2011-23-RE

CAUSA 2011-23-RE


Número de registre 287-2011. Recurs d’empara


AUTE DEL 7 DE NOVEMBRE DEL 2011

_______________________________________________________________

BOPA núm. 69, del 16 de novembre del 2011





En nom del Poble Andorrà;


El Tribunal Constitucional;


Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 17 d’octubre del 2011, per la representació processal de la Sra. Maria Dolors March Vila, mitjançant el qual interposa recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 3 d’octubre del 2011 sobre la inadmissió de la causa 2011-23-RE;



Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);


Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 37.2, 38 i 94;


Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 3 d’octubre del 2011;



Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Carles Viver Pi-Sunyer;




Antecedent únic


El 17 d’octubre, la representació processal de la Sra. Maria Dolors March Vila va formular un recurs de súplica en què manifesta que no està d’acord amb la decisió d’inadmissió a tràmit del seu recurs d’empara.


En primer lloc, reitera que, tant lògicament com jurídicament, és arbitrari donar valor probatori a un document que no acreditava la voluntat de la recurrent de fer una novació del contracte, així com negar el valor probatori de les altres proves que si acrediten que aquesta no era la seva voluntat. D’aquest fet se’n deriva la vulneració del dret a un procés degut.


En segon lloc, s’oposa a la declaració del Tribunal Constitucional d’acord amb la qual les queixes del retard no són incompatibles amb la conclusió assolida per la jurisdicció ordinària, ni des del punt de vista jurídic, ni des del punt de vista lògic. Segons el seu parer, això contradiu la jurisprudència anterior del Tribunal Superior de Justícia en què la novació tàcita de les obligacions només s’admet quan es pot deduir de fets concloents que posin de relleu aquest animus novandi. Afegeix que l’aportació de les decisions que contradiuen la decisió impugnada no és necessària, ja que la jurisprudència no s’ha de provar; destaca únicament que les decisions que es van aportar amb el recurs d’empara van estar dictades pel mateix Tribunal, les resolucions del qual es recorren en empara, amb la mateixa composició i en dates properes. Nogensmenys, un canvi de jurisprudència mereix una motivació, motivació que no ha estat efectuada en aquest cas.


En tercer lloc, pel que fa al greuge del retard en l’entrega de l’obra, aquesta part considera que ni la jurisdicció ordinària, ni el Tribunal Constitucional s’han pronunciat al respecte. Seguidament, cita les proves aportades, tot i no ser seva la càrrega de la prova, que permeten demostrar de manera suficient que el retard d’aquesta obra era imputable únicament a la societat promotora. El fet que la recurrent hagi de demostrar que el retard no és imputable a un canvi demanat per ella, provoca la inversió de la càrrega de la prova i, doncs, la vulneració del dret a la jurisdicció i del dret a un procés degut, situant a aquesta part en una indefensió total.


Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l’aute d’inadmissió a tràmit del recurs d’empara 2011-23-RE, que declari la vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, apreciant que s’ha situat a aquesta part en indefensió i que anul·li les resolucions del Tribunal Superior de Justícia objecte de recurs.




Fonament jurídic únic


En el seu recurs de súplica la recurrent es limita a reiterar els arguments que ja va fer valer davant d’aquest Tribunal en l’escrit d’interposició del recurs d’empara. No aporta cap dada de fet o de dret nova que permeti a aquest Tribunal modificar la decisió recorreguda.


Només cal afegir, responent a l’única qüestió nova que planteja el recurs de súplica, que el Tribunal Constitucional, efectivament, es va pronunciar sobre el retard en l’entrega de l’obra. Ho va fer tot dient que no era irraonable considerar que les queixes en el retard eren compatibles amb la voluntat de fer una novació del contracte.



Per tot el que s’ha exposat,


El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,




DECIDEIX:




Primer


Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Maria Dolors March Vila, contra l’aute del Tribunal Constitucional del 3 d’octubre del 2011 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2011-23-RE.





Segon


Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.





Tercer


Publicar aquest aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.


Acordat a Andorra la Vella, el 7 de novembre del 2011.





Pierre Subra de Bieusses Juan A. Ortega Díaz-Ambrona

President

Vicepresident





Didier Maus

Carles Viver Pi-Sunyer

Magistrat

Magistrat