CAUSA 2009-3-RE
Número de registre 33-2009. Recurs d’empara
AUTE DEL 12 D’OCTUBRE DEL 2009
_______________________________________________________________
BOPA núm. 78, del 21 d’octubre del 2009
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 17 de juny del 2009, per la representació processal del Sr. Liborio Gamero Barrantes, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de juny del 2009 sobre la inadmissió de la causa 2009-3-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 8 de juny del 2009;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;
Antecedent únic
El 17 de juny del 2009, la representació processal del Sr. Liborio Gamero Barrantes va formular un recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2009-3-RE, presentat per haver-se produït una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució.
En aquest escrit manifesta que discrepa del redactat de l’antecedent primer de l’aute objecte de recurs, ja que ningú va veure al recurrent conduir el vehicle, sinó que, segons les declaracions dels agents de policia, va ser ell que així ho va dir. Aquest part també discrepa del redactat de l’antecedent desè en el sentit que el recurrent no va ser posat a disposició judicial.
Seguidament, després de reproduir les seves al·legacions en relació amb els fets i amb el contingut de les resolucions de la justícia ordinària objecte del recurs d’empara, manifesta que no pretén que el Tribunal Constitucional exerceixi de jutge del fons, ni que faci una segona valoració de la prova, sinó que declari que l’actuació dels agents de policia no va ser ajustada a dret, cosa que comporta que les proves han de ser declares nul·les. En efecte, no es pot considerar ajustat a dret interrogar una persona en estat d’embriaguesa, sense informar-la dels seus drets de manera que els entengui, i després fer valer les presumptes declaracions obtingudes d’aquesta forma il·legal, quan, a més, la persona nega haver fet aquestes declaracions.
Per acabar, aquesta part demana la suspensió de l’execució de la sentència condemnatòria fins la definitiva resolució de l’afer, que es revoqui l’aute del 8 de juny del 2009 i resolgui en el sentit de declarar la vulneració del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret, declari la nul·litat de la prova documental i testifical dels agents de policia en el tràmit de la vista oral, anul·li les resolucions objecte de recurs i ordeni a la Batllia que dicti una nova sentència.
Fonament jurídic únic
En l’aute del 8 de juny del 2009, el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs d’empara presentat pel Sr. Liborio Gamero Barrantes contra la sentència del 12 de febrer del 2008, dictada per la Secció Penal de la Batllia i contra la sentència del 25 de setembre del 2008 i l’aute del 19 de gener del 2009, dictats pel Tribunal de Corts, que condemnaven el recurrent per un delicte menor de conducció de vehicle automòbil sota la influència de begudes alcohòliques. El Tribunal Constitucional va considerar que la condemna del recurrent havia respectat les disposicions de l’article 10.1 de la Constitució.
El 17 de juny del 2009, el recurrent va formular un recurs de súplica contra aquesta decisió i va al·legar, novament, que el dret a la jurisdicció havia estat vulnerat, més concretament pel que feia a l’administració de les proves.
Cal recordar que el recurs de súplica no té per objecte fer jutjar de nou una causa, sinó, si s’escau, atraure l’atenció del Tribunal Constitucional sobre elements de fet o de dret nous desconeguts abans de dictar la seva decisió.
En aquesta causa, el recurrent no informa el Tribunal de cap element de fet o de dret dels quals no hagués tingut coneixement abans de la seva decisió del 8 de juny del 2009. Es limita a reproduir, resumidament, els arguments relatius a la vulneració del dret a la jurisdicció, en particular les condicions en què el vehicle va ser trobat, en les quals el Servei de Policia el va interrogar i, de manera més general, la manera com els tribunals ordinaris van apreciar les proves aportades. Aquests elements no poden ser considerats, en fet o en dret, com a nous en relació amb aquells que van ser presentats en l’escrit de recurs d’empara inicial.
En aquestes condicions el recurs d’empara ha de ser desestimat.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Liborio Gamero Barrantes, contra l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de juny del 2009 sobre la inadmissió de la causa 2009-3-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 12 d’octubre del 2009.
Vicepresident
Didier Maus
Magistrat