majors d’ús indegut de targeta de crèdit de la qual no n’és titular, de possessió dolosa de passaport fals i de tràfic de targetes de crèdit.
Segon
El 23 de juny del 2005, el batlle instructor de la causa va acordar, mitjançant aute, la seva llibertat sota fiança de 3000 euros amb l’obligació de comparèixer sempre que fos citada a la Batllia o davant el tribunal competent.
Tercer
El 26 d’octubre del 2005, després de la compareixença de la recurrent davant el Tribunal de Corts, aquest va dictar un aute que revocava l’aute anterior del batlle instructor, i atesa la petició del Ministeri Fiscal continguda al final del seu informe de qualificació definitiva de la causa, la deliberació efectuada pel Tribunal de Corts amb la finalitat de garantir la seva presència i assegurar l’execució de la pena que pogués recaure en un futur, decretava l’ingrés immediat a la presó de manera provisional de la Sra. Kristina Zarskyte.
Quart
El 31 d’octubre del 2005, la representació processal de la Sra. Kristina Zarskyte va iniciar davant el batlle de guàrdia el procediment a què es refereix l’article 9.3 de la Constitució per considerar que la seva representada estava detinguda de manera il·legal i que per tant s’havia vulnerat el seu dret a la llibertat, reconegut a l’article 9.1 de la Constitució.
Cinquè
El mateix dia, la batlle de guàrdia va resoldre inadmetre aquesta demanda per considerar que el Tribunal de Corts era competent “per resoldre totes aquelles qüestions que apareguin i/o li siguin exposades, i, més concretament, en relació a la situació de llibertat i/o presó provisional de les persones objecte de procediment penal; i és així com succeeix en el present cas, doncs, per part del Ministeri Fiscal, com ja s’ha dit, es va interessar per davant d’aquell Òrgan jurisdiccional que es dictés la presó provisional en relació a Kristina Zarskyte, i l’adopció d’aquesta mesura es troba en l’esfera pròpia de decisió del tribunal que la va adoptar.”
Sisè
La representació processal de la Sra. Kristina Zarskyte va presentar un recurs d’apel·lació contra aquesta decisió de la batlle de guàrdia, i el 3 de novembre del 2005, el Tribunal de Corts va acordar desestimar el recurs d’apel·lació esmentat.
En aquest aute, el Tribunal de Corts recorda que l’objecte del procediment previst a l’article 9.3 de la Constitució i desenvolupat en la Llei transitòria de procediments judicials, procediment conegut com d’Habeas Corpus, és el control de la legalitat de la detenció i declara que “atesa la ja esmentada finalitat del procediment d’Habeas Corpus, i vistos els supòsits de detenció il·legal de l’article 6 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, es pot concloure que aquest procediment no resulta aplicable al supòsit en que la detenció ha estat ordenada per l’autoritat judicial doncs, en aquest cas, la legalitat de la detenció no és qüestionable per la via d’aquest procediment especial sinó per la via ordinària dels recursos contra les decisions de les autoritats judicials. Per tant, dins del concepte “autoritat” que empra l’article 6 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials no s’han de comprendre les autoritats judicials que, d’acord amb les normes d’un procediment, són objectivament competents per ordenar la detenció d’una persona.”
Setè
El 4 de novembre del 2005, la representació processal de la Sra. Kristina Zarskyte va presentar un recurs d’empara contra l’aute del 3 de novembre del mateix any del Tribunal de Corts que confirmava l’aute de la batlle de guàrdia per vulneració del dret a la llibertat i a la seguretat de la recurrent.
En el seu escrit aquesta part considera que el Tribunal de Corts no disposa de cap competència expressa per acordar la revocació de la llibertat provisional acordada pel batlle instructor que, a més, no havia estat objecte de recurs per part del Ministeri Fiscal. Aquesta part afegeix que l’actitud de la Sra. Kristina Zarskyte no havia estat mereixedora de la revocació de la seva llibertat, ja que tot i viure a l’estranger ha acomplert els termes i condicions de la seva llibertat sota fiança. Per tant, no “hi havia per part del Tribunal justificació raonada i raonable per tal d’adoptar una decisió tan restrictiva o desfavorable d’un dret individual.”
Aquesta part conclou que la recurrent es troba actualment privada il·legalment de llibertat perquè l’autoritat judicial ha adoptat una decisió “sense que concorrin els supòsits i requisits legals, o encara que concorrin aquests supòsits, la detenció s’ha produït sense respectar les formalitats i requisits legalment establerts.”
Per acabar, la representació processal de la recurrent demana al Tribunal Constitucional que vulgui admetre aquest recurs d’empara, declari infringits els drets a la llibertat individual i a la seguretat, reconeguts a l’article 9.1 de la Constitució, i anul·li immediatament l’aute del Tribunal de Corts del 26 d’octubre del 2005, així com les resolucions de la batlle de guàrdia del 31 d’octubre del 2005 i del Tribunal de Corts del 3 de novembre del mateix any.
Fonament jurídic únic
El Tribunal Constitucional ja ha tingut l’ocasió, en les sentències recaigudes en les causes 96-1-RE i 96-8-RE, de pronunciar-se en relació amb l’abast del seu control en l’àmbit del procediment que doctrinalment s’anomena Habeas Corpus. D’aquestes decisions es desprèn que el procediment de l’Habeas Corpus, previst a l’article 9.3 de la Constitució i desenvolupat en els articles 5 a 14 de la Llei transitòria de procediments judicials, correspon a l’apreciació dels jutges del fons.
Aquest Tribunal també ha recordat en decisions diverses que no era un tribunal de cassació i que l’objecte del recurs d’empara és verificar que les autoritats públiques, concretament les autoritats judicials, respecten els preceptes relatius als drets fonamentals, i que el seu objecte no és constituir un grau suplementari de jurisdicció.
En aquesta causa, la recurrent al·lega que la decisió del Tribunal de Corts del 26 d’octubre del 2005 vulnera els seus drets a la llibertat i a la seguretat, reconeguts en l’article 9.1 de la Constitució.
Pel que fa al procediment, cal remarcar, com ho han fet la batlle de guàrdia i el Tribunal de Corts, que el procediment d’Habeas Corpus no pot concernir un ingrés penitenciari decidit per l’autoritat judicial mateixa.
En la sentència del 17 de maig de 1996, recaiguda en la causa 96-1-RE, el Tribunal Constitucional va considerar que un procediment penal comporta diverses fases i que el tribunal ordinari, en el moment de la vista oral, disposa d’una plenitud de competències, tant pel que fa al seu pronunciament sobre el fons com pel que fa a les mesures eventuals de restricció temporal de llibertat. Per tant, el 26 d’octubre del 2005, corresponia al Tribunal de Corts prendre les mesures escaients per tal de garantir la bona continuació del procés.
Quant a la vulneració de l’article 9.1 de la Constitució, el Tribunal Constitucional considera també que correspon al jutge del fons, amb la finalitat de garantir el bon desenvolupament del procés, pronunciar-se sobre l’ingrés penitenciari d’una persona imputada que resideix a l’estranger, a condició, d’una banda que aquesta persona es beneficiï dels drets inherents a un procés degut, i d’altra banda, que l’ingrés penitenciari provisional ho sigui per una durada breu a l’espera d’un pronunciament definitiu.
La representació processal de la recurrent no al·lega que la decisió objecte de recurs no hagi respectat els principis i les normes del procés degut. Tal com assenyala el Tribunal de Corts en l’aute del 3 de novembre del 2005, correspon a la Sra. Kristina Zarskyte utilitzar les vies de recurs ordinàries contra l’aute del 26 d’octubre del 2005.
La demanda de la Sra. Kristina Zarskyte ha de ser, per tant, declarada inadmissible a tràmit per manca de contingut constitucional.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2005-35-RE, interposat per la representació processal de la Sra. Kristina Zarskyte, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra l’aute del 3 de novembre del 2005, dictat pel Tribunal de Corts, que confirma l’aute del 31 d’octubre del mateix any, dictat pel batlle de guàrdia.
Segon
No hi ha condemna expressa en costes per no existir parts contràries.
Tercer
Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
Quart
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 30 de novembre del 2005.
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
President
Vicepresident
Didier Maus
Miguel Herrero de Miñón
Magistrat
Magistrat