CAUSA 2008-10-RE
Número de registre 163-2008. Recurs d’empara
AUTE DEL 26 DE JUNY DEL 2008
_______________________________________________________________
BOPA núm. 52, del 9 de juliol del 2008
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, l’11 de març del 2008, per la representació processal del Sr. Josep Parramon Llavet, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra l’aute del 7 de novembre del 2007 i contra la sentència del 18 de desembre del 2002, dictats pel Tribunal de Corts en el marc de les causes 188-3/00 i 190-4/00 i, per extensió, totes les resolucions judicials recaigudes en el marc d’aquestes causes per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que admeti a tràmit aquest recurs i que dicti una sentència que declari la nul·litat de tot el procés i acordi la retroacció de les actuacions al moment processal anterior a les declaracions dels testimonis de la causa 188-3/00. Subsidiàriament, demana la retroacció de les actuacions a moments processals diferents;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 24 d’abril del 2008;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Carles Viver Pi-Sunyer;
Antecedents
Primer
El 18 de desembre del 2002, el Tribunal de Corts va dictar una sentència mitjançant la qual condemnava, en rebel·lia processal, el Sr. Josep Antoni Parramon Llavet com autor responsable penal d’un delicte major continuat d’injúries i calumnies a l’autoritat sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de 2 anys de presó condicional, inhabilitació especial per l’exercici de la professió d’advocat al Principat durant 7 anys i al pagament de les despeses processals causades.
Segon
Aquesta sentència li va ser notificada l’11 d’octubre del 2007, i la seva representació processal va interposar un incident de nul·litat d’actuacions o “
Tercer
El 7 de novembre del 2007, el Tribunal de Corts va dictar un aute en què acordava desestimar la sol·licitud presentada perquè, d’acord amb les disposicions de l’article 247 del Codi de procediment penal, el termini de quinze dies previst per interposar recurs d’audiència contra les sentències dictades en rebel·lia processal, comença a córrer a partir del moment en què el penat es presenti davant el Tribunal o sigui trobat; ara bé, aquest darrer no s’ha presentat davant el Tribunal, ni tampoc es troba a la seva disposició; el simple fet de facilitar una adreça a l’estranger no permet l’obertura del termini esmentat.
Quart
L’11 de març del 2008, la representació processal del Sr. Josep Parramon Llavet va presentar un recurs d’empara contra l’aute del 7 de novembre del 2007 i contra la sentència del 18 de desembre del 2002, dictats pel Tribunal de Corts en el marc de les causes 188-3/00 i 190-4/00 i, per extensió, totes les resolucions judicials recaigudes en el marc d’aquestes causes per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que admeti a tràmit aquest recurs i que dicti una sentència que declari la nul·litat de tot el procés i acordi la retroacció de les actuacions al moment processal anterior a les declaracions dels testimonis de la causa 188-3/00. Subsidiàriament, demana la retroacció de les actuacions a moments processals diferents.
Així mateix, en darrer terme manifesta que “
Cinquè
El 24 d’abril del 2008, el Ministeri Fiscal va presentar un informe en què s’oposava a l’admissió a tràmit d’aquest recurs d’empara, ja que aquest es va interposar fora del termini establert a l’article 94.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Fonament jurídic únic
Abans d’entrar a analitzar el fons de la qüestió plantejada, cal referir-se a l’excepció de procedibilitat al·legada pel Ministeri Fiscal relativa a l’extemporaneïtat del recurs interposat per la representació processal del Sr. Josep Parramon Llavet.
La confrontació de la data en què es va notificar l’aute del Tribunal de Corts que acorda la inadmissió del recurs de nul·litat (12 de novembre del 2007) i de la data en què va entrar en el registre del Tribunal Constitucional aquest recurs d’empara (11 de març del 2008) posa de manifest que s’han sobrepassat amb escreix els quinze dies hàbils que preveu l’article 94.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional per interposar els recursos d’empara (sense que durant aquests quatre mesos hi hagi hagut cap actuació per part del recurrent).
La malaltia que patí l’advocat del recurrent i l’al·legació dels drets a la salut i a la defensa no poden justificar, als efectes de l’admissió a tràmit, l’incompliment d’un requisit de procedibilitat que, com tots els requisits d’aquest tipus, no és una mera formalitat, sinó una regla absolutament necessària per ordenar els processos judicials en garantia de béns de relleu constitucional tan importants com la seguretat jurídica i, finalment, la justícia. El compliment d’aquests requisits no pot quedar a la lliure disposició de les parts en litigi.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2008-10-RE, interposat per la representació processal del Sr. Josep Parramon Llavet, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra l’aute del 7 de novembre del 2007 i contra la sentència del 18 de desembre del 2002, dictats pel Tribunal de Corts.
Segon
No hi ha condemna expressa en costes per no existir parts contràries.
Tercer
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
Quart
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 26 de juny del 2008.
Didier Maus
Carles Viver Pi-Sunyer
President
Vicepresident
Miguel Herrero de Miñón Pierre Subra de Bieusses
Magistrat
Magistrat