CAUSA 2015-22-RE
(Grau Marfany c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 303-2015. Recurs d'empara
Aute de l'11 de gener del 2016
_________________________________________________________________
BOPA núm. 8, del 27 de gener del 2016
El 20 de novembre del 2015, la representació processal de la Sra. Nadine Grau Marfany va formular un recurs de súplica en què manifesta que no comparteix els motius pels quals el Tribunal Constitucional va decidir inadmetre a tràmit aquesta causa.
Aquesta desgrana, primerament, tota una sèrie d'inexactituds contingudes en els antecedents, les quals poden haver comportat una apreciació incorrecta dels fets: la recurrent no és hereva de la Sra. Concepció Marfany Bou, sinó del Sr. Nicanor Grau Marfany, el qual era hereu d'aquesta darrera; s'hauria omés precisar que la nota marginal de referència incloïa que havia estat autoritzada pel notari, Sr. Rossend Jordana Besolí, el 16 de juliol de 1955, element important, ja que en aquella data aquest notari era difunt, per consegüent, no havia pogut autoritzar aquesta nota marginal; així mateix, pel que fa al redactat de l'antecedent sisè, aquesta part creu que hi ha hagut una confusió entre dues escriptures, la de 1955 i la de 1962. L'aute del Tribunal de Corts posava de manifest que "l'anotació marginal a l'escriptura atorgada en data 16 de juliol del 1955 davant del Notari que fou d'aquest Principat el Sr. Rossend Jordana Besolí, anotació que consta practicada en data 15 de gener del 2014 i en la que es fa referència a una altra escriptura atorgada en data 13 de gener de 1962 no presenta indicis de delicte major de creació de document inautèntic per un funcionari, ni altra infracció criminal."
Segons el parer d'aquesta part, de l'aute impugnat no es desprèn clarament en quin moment es va autoritzar la nota marginal de referència, en quina escriptura va ser afegida i qui la va autoritzar.
Aquesta part manifesta que en els seus escrits de denúncia i de querella s'exposen els fets de manera exacta i correcta, i que la seva apreciació per part del Tribunal Constitucional era necessària per valorar les al·legacions de vulneració dels drets fonamentals presentades. Precisa que no va posar de manifest que la nota marginal s'afegís durant el procés de digitalització amb la finalitat de fer un històric de l'Hort de la Canal sense cap tipus d'autorització notarial, sinó que això era allò que li havia indicat el coordinador de la Cambra de Notaris, sense que obri en autes cap prova que acrediti la veracitat d'aquest fet.
Pel que fa a la vulneració de l'article 3.2 de la Constitució, retreu al Tribunal Constitucional haver-se limitat a exposar-ne el contingut, sense exposar els motius pels quals no s'escau apreciar la seva vulneració.
Considera, així mateix, que aquest Tribunal s'ha pronunciat en relació amb el fons de la qüestió objecte de la causa penal núm. 4102378/2014, en el tercer punt dels seus fonaments jurídics, quan comparteix el criteri del Tribunal de Corts.
Aquesta part manifesta que l'admissió a tràmit de la querella formulada permetria aclarir per quin motiu es va procedir l'any 2014 a afegir a l'escriptura de 1955, una nota marginal mitjançant la qual es feia referència a una altra escriptura que no té res a veure amb la primera i de la qual es desprèn que fou autoritzada per un notari difunt en el moment en què fou afegida. Reitera que aquesta nota comporta un greu perjudici per la recurrent, que no ha estat valorat per l'aute impugnat: aquesta nota marginal comporta que la recurrent assumeixi uns gravàmens que no li corresponen, afecten el valor dels seus béns i, sobretot, poden generar confusió en un procediment civil instat contra el Govern.
Reitera que es va ometre la notificació de l'arxiu de la seva denúncia i que la querella no va ser admesa a tràmit tot i estar relacionada amb uns fets objecte d'il·lícit penal i malgrat que es van expressar les mencions d'identitat del querellat. Si bé és cert que la querella s'adreçava contra persona/es desconeguda/es, del seu contingut es desprenien clarament elements suficients per identificar el o els querellats: la nota va ser afegida des de la Cambra de Notaris sense cap tipus d'autorització per part de cap notari. Allò que aquesta part desconeix és el nom concret de la persona concreta que va procedir a la inscripció marginal, sense que aquest fet pugui vàlidament privar la recurrent de l'auxili de la Justícia.
De tot això, queden paleses les vulneracions dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut, així com la vulneració del principi de seguretat jurídica, reconegut a l'article 3.2 de la Constitució.
Per acabar, demana al Tribunal que estimi aquest recurs de súplica, que revoqui el seu aute d'inadmissió a tràmit del 9 de novembre del 2015, que admeti a tràmit el recurs d'empara 2015-22-RE i que li doni, per consegüent, continuïtat amb les al·legacions i pretensions adduïdes en el mateix.
D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-37-RE i 2014-41-RE), l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de Dret nous. Si aquests elements no es duen al coneixement del Tribunal Constitucional, aquest no pot acceptar el recurs de súplica.
Aquest recurs de súplica no aporta cap element nou que permeti modificar la decisió que en el seu moment el Tribunal Constitucional va dictar en l'aute del 9 de novembre del 2015 impugnat i que declarava la inadmissió a tràmit del recurs d'empara 2015-22-RE.
La recurrent considera que la part relativa als "Antecedents de fet" en l’aute d'inadmissió a tràmit del 9 de novembre del 2015 conté errors que podrien haver dut a una mala interpretació de la causa. Ara bé, en realitat no es tracta d'errors, sinó de la manifestació d'una síntesi necessària emprada per aquest Tribunal per tal de presentar l'origen i el desenvolupament del contenciós seguit davant les jurisdiccions ordinàries. En realitat, mitjançant aquest procediment, la recurrent no fa altra cosa, una vegada més, que impugnar la interpretació dels fets i dels diferents elements de prova efectuats per les jurisdiccions ordinàries.
Aquest Tribunal va considerar en l'aute del 9 de novembre del 2015 que les solucions de les jurisdiccions ordinàries –les quals van examinar de manera detinguda els fets, les proves i els arguments adduïts– no van desnaturalitzar en cap cas els arguments esmentats, ni van desenvolupar una argumentació que hauria estat irraonable i/o il·lògica.
Per via de conseqüència, queda palès de manera manifesta que els elements presentats per la recurrent no aporten cap element de fet o de Dret nous susceptibles de modificar la posició del Tribunal Constitucional adoptada en l'aute del 9 de novembre del 2015 impugnat. Per això, la súplica s'ha desviat de la seva primera vocació i la seva utilització té un caire d'abús de procediment. En aquest sentit, ha de ser desestimada.
Per consegüent, en no haver aportat elements de fet o de Dret nous, l'admissió del recurs de súplica no és procedent.
Per tot allò que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Nadine Grau Marfany contra l'aute del Tribunal Constitucional del 9 de novembre del 2015 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2015-22-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, l'11 de gener del 2016.
Laurence Burgorgue-Larsen Isidre Molas Batllori
Presidenta Vicepresident
Pierre Subra de Bieusses Juan A. Ortega Díaz-Ambrona
Magistrat Magistrat
(Grau Marfany c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 303-2015. Recurs d'empara
Aute de l'11 de gener del 2016
_________________________________________________________________
BOPA núm. 8, del 27 de gener del 2016
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 20 de novembre del 2015, per la representació processal de la Sra. Nadine Grau Marfany mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 9 de novembre del 2015 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2015-22-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 36.2, 37.2, 38 i 94;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 9 de novembre del 2015;
Escoltat l'informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 20 de novembre del 2015, per la representació processal de la Sra. Nadine Grau Marfany mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 9 de novembre del 2015 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2015-22-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 36.2, 37.2, 38 i 94;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 9 de novembre del 2015;
Escoltat l'informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen;
Antecedent únic
El 20 de novembre del 2015, la representació processal de la Sra. Nadine Grau Marfany va formular un recurs de súplica en què manifesta que no comparteix els motius pels quals el Tribunal Constitucional va decidir inadmetre a tràmit aquesta causa.
Aquesta desgrana, primerament, tota una sèrie d'inexactituds contingudes en els antecedents, les quals poden haver comportat una apreciació incorrecta dels fets: la recurrent no és hereva de la Sra. Concepció Marfany Bou, sinó del Sr. Nicanor Grau Marfany, el qual era hereu d'aquesta darrera; s'hauria omés precisar que la nota marginal de referència incloïa que havia estat autoritzada pel notari, Sr. Rossend Jordana Besolí, el 16 de juliol de 1955, element important, ja que en aquella data aquest notari era difunt, per consegüent, no havia pogut autoritzar aquesta nota marginal; així mateix, pel que fa al redactat de l'antecedent sisè, aquesta part creu que hi ha hagut una confusió entre dues escriptures, la de 1955 i la de 1962. L'aute del Tribunal de Corts posava de manifest que "l'anotació marginal a l'escriptura atorgada en data 16 de juliol del 1955 davant del Notari que fou d'aquest Principat el Sr. Rossend Jordana Besolí, anotació que consta practicada en data 15 de gener del 2014 i en la que es fa referència a una altra escriptura atorgada en data 13 de gener de 1962 no presenta indicis de delicte major de creació de document inautèntic per un funcionari, ni altra infracció criminal."
Segons el parer d'aquesta part, de l'aute impugnat no es desprèn clarament en quin moment es va autoritzar la nota marginal de referència, en quina escriptura va ser afegida i qui la va autoritzar.
Aquesta part manifesta que en els seus escrits de denúncia i de querella s'exposen els fets de manera exacta i correcta, i que la seva apreciació per part del Tribunal Constitucional era necessària per valorar les al·legacions de vulneració dels drets fonamentals presentades. Precisa que no va posar de manifest que la nota marginal s'afegís durant el procés de digitalització amb la finalitat de fer un històric de l'Hort de la Canal sense cap tipus d'autorització notarial, sinó que això era allò que li havia indicat el coordinador de la Cambra de Notaris, sense que obri en autes cap prova que acrediti la veracitat d'aquest fet.
Pel que fa a la vulneració de l'article 3.2 de la Constitució, retreu al Tribunal Constitucional haver-se limitat a exposar-ne el contingut, sense exposar els motius pels quals no s'escau apreciar la seva vulneració.
Considera, així mateix, que aquest Tribunal s'ha pronunciat en relació amb el fons de la qüestió objecte de la causa penal núm. 4102378/2014, en el tercer punt dels seus fonaments jurídics, quan comparteix el criteri del Tribunal de Corts.
Aquesta part manifesta que l'admissió a tràmit de la querella formulada permetria aclarir per quin motiu es va procedir l'any 2014 a afegir a l'escriptura de 1955, una nota marginal mitjançant la qual es feia referència a una altra escriptura que no té res a veure amb la primera i de la qual es desprèn que fou autoritzada per un notari difunt en el moment en què fou afegida. Reitera que aquesta nota comporta un greu perjudici per la recurrent, que no ha estat valorat per l'aute impugnat: aquesta nota marginal comporta que la recurrent assumeixi uns gravàmens que no li corresponen, afecten el valor dels seus béns i, sobretot, poden generar confusió en un procediment civil instat contra el Govern.
Reitera que es va ometre la notificació de l'arxiu de la seva denúncia i que la querella no va ser admesa a tràmit tot i estar relacionada amb uns fets objecte d'il·lícit penal i malgrat que es van expressar les mencions d'identitat del querellat. Si bé és cert que la querella s'adreçava contra persona/es desconeguda/es, del seu contingut es desprenien clarament elements suficients per identificar el o els querellats: la nota va ser afegida des de la Cambra de Notaris sense cap tipus d'autorització per part de cap notari. Allò que aquesta part desconeix és el nom concret de la persona concreta que va procedir a la inscripció marginal, sense que aquest fet pugui vàlidament privar la recurrent de l'auxili de la Justícia.
De tot això, queden paleses les vulneracions dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut, així com la vulneració del principi de seguretat jurídica, reconegut a l'article 3.2 de la Constitució.
Per acabar, demana al Tribunal que estimi aquest recurs de súplica, que revoqui el seu aute d'inadmissió a tràmit del 9 de novembre del 2015, que admeti a tràmit el recurs d'empara 2015-22-RE i que li doni, per consegüent, continuïtat amb les al·legacions i pretensions adduïdes en el mateix.
Fonament jurídic únic
D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-37-RE i 2014-41-RE), l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de Dret nous. Si aquests elements no es duen al coneixement del Tribunal Constitucional, aquest no pot acceptar el recurs de súplica.
Aquest recurs de súplica no aporta cap element nou que permeti modificar la decisió que en el seu moment el Tribunal Constitucional va dictar en l'aute del 9 de novembre del 2015 impugnat i que declarava la inadmissió a tràmit del recurs d'empara 2015-22-RE.
La recurrent considera que la part relativa als "Antecedents de fet" en l’aute d'inadmissió a tràmit del 9 de novembre del 2015 conté errors que podrien haver dut a una mala interpretació de la causa. Ara bé, en realitat no es tracta d'errors, sinó de la manifestació d'una síntesi necessària emprada per aquest Tribunal per tal de presentar l'origen i el desenvolupament del contenciós seguit davant les jurisdiccions ordinàries. En realitat, mitjançant aquest procediment, la recurrent no fa altra cosa, una vegada més, que impugnar la interpretació dels fets i dels diferents elements de prova efectuats per les jurisdiccions ordinàries.
Aquest Tribunal va considerar en l'aute del 9 de novembre del 2015 que les solucions de les jurisdiccions ordinàries –les quals van examinar de manera detinguda els fets, les proves i els arguments adduïts– no van desnaturalitzar en cap cas els arguments esmentats, ni van desenvolupar una argumentació que hauria estat irraonable i/o il·lògica.
Per via de conseqüència, queda palès de manera manifesta que els elements presentats per la recurrent no aporten cap element de fet o de Dret nous susceptibles de modificar la posició del Tribunal Constitucional adoptada en l'aute del 9 de novembre del 2015 impugnat. Per això, la súplica s'ha desviat de la seva primera vocació i la seva utilització té un caire d'abús de procediment. En aquest sentit, ha de ser desestimada.
Per consegüent, en no haver aportat elements de fet o de Dret nous, l'admissió del recurs de súplica no és procedent.
Per tot allò que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Nadine Grau Marfany contra l'aute del Tribunal Constitucional del 9 de novembre del 2015 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2015-22-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, l'11 de gener del 2016.
Laurence Burgorgue-Larsen Isidre Molas Batllori
Presidenta Vicepresident
Pierre Subra de Bieusses Juan A. Ortega Díaz-Ambrona
Magistrat Magistrat