CAUSA 2006-2-RE
Número de registre 45-2006. Recurs d’empara
AUTE DEL 23 DE JUNY DEL 2006
_______________________________________________________________
BOPA núm. 51, del 5 de juliol del 2006
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el 27 de març del 2006 per la representació processal de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (APAPMA), mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2006 sobre la inadmissió de la causa 2006-2-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2006;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Miguel Herrero de Miñón;
Antecedent únic
El 27 de març del 2006, la representació processal de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (APAPMA) va formular un recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2006-2-RE, presentat per haver-se produït una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a obtenir dels tribunals una resolució fonamentada en dret, reconeguts a l’article 10 de la Constitució. Aquesta inadmissió a tràmit va ser acordada per l’aute del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2006.
En primer lloc, la representació processal de la recurrent manifesta que es satisfà que el Tribunal Constitucional hagi corregit la seva doctrina sobre el còmput dels dies per presentar oportunament un recurs d’empara i afegeix “Ara només cal que el propi Tribunal, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal comuniqui les resolucions recaigudes en els presents autes d’empara a les parts en aquells procediments en que dita doctrina els havia estat aplicada i se’ls havia deixat sense acció d’empara, perquè actuïn segons el que estimin el seu millor dret.”
En segon lloc, considera que el Tribunal Constitucional ha entrat a examinar la qüestió de fons quan el que havia de fer era declarar l’admissió o la inadmissió a tràmit, d’acord amb les disposicions de l’article 37 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. L’aute objecte de recurs declara que els valors constitucionals de l’article 10 de la Constitució no han estat vulnerats, per tant s’ha de concloure que el Tribunal Constitucional reconeix, sense haver admès a tràmit prèviament el recurs, el contingut constitucional de les vulneracions denunciades.
En tercer lloc, aquesta part al·lega que no comparteix el criteri del Tribunal Constitucional quan considera els raonaments del Tribunal Superior de Justícia suficientment amplis i coherents, i planteja de nou les qüestions adduïdes en el recurs d’empara.
Per acabar, l’escrit sol·licita al Tribunal Constitucional que revoqui l’aute del 15 de març del 2006, que acordi l’admissió a tràmit del recurs d’empara 2006-2-RE i que segueixi els tràmits d’aquest procediment fins al pronunciament de la sentència.
Fonament jurídic únic
La representació processal de la recurrent al·lega que l’aute objecte de recurs decideix la inadmissibilitat a tràmit, perquè aprecia una manca de contingut constitucional en el recurs d’empara, la qual cosa, segons el seu parer, no pot resoldre’s en el tràmit d’admissió sinó al final del procés, una vegada s’hagi admès i substanciat el recurs.
Aquesta part fonamenta la seva al·legació en una interpretació literal i parcial de l’article 37 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, d’acord amb la qual la inadmissibilitat d’un recurs d’empara només és possible quan la seva interposició manca d’algun dels requisits formals exigits per l’article 36 d’aquesta mateixa Llei qualificada. Però aquest és el supòsit de l’article 37.1, mentre que l’article 37.2 disposa que “També escau la inadmissibilitat de la demanda (...) per falta manifesta de contingut constitucional de la infracció denunciada.”
El Tribunal ha tingut ocasions diverses per precisar que entén per contingut constitucional i que entén per manca manifesta de contingut constitucional (per exemple, veure l’aute del 19 de gener del 2001, recaigut en la causa 2000-16-RE) i sobre la base de l’article 37.1 esmentat ha afirmat en nombroses ocasions que un judici d’inadmissió és procedent quan raonablement es dedueix d’un examen de les al·legacions inicials la manca d’aquest contingut, únic objecte del control constitucional (per exemple, resolucions del 18 de setembre i del 5 de novembre de 1999, recaigudes en la causa 99-9-RE). Això és coherent amb el caràcter de remei processal excepcional que té el recurs d’empara conformement a l’article 41.2 de la Constitució, i així ha estat interpretat per la jurisprudència d’aquest Tribunal (aute del 2 de juliol de 1999, recaigut en la causa 99-1-RE).
En aquest cas, el fonament jurídic segon de l’aute del 15 de març del 2006, relatiu a la causa 2006-2-RE, conté una motivació extensa articulada en diversos punts que justifica la no admissió del recurs. D’aquesta argumentació es dedueix la manca de contingut constitucional de la pretensió, una manca que no s’afirma a priori, com sembla adduir la representació processal de la recurrent en la seva súplica, sinó que resulta suficientment acreditada en les consideracions contingudes en l’aute objecte d’aquesta súplica.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (APAPMA) contra l’aute del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2006 que inadmetia a tràmit el recurs d’empara 2006-2-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal de l’Associació recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 23 de juny del 2006.
Didier Maus
Carles Viver Pi-Sunyer
President
Vicepresident
Miguel Herrero de Miñón
Philippe Ardant
Magistrat
Magistrat