2013-24-RE

CAUSA 2013-24-RE


Aute del Tribunal Constitucional del 2-12-2013 relatiu al recurs d’empara 2013-24-RE


Número de registre 360-2013. Recurs d’empara


Aute del 2 de desembre del 2013

_______________________________________________________________

BOPA núm. 60, del 18 de desembre del 2013





En nom del Poble Andorrà;


El Tribunal Constitucional;


Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 21 d’octubre del 2013, per la representació processal dels Srs. Sabine i Udo Brockstedt, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l’aute del Tribunal Constitucional del 7 d’octubre del 2013 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2013-24-RE;



Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);


Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 36.2, 37.2, 38 i 94;



Vist l’aute esmentat del Tribunal Constitucional del 7 d’octubre del 2013;



Escoltat l’informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen;




Antecedent únic


El 21 d’octubre del 2013, la representació processal dels Srs. Sabine i Udo Brockstedt va formular un recurs de súplica en què demana que el Tribunal Constitucional torni a examinar, en aquesta fase, algunes circumstàncies i raonaments jurídics en la hipòtesi que no hagin estat examinats suficientment.


En primer lloc, reitera que s’ha produït una vulneració del dret a la defensa dels recurrents pel fet que la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va qualificar “d’ofici” les pretensions de la part demandant d’acció reivindicatòria quan el debat es va centrar exclusivament en la possessió de l’espai en litigi.


Recorda que l’acció reivindicatòria no solament tracta de recuperar la possessió, sinó tots els elements constitutius del ple domini de la cosa.


Per tal com aquest Tribunal aprova l’actuació de la Sala Civil, s’estaria impedint als recurrents poder exercitar l’acció reivindicatòria o declarativa del domini, ja que es podria considerar que aquest punt ja havia estat jutjat.


Així mateix, manifesta que no està d’acord amb l’aute objecte de recurs pel que fa a la no impugnació del reglament del 2001, que, segons el seu parer, no es pot qualificar de títol constitutiu de drets i, menys encara, de dret de propietat; els acords comunitaris només poden constituir drets i obligacions en les matèries sobre les que tinguin competència i en les quals no es troba l’objecte d’aquest litigi. En aquesta causa la part demandant no va provar que era propietària de l’espai en qüestió, ni tampoc que els recurrents l’havien ocupat indegudament. Dues proves decisives i imprescindibles en el marc d’una acció reivindicatòria.


En segon lloc, pel que a la vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, es remet al punt 2.2 del seu escrit d’empara en què es palesen els elements de la sentència impugnada mancats de fonamentació i que, segons el seu parer, són suficientment circumstanciats sobretot en la fase de formulació limini litis del recurs d’empara.


Per acabar, demana que el Tribunal Constitucional vulgui reconsiderar la seva decisió d’inadmissió a tràmit i procedeixi a l’admissió del recurs d’empara per avaluar si s’han produït les vulneracions denunciades, eventualment, acordi l’empara i acordi la consegüent anul·lació de la sentència dictada per la Sala Civil en aquesta causa.




Fonaments jurídics


Primer


D’acord amb la jurisprudència constant d’aquest Tribunal Constitucional (veg. p. ex. aute del 15 de març del 2013, recaigut en la causa 2012-29 RE), l’acceptació d’un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d’elements nous de fet o de dret. Si els elements esmentats no s’al·leguen davant el Tribunal Constitucional per al seu coneixement, no es pot acceptar el recurs de súplica.



Segon


En aquesta causa, els dos tipus d’arguments adduïts pels recurrents no compleixen les exigències establertes pel recurs de súplica. Reiteren únicament els arguments presentats anteriorment en el marc del recurs d’empara: persisteixen a discutir la motivació de les jurisdiccions ordinàries i la seva acceptació pel Tribunal Constitucional en l’àmbit de les funcions que li corresponen quan examina una al·legació de la vulneració de l’article 10 de la Constitució. No s’ha aportat cap element nou que permeti modificar la posició anterior del Tribunal Constitucional.



Per tot allò que s’ha exposat,


El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,




DECIDEIX:




Primer


Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal dels Srs. Sabine i Udo Brockstedt contra l’aute del Tribunal Constitucional del 7 d’octubre del 2013 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2013-24-RE.




Segon


Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, al president de la Batllia, a la presidenta del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.




Tercer


Publicar aquest aute, d’acord amb allò que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.



Acordat a Andorra la Vella, el 2 de desembre del 2013.





Juan A. Ortega Díaz-Ambrona Laurence Burgorgue-Larsen

President

Vicepresidenta





Carles Viver Pi-Sunyer Pierre Subra de Bieusses

Magistrat

Magistrat