2009-7-RE

CAUSA 2009-7-RE

 

Número de registre 148-2009. Recurs d’empara

 

AUTE DEL 12 D’OCTUBRE DEL 2009

_______________________________________________________________

BOPA núm. 78, del 21 d’octubre del 2009



 

En nom del Poble Andorrà;

 

El Tribunal Constitucional;

 

Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de juny del 2009, per la representació processal del Sr. Francesc Mora Planas, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de juny del 2009 sobre la inadmissió de la causa 2009-7-RE;

 

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);

 

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38, 42 i 94;

 

Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 8 de juny del 2009;

 

Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 19 d’agost del 2009;

 

Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;



 

Antecedents

 

Primer

 

El 23 de juny del 2009, la representació processal del Sr. Francesc Mora Planas va formular un recurs de súplica per demanar la revocació de la inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2009-7-RE, presentat per haver-se produït una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una resolució fonamentada en Dret i a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.

 

En aquest escrit manifesta que degut a un error material involuntari, aquesta part va oblidar mencionar en el seu anterior escrit d’interposició de recurs d’empara, així com d’aportar els justificants documentals corresponents, que havia interposat un incident de nul·litat d’actuacions en relació amb la sentència del 29 de gener del 2009 del Tribunal Superior de Justícia i que, el 26 de març del 2009, aquest Tribunal, mitjançant aute l’havia desestimat.

 

Per consegüent, l’incident de nul·litat d’actuacions va ser interposat en temps i forma i va ser resolt amb anterioritat a la presentació del recurs d’empara, “tot i per error –pel qual es demanen excuses- aquests extrems no es van exposar ni justificar al formular el recurs d’empara.

 

Per acabar, aquesta part demana la correcció d’aquest error, que es revoqui l’aute del 8 de juny del 2009 i que s’admeti a tràmit el recurs d’empara 2009-7-RE, estimant les seves peticions.

 

Segon

 

El 14 de juliol del 2009, el Tribunal Constitucional, atès el contingut del recurs de súplica esmentat, mitjançant diligència, va demanar al Ministeri Fiscal un nou informe sobre el recurs d’empara presentat per la representació processal del Sr. Francesc Mora Planas.

 

Tercer

 

El 19 d’agost del 2009, el Ministeri Fiscal va presentar un informe en què manifestava que en aquesta causa el Tribunal Constitucional no va fer aplicació de l’article 37.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional que permet, en l’absència d’algun dels requisits formals que donen lloc a la inadmissibilitat de la demanda requerir l’actor per tal que el subsani. Així mateix, deixa, evidentment, a criteri del Tribunal la possibilitat d’aplicar l’article 42 de la mateixa Llei i ampliar el termini de presentació del recurs d’empara, tot i considerar que el criteri legal de “supòsits de necessitat” no s’acredita en aquest cas.

 

Per tant, el Ministeri Fiscal demana la desestimació d’aquest recurs de súplica.



 

Fonament jurídic únic

 

Com es desprèn dels antecedents, el recurrent demana al Tribunal Constitucional d’acceptar el recurs de súplica fonamentat en un error material del recurs d’empara i de tornar a obrir el procediment pel que fa a aquest recurs.

 

El Tribunal Constitucional ha declarat, de manera constant, que el recurs de súplica no té per objecte fer jutjar de nou una causa, sinó, si s’escau, atraure l’atenció del Tribunal Constitucional sobre elements de fet o de dret nous que no coneixia abans de la seva decisió. Aquest seria el cas si, per exemple, succeïssin, entre la presentació del recurs i la decisió del Tribunal Constitucional, modificacions de l’estat civil dels recurrents, permutes immobiliàries o el descobriment d’una nova instància judicial, sense que aquest n’estès informat. Així mateix, l’adopció d’una nova llei o una decisió molt recent del Tribunal Europeu dels Drets Humans, desconegudes pel Tribunal en el moment de la seva presa de decisió podrien ser de naturalesa a ser tingudes en consideració.

 

No correspon, ni al Tribunal, ni al Ministeri Fiscal en el seu informe, fer una recerca sobre si les condicions essencials d’admissibilitat no consten en les actuacions perquè no existeixen o perquè no han estat especificades.

 

En aquest recurs de súplica, el Tribunal no podia saber, el 8 de juny del 2009, si el recurrent havia formulat l’incident de nul·litat d’actuacions, ja que aquesta indicació s’obviava en el seu escrit de recurs d’empara.

 

Si el Tribunal hagués tingut un dubte raonable sobre l’existència d’aquest recurs, d’acord amb l’article 37.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional hagués demanat al recurrent de completar la seva demanda i d’adjuntar els documents que hi faltaven.

 

Per tant, el Tribunal Constitucional hagués hagut de ser informat, a través l’escrit de recurs d’empara de la desestimació del seu incident de nul·litat d’actuacions pel Tribunal Superior de Justícia. Aquest aute de desestimació no era un element desconegut pel recurrent i per la seva representació processal, per tant, no es tracta, pròpiament dit, d’un element nou susceptible de revocar l’aute d’inadmissió a tràmit del Tribunal Constitucional.

 

Tanmateix, del contingut d’aquest recurs de súplica se’n deriva que el recurs d’empara del Sr. Francesc Mora Planas va ser declarat inadmissible a tràmit no pas a causa d’un falliment intencional del recurrent o de la manca manifesta de contingut constitucional, sinó d’un error material i objectiu del seu advocat al qual havia confiat la defensa dels seus interessos. En aquestes condicions, no seria equitable, tant pel que fa a l’article 10.1 de la Constitució, com pel que fa a l’article 6 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats, de fer assumir al recurrent la falta d’aquell en qui havia dipositat la seva confiança.

 

Per aquests motius, el Tribunal Constitucional estima el recurs de súplica del Sr. Francesc Mora Planas i l’autoritza, si així ho creu oportú, a presentar novament el seu recurs d’empara en el termini previst a l’article 88.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, comptat a partir de la notificació d’aquest aute.

 

Per tot el que s’ha exposat,

 

El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,

 

DECIDEIX:

 

Primer

 

Estimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Francesc Mora Planas, contra l’aute del Tribunal Constitucional del 8 de juny del 2009 sobre la inadmissió de la causa 2009-7-RE.

 

Segon

 

Revocar l’aute d’inadmissió a tràmit del 8 de juny del 2009 recaigut en la causa 2009-7-RE.

 

Tercer

 

Retrotreure les actuacions al moment de la presentació del recurs d’empara 2009-7-RE.

 

Quart

 

Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.

 

Cinquè

 

Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

 

Acordat a Andorra la Vella, el 12 d’octubre del 2009.



 

Carles Viver Pi-Sunyer Pierre Subra de Bieusses

President

Vicepresident



 

Miguel Herrero de Miñón

Didier Maus

Magistrat

Magistrat