CAUSA 2013-15-RE
Aute del Tribunal Constitucional del 4-11-2013 relatiu al recurs d’empara 2013-15-RE
Número de registre 243-2013. Recurs d’empara
Aute del 4 de novembre del 2013
_______________________________________________________________
BOPA núm. 55, del 20 de novembre del 2013
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, l’1 d’octubre del 2013, per la representació processal dels Srs. Josep M. Loan Fité i Benet Juli Guixeras, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 7 de setembre del 2013 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2013-15-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 36.2, 37.2, 38 i 94;
Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 7 de setembre del 2013;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona;
Antecedent únic
L’1 d’octubre del 2013, la representació processal dels Srs. Josep M. Loan Fité i Benet Juli Guixeras va formular un recurs de súplica en què manifesta que no comparteix els motius pels quals el Tribunal Constitucional va declarar la inadmissibilitat a tràmit del seu recurs d’empara.
En primer lloc, reitera allò que ja va al·legar sobre la vulneració del principi de congruència per motiu d’un pronunciament ultra petitum. Aquesta vulneració derivaria de la comparació entre la qualificació dels fets realitzada per l’acusació i els delictes pels quals els recurrents van ser condemnats. Efectivament, segons el parer d’aquesta part, el Tribunal Superior de Justícia hagués hagut de limitar-se a analitzar si els fets continguts en l’escrit de qualificació de les parts adverses i en la sentència del Tribunal de Corts eren o no eren certs, en lloc de condemnar els recurrents basant-se en uns fets no al·legats mai.
Aquesta vulneració derivaria igualment de la comparació dels motius pels quals la part querellant sol·licita una indemnització i els fonaments invocats pel Tribunal de Corts, que van ser confirmats per la sentència de la Sala Penal. S’hauria condemnat a aquesta part per un perjudici no evocat per la part querellant.
Aquesta vulneració del principi esmentat implica la vulneració dels drets a la jurisdicció, a la defensa i a un procés degut, ja que aquesta part s’ha vist privada de poder defensar-se en relació amb un pronunciament que no ha estat sol·licitat per cap de les parts i del qual no en podia tenir coneixement. Més concretament, en els punts esmentats anteriorment sobre la qualificació dels fets i sobre la condemna del Sr. Benet Juli Guixeras per la comissió d’un delicte de falç testimoniatge. Aquesta part va organitzar la seva defensa basant-se en els fets recollits en les qualificacions definitives de les parts acusadores quan la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va condemnar els recurrents en funció d’altres fets, com la consideració que el Sr. Benet Juli Guixeras hauria declarat falsament en el marc de la pràctica d’un testimoniatge.
En segon lloc, els recurrents al·leguen que s’hauria vulnerat el principi de congruència per omissió. En aquest sentit reiteren que en el seu escrit d’empara van identificar i enumerar els punts que no van ser tractats per les resolucions objecte de recurs.
En darrer i tercer lloc, reiteren les seves al·legacions sobre la petició de deducció de testimoni de les declaracions de la Sra. Falco al final del judici oral.
Per acabar, aquesta part demana que s’admeti aquest recurs de súplica, que es revoqui l’aute d’inadmissió a tràmit del Tribunal Constitucional del 7 de setembre del 2013, que s’admeti a tràmit el recurs d’empara 2013-15-RE i que, en el seu dia, es dicti una resolució d’acord amb les pretensions formulades per aquesta part.
Fonaments jurídics
Primer
Aquest recurs de súplica es dirigeix a obtenir la revocació de l’aute d’aquest Tribunal del 7 de setembre del 2013, que va declarar inadmissible a tràmit l’empara sol·licitada per la representació processal dels Srs. Josep M. Loan Fité i Benet Juli Guixeras. En l’aute impugnat es va raonar amb amplitud els motius pels quals no procedia entrar a examinar el fons. La inadmissió derivava, abans de res, de la manca de precisió de les pretensions que es formulaven, a vegades amb formulacions diferents, cosa que feia difícil identificar les raons precises de la impugnació. En aquesta línia es va rebutjar entrar a examinar allò que es plantejava com una vulneració genèrica dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.
En la súplica que ara s’examina no s’aporten arguments nous en relació amb la suposada manca de consideració d’una sèrie d’elements de prova relatius a l’ànim de lucre, així com tampoc sobre un pretès vici d’incongruència omissiva amb rellevància constitucional. D’igual manera, no hi ha nous raonaments pel que fa al vici constitucional al·legat que es derivaria d’una eventual petició de testimoni de les declaracions de la Sra. Falco, assessora financera i directora de l’oficina d’Andbank de Sant Julià de Lòria. Els arguments del recurs en els seus apartats 2 i 3 no afegeixen res a allò que ja coneixia aquest Tribunal, motiu pel qual és procedent confirmar en tots aquests punts la inadmissibilitat a tràmit del recurs d’empara i desestimar la súplica en aquests extrems per les raons expressades en l’aute objecte de recurs, molt especialment en els seus fonaments jurídics segon, tercer i quart.
Segon
Independentment d’allò que acabem de dir, en el recurs de súplica s’aprecia un esforç addicional d’argumentació, en part nova o més ben desenvolupada, sobre un possible vici d’indefensió, derivat d’un pronunciament, segons el parer dels recurrents ultra petitum,tant en la condemna imposada, com en la indemnització reconeguda a càrrec dels recurrents. Les noves argumentacions, aclaridores de l’escrit de demanda d’empara, pel que fa a una suposada “indefensió total” inclinen a aquest Tribunal a considerar que hi ha raons suficients per admetre ara el recurs d’empara en aquest punt exclusiu, de manera que es pugui conèixer millor el fons de l’assumpte a la vista dels autes i dels escrits de conclusions amb la finalitat d’arribar a la decisió que pertoqui.
Per consegüent, es revoca parcialment l’aute impugnat als sols i únics efectes que es pugui comprovar si queden acreditats, en concret, un o més supòsits d’indefensió, que constitueixin una vulneració de rellevància constitucional.
Per tot allò que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
1. Estimar parcialment el recurs de súplica formulat per la representació processal dels Srs. Josep M. Loan Fité i Benet Juli Guixeras contra l’aute del Tribunal Constitucional del 7 de setembre del 2013 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2013-15-RE, revocant-lo, per contrari imperi també en part i admetent a tràmit la causa esmentada per examinar exclusivament la concurrència o no, en aquestes actuacions, de vicis d’indefensió constitucionalment rellevants.
2. Donar continuïtat a aquest recurs d’empara per tal que, mitjançant els tràmits corresponents, es pugui examinar, pel que fa al fons, aquesta pretensió concreta i única d’empara constitucional.
3. Desestimar el recurs de súplica en la resta de les seves pretensions.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, a la representació processal de la Sra. Marie Christine Regnier, al president del Tribunal de Corts, a la presidenta del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d’acord amb allò que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 4 de novembre del 2013.
Juan A. Ortega Díaz-Ambrona Laurence Burgorgue-Larsen
President
Vicepresidenta
Carles Viver Pi-Sunyer Pierre Subra de Bieusses
Magistrat
Magistrat