2010-23-RE



CAUSA 2010-23-RE


Número de registre 290-2010. Recurs d’empara


AUTE DEL 8 DE NOVEMBRE DEL 2010

_______________________________________________________________

BOPA núm. 65, del 17 de novembre del 2010




En nom del Poble Andorrà;


El Tribunal Constitucional;


Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 15 de juny del 2010, per la representació processal del Sr. Olivier Nicolas Antoine Bernard, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra els autes del 8 de març del 2010 i del 25 de maig del mateix any, dictats per la Secció Civil del Tribunal de Batlles, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l’article 10 de la Constitució i, atès que demana al Tribunal Constitucional que dicti una sentència que declari que s’han vulnerat els drets esmentats, que anul·li les resolucions objecte de recurs i que ordeni “la retroacció del procediment al moment en què es va produir aquesta vulneració”;


Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);


Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;


Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 7 de juliol del 2010;



Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Didier Maus;




Antecedents


Primer


En el marc d’una sol·licitud de cessació de pagaments i fallida instada l’any 2004 per la representació processal de la societat Pavim, SL contra la societat Orfund Fonedors i Afinadors, SA, el 8 de març del 2010, la Secció Civil del Tribunal de Batlles va dictar un aute en què acordava:


Primer.- No donar lloc a la petició formulada per la representació processal de la societat PX HOLDING, S.A. en mèrits del seu escrit datat del 13 de novembre del 2.008, i consistent en què es faci extensiva la declaració de fallida pronunciada en el seu dia en el marc de les presents actuacions prop de la societat GRUP ORFUND, S.A.


Segon.- No donar lloc als pediments formulats pel Sr. Jordi SEGURA COBO, mitjançant els escrits per ell presentats en dates 19 de juny del 2.008 i del 21 de gener del 2.009, sia en la seva qualitat d’advocat del Sr. Joan SAMARRA VILA, pare del Sr. Joan SAMARRA NAUDI, sia en nom propi, a fi que es declari la fallida personal de la societat PX HOLDING, S.A.


Tercer.- Declarar en el marc de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORFUND FONEDORS I AFINADORS, S.A., la fallida personal dels seus dirigents de dret i de fet Sr. Joan SAMARRA NAUDI i Sr. Olivier Nicolas Antoine BERNARD, a partir del dia 8 de setembre del 2.008.


Quart.- Nomenar administrador judicial dels béns i drets de la fallida personal del Sr. Joan SAMARRA NAUDI i del Sr. Olivier Nicolas Antoine BERNARD al Sr. Raül GONZÀLEZ FERNÀNDEZ, amb domicili professional radicat al Carrer Baixada del Molí número 15, edifici Molí II, 2n 5a. de la vila d’Andorra la Vella, el qual haurà de procedir a efectuar les operacions previstes als articles 60 i concordants del Decret de cessació de pagaments i fallida de data 4 d’octubre de 1.969, una volta hagi acceptat el càrrec per al qual ha estat nomenat.


Cinquè.- Nomenar controlador de la fallida suara pronunciada al Sr. Miquel Àngel CANTURRI MONTANYA, amb domicili professional al Carrer de les Canals número 7, 2n. de la vila d’Andorra la Vella.


Sisè.- Donar publicitat dels apartats tercer, quart i cinquè de la present resolució judicial, mitjançant la publicació d’edictes als taulers d’anuncis de les Parròquies, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i a la premsa, fent constar que per tot al cap de trenta dies des de llur publicació, tots els creditors hauran d’haver lliurat els justificants dels seus crèdits a l’administrador judicial, a fi que els verifiqui i n’efectuï la relació corresponent.


Setè.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades.



Segon


La representació processal del Sr. Olivier Nicolas Antoine Bernard va formular un incident de nul·litat d’actuacions contra aquest aute, ja que va considerar que no havia pogut contestar l’escrit de l’administrador judicial del 25 de febrer del 2010 i no s’havia respectat, per tant, el principi de contradicció, ni els seus drets a la jurisdicció, a la defensa i a un procés degut. Afegia que l’aute impugnat li reprotxava la manca d’acreditació de les seves al·legacions, sense que se li hagués donat la possibilitat de proposar els mitjans de prova pertinents a aquest efecte.



Tercer


El 25 de maig del 2010, la Secció Civil del Tribunal de Batlles va dictar un aute en què manifestava que la representació processal del Sr. Olivier Nicolas Antoine Bernard no podia al·legar seriosament que se li ha vulnerat el seu dret a la jurisdicció, com tampoc els principis de contradicció i d’audiència, tenint en compte que abans de declarar-lo personalment en fallida, va tenir la possibilitat dues vegades de manifestar-se en relació amb la petició formulada per l’administrador judicial en aquest sentit i d’aportar els arguments i les proves que considerés escaients, cosa que no va fer. Així mateix destaca que l’escrit del 25 de febrer del 2010 de l’administrador judicial, que no va ser traslladat a cap de les parts comparegudes, únicament ratifica el seu escrit anterior degudament traslladat a totes les parts. Així doncs, acordava la desestimació de l’incident de nul·litat d’actuacions formulat.



Quart


El 15 de juny del 2010, la representació processal del Sr. Olivier Nicolas Antoine Bernard va presentar un escrit de recurs d’empara contra els autes del 8 de març del 2010 i del 25 de maig del mateix any, dictats per la Secció Civil del Tribunal de Batlles, per considerar que s’havien vulnerat els drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.


En primer lloc, al·lega que no s’ha respectat el principi de contradicció, perquè no va tenir l’oportunitat de contestar l’escrit de l’administrador judicial del 25 de febrer del 2010. Segons el seu parer, les argumentacions contingudes en aquest escrit eren molt més extenses que les de l’escrit anterior del 23 de juliol del 2008 que si va poder contestar.


D’altra banda, aquest mateix principi no s’hauria respectat en relació amb l’aute del 25 de maig del 2010 del Tribunal de Batlles i afirma que el principi de contradicció és un principi d’aplicació en aquest procediment, ja que cap disposició legal ho diu altrament.


La part recurrent manifesta també que el fet que no se l’hagi informat del moment fins al qual es poden presentar els mitjans de prova per acreditar les seves al·legacions vulnera el dret a la jurisdicció, reconegut a l’article 10 de la Constitució. Igualment denuncia que no se l’ha informat del termini del qual disposava per poder acreditar les seves al·legacions o desvirtuar les de les altres parts.


Per acabar demana al Tribunal Constitucional que dicti una sentència que declari que s’han vulnerat els drets esmentats, que anul·li les resolucions objecte de recurs i que ordeni “la retroacció del procediment al moment en què es va produir aquesta vulneració.



Cinquè


El 7 de juliol del 2010, el Ministeri Fiscal va presentar un informe mitjançant el qual demanava la inadmissió a tràmit d’aquest recurs d’empara per considerar-lo prematur i per manca d’esgotament de la via judicial prèvia.


El Ministeri Fiscal manifesta que en aquesta causa s’havia de concloure que, d’una banda, en la fase sumarial, el recurrent havia pogut al·legar i defensar els seus drets i interessos i havia obtingut resposta a totes les seves pretensions, tot i que les resolucions judicials no havien satisfet les seves demandes. I, d’altra banda, pel que fa a la qüestió de fons relativa a la impossibilitat de discutir i contestar l’escrit de l’administrador judicial del 25 de febrer del 2010, i, en definitiva, la seva utilització efectiva com a prova en el procés, la demanda d’empara és prematura, ja que la vulneració del dret que denuncia encara es pot plantejar i ser objecte de resolució en la instància d’apel·lació.


El Ministeri Fiscal destaca que el Tribunal Constitucional s’ha d’abstenir d’interferir en el desenvolupament dels processos judicials, llevat de circumstàncies molt excepcionals que no es donen en aquest cas.


Així doncs, el Ministeri Fiscal sol·licita la desestimació del recurs d’empara 2010-23-RE.




Fonament jurídic únic


El 8 de març del 2010, la Secció Civil del Tribunal de Batlles va declarar la fallida personal del Sr. Olivier Nicolas Antoine Bernard.


El 25 de maig del 2010, aquest mateix Tribunal va desestimar l’incident de nul·litat d’actuacions que havia formulat. Seguidament, el recurrent, el 15 de juny passat, va presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional respectant el termini establert a aquest efecte per la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.


Cal destacar, així com ho manifesta el Ministeri Fiscal, que el recurrent ha presentat un recurs d’apel·lació i que en el moment de presentar el recurs d’empara aquest recurs encara no havia estat resolt.


Per tant, en aplicació de l’article 86 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, hem de constatar que el recurrent no ha esgotat les vies de recurs prèvies i, per consegüent, el seu recurs d’empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit.



Per tot el que s’ha exposat,


El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,




DECIDEIX:




Primer


No admetre a tràmit el recurs d’empara 2010-23-RE, interposat per la representació processal del Sr. Olivier Nicolas Antoine Bernard contra els autes del 8 de març del 2010 i del 25 de maig del mateix any, dictats per la Secció Civil del Tribunal de Batlles.




Segon


Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia i al Ministeri Fiscal.




Tercer


Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Acordat a Andorra la Vella, el 8 de novembre del 2010.





Pierre Subra de Bieusses Juan A. Ortega Díaz-Ambrona

President

Vicepresident





Didier Maus

Carles Viver Pi-Sunyer

Magistrat

Magistrat