CAUSA 2006-8-RE
Número de registre 209-2006. Recurs d’empara
AUTE DEL 20 DE NOVEMBRE DEL 2006
_______________________________________________________________
BOPA núm. 87, del 29 de novembre del 2006
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el 27 de setembre del 2006 per la representació processal de la societat Oficina de Construcció i Comercialització d’Edificis Residencials, SA (OCCESA), mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de setembre del 2006 sobre la inadmissió de la causa 2006-8-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 8 de setembre del 2006;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Carles Viver Pi-Sunyer;
Antecedent únic
El 27 de setembre del 2006, la representació processal de la societat Oficina de Construcció i Comercialització d’Edificis Residencials, SA (OCCESA), va formular un recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2006-8-RE, presentat per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, reconegut a l’article 10 de la Constitució. Aquesta inadmissió a tràmit va ser acordada per l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de setembre del 2006.
La representació processal de la recurrent discrepa de les apreciacions del Tribunal Constitucional tant pel que fa a l’omissió del resultat de les proves documentals públiques que evidencia l’arbitrarietat en l’adopció de les decisions de la jurisdicció ordinària, com pel que fa al fet que s’ha donat una motivació àmplia als resultats de les proves testificals. Segons el parer d’aquesta part, hi ha una clara vulneració del dret a obtenir una resolució fonamentada en dret, i una vulneració del dret a la defensa que fa necessària la intervenció del Tribunal Constitucional.
Per acabar, l’escrit sol·licita al Tribunal Constitucional que tingui aquest recurs de súplica per presentat i es dicti una resolució “donant lloc al demanat per mitjà del Recurs d’Empara interposat per aquesta part, i per tal de restablir el dret violat i donar una protecció judicial a l’incongruència omissiva de la jurisdicció ordinària.”
Fonament jurídic únic
En el seu recurs de súplica, formulat contra l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de setembre del 2006, la societat recurrent “discrepa del que ha estat apreciat pel Tribunal (...) ja que l’omissió del resultat de les proves documentals públiques és una circumstància excepcional, al·legada en el recurs d’Empara, que s’ha de tenir en consideració i que evidència l’arbitrarietat en l’adopció de les decisions en la jurisdicció ordinària”, i per això, contràriament al que declara el Tribunal Constitucional, les resolucions impugnades mancarien de motivació, per arbitràries o lògicament irraonables. D’altra banda, tampoc “no pot compartir l’apreciació efectuada pel Tribunal, en el sentit de que: el Tribunal Superior de Justícia donés crèdit, de forma àmpliament motivada, als resultats de les proves testificals.”
Per fonamentar el seu recurs, la societat recurrent no posa de manifest cap element nou que obligui el Tribunal Constitucional a revisar les seves valoracions i conclusions jurídiques. Es limita a obrir novament el debat de fons, tot reiterant que s’ha omès la valoració de la prova documental pública, contràriament a la conclusió a què arriba l’aute objecte de recurs, segons la qual el fet que “el Tribunal Superior de Justícia donés crèdit, de forma ampliàment motivada, als resultats de les proves testificals, comportava de forma automàtica i incontrovertible el refús de la prova documental pública.”
El segon argument emprat, segons el qual el Tribunal Superior de Justícia no va donar crèdit, “de forma àmpliament motivada, als resultats de les proves testificals”, ja que si l’hagués donat hauria reconegut que el xalet objecte del litigi no és comunitari, vol provar més del què pot provar i també suposa reobrir el debat sense aportar elements d’enjudiciament nous.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la societat Oficina de Construcció i Comercialització d’Edificis Residencials, SA (OCCESA) contra l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de setembre del 2006 que inadmetia a tràmit el recurs d’empara 2006-8-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal de la societat recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 20 de novembre del 2006.
Didier Maus
Carles Viver Pi-Sunyer
President
Vicepresident
Miguel Herrero de Miñón
Magistrat