CAUSA 2016-11-RE
(Cabot Gavaldà c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 153-2016. Recurs d'empara
Aute del 10 d'octubre del 2016
_________________________________________________________________
BOPA núm. 60, del 19 d'octubre del 2016
En nom del Poble Andorrà;
El 27 de setembre del 2016, la representació processal del Sr. Jaume Cabot Gavaldà va formular un recurs de súplica en què reitera que el Tribunal de Corts no va raonar cap dels obstacles de procedibilitat al·legats, sinó que es va limitar a afirmar de forma genèrica i imprecisa que aquestes denúncies estaven connectades amb les proves i que calia debatre-les en la fase del judici oral.
Segons el parer d'aquesta part, per tal com aquests obstacles de procedibilitat són pressuposicions establertes a priori, es podria provocar confusió i fins i tot engany en la ment del jutjador, i si la decisió es fonamenta en elles, això comportaria indefectiblement que aquesta decisió vulnerés el dret a la jurisdicció.
Així mateix, destaca que la instrucció d'aquesta causa ha estat deficient i considera que el Tribunal Constitucional ha d'intervenir per tal que el dret a la jurisdicció no esdevingui un dret totalment buit de contingut.
En aquest cas considera que els defectes de procediment al·legats tenen una clara i meridiana rellevància constitucional, perquè estan connectats, entre d'altres, amb l'assistència del detingut que compareix per primera vegada davant les autoritats judicials, amb el seu dret a la informació d'allò que se l'acusa, i amb el degut control i impuls de la instrucció.
El recurrent manifesta que el dret a la jurisdicció no es pot limitar a actes judicials definitius relatius a qüestions de fons, sinó que també ha d'il·luminar el conjunt de l'arquitectura processal de tot el procediment, i en particular dels processos penals, ja que el dret a la llibertat ha de ser especialment protegit.
Recorda que el dret a aplicar i a interpretar la legislació ordinària està subjecte a limitacions legals: el text literal mateix de cadascun dels articles de la llei; una aplicació d'acord amb la communis opinio dels juristes; i, els drets i llibertats previstos a la Constitució. El Tribunal Constitucional ha de supervisar i controlar el respecte d'aquests drets i a manca d'aquest control, les altres dues limitacions legals quedarien en "paper mullat".
En qualsevol cas, aquesta part es reitera en els mateixos arguments que consten en el seu escrit de recurs d'empara, els quals es donen per reproduïts in extenso en aquest recurs de súplica.
Per consegüent, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute d'inadmissió a tràmit d'aquesta causa i acordi la seva admissió a tràmit.
Segons el nostre aute del 7 de setembre d'aquest any, el recurrent durant el judici que es troba en curs ha plantejat diversos obstacles de procedibilitat, un dels quals ha estat resolt, però el Tribunal de Corts ha considerat i raonat que tots els altres proposats estan connectats amb les proves i que cal considerar-los en el moment de la pràctica de les proves i, per tant, han quedat pendents fins que es realitzi el judici oral (veg. aute del 28 de desembre del 2015 impugnat). El Tribunal de Corts en virtut de la seva facultat d'aplicar i d'interpretar la legislació ordinària, i, per tant, l'article 136 del Codi de procediment penal, ha establert que es tracta de temes connectats amb la prova i que el moment idoni d'examinar el seu contingut és el moment processal de la pràctica de la prova; per tant, el judici oral.
No s'ha produït, doncs, una denegació sobre el contingut material de les propostes presentades, sinó una qualificació d'aquest contingut material i en virtut de la seva capacitat d'aplicació i d'interpretació de la legislació ordinària ha establert que el Tribunal de Corts en sessió pública és l'òrgan adequat que ha de valorar la pràctica de les proves i, per tant, aquells aspectes que el recurrent proposava com obstacles de procedibilitat.
D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional (veg. p. exemple les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE i 2014-38-RE), l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació per part del recurrent d'elements de fet o de dret nous. Si aquests elements no es duen al coneixement del Tribunal Constitucional, aquest no pot acceptar el recurs de súplica.
En aquesta causa l'argument presentat pel recurrent no acompleix les exigències pel recurs de súplica. Tal com indica el recurrent en el mateix recurs de súplica: "es reitera en els mateixos arguments que consten en el nostre escrit de recurs d'empara en el marc d'aquesta causa, els quals es donen per reproduïts".
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Jaume Cabot Gavaldà contra l'aute del Tribunal Constitucional del 7 de setembre del 2016 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2016-11-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 10 d'octubre del 2016.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Juan A. Ortega Díaz-Ambrona Laurence Burgorgue-Larsen
Magistrat Magistrada
(Cabot Gavaldà c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 153-2016. Recurs d'empara
Aute del 10 d'octubre del 2016
_________________________________________________________________
BOPA núm. 60, del 19 d'octubre del 2016
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 27 de setembre del 2016, per la representació processal del Sr. Jaume Cabot Gavaldà, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 7 de setembre del 2016 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2016-11-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 36.2, 37.2, 38 i 94;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 7 de setembre del 2016;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Isidre Molas Batllori;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 27 de setembre del 2016, per la representació processal del Sr. Jaume Cabot Gavaldà, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 7 de setembre del 2016 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2016-11-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 36.2, 37.2, 38 i 94;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 7 de setembre del 2016;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Isidre Molas Batllori;
Antecedent únic
El 27 de setembre del 2016, la representació processal del Sr. Jaume Cabot Gavaldà va formular un recurs de súplica en què reitera que el Tribunal de Corts no va raonar cap dels obstacles de procedibilitat al·legats, sinó que es va limitar a afirmar de forma genèrica i imprecisa que aquestes denúncies estaven connectades amb les proves i que calia debatre-les en la fase del judici oral.
Segons el parer d'aquesta part, per tal com aquests obstacles de procedibilitat són pressuposicions establertes a priori, es podria provocar confusió i fins i tot engany en la ment del jutjador, i si la decisió es fonamenta en elles, això comportaria indefectiblement que aquesta decisió vulnerés el dret a la jurisdicció.
Així mateix, destaca que la instrucció d'aquesta causa ha estat deficient i considera que el Tribunal Constitucional ha d'intervenir per tal que el dret a la jurisdicció no esdevingui un dret totalment buit de contingut.
En aquest cas considera que els defectes de procediment al·legats tenen una clara i meridiana rellevància constitucional, perquè estan connectats, entre d'altres, amb l'assistència del detingut que compareix per primera vegada davant les autoritats judicials, amb el seu dret a la informació d'allò que se l'acusa, i amb el degut control i impuls de la instrucció.
El recurrent manifesta que el dret a la jurisdicció no es pot limitar a actes judicials definitius relatius a qüestions de fons, sinó que també ha d'il·luminar el conjunt de l'arquitectura processal de tot el procediment, i en particular dels processos penals, ja que el dret a la llibertat ha de ser especialment protegit.
Recorda que el dret a aplicar i a interpretar la legislació ordinària està subjecte a limitacions legals: el text literal mateix de cadascun dels articles de la llei; una aplicació d'acord amb la communis opinio dels juristes; i, els drets i llibertats previstos a la Constitució. El Tribunal Constitucional ha de supervisar i controlar el respecte d'aquests drets i a manca d'aquest control, les altres dues limitacions legals quedarien en "paper mullat".
En qualsevol cas, aquesta part es reitera en els mateixos arguments que consten en el seu escrit de recurs d'empara, els quals es donen per reproduïts in extenso en aquest recurs de súplica.
Per consegüent, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute d'inadmissió a tràmit d'aquesta causa i acordi la seva admissió a tràmit.
Fonament jurídic únic
Segons el nostre aute del 7 de setembre d'aquest any, el recurrent durant el judici que es troba en curs ha plantejat diversos obstacles de procedibilitat, un dels quals ha estat resolt, però el Tribunal de Corts ha considerat i raonat que tots els altres proposats estan connectats amb les proves i que cal considerar-los en el moment de la pràctica de les proves i, per tant, han quedat pendents fins que es realitzi el judici oral (veg. aute del 28 de desembre del 2015 impugnat). El Tribunal de Corts en virtut de la seva facultat d'aplicar i d'interpretar la legislació ordinària, i, per tant, l'article 136 del Codi de procediment penal, ha establert que es tracta de temes connectats amb la prova i que el moment idoni d'examinar el seu contingut és el moment processal de la pràctica de la prova; per tant, el judici oral.
No s'ha produït, doncs, una denegació sobre el contingut material de les propostes presentades, sinó una qualificació d'aquest contingut material i en virtut de la seva capacitat d'aplicació i d'interpretació de la legislació ordinària ha establert que el Tribunal de Corts en sessió pública és l'òrgan adequat que ha de valorar la pràctica de les proves i, per tant, aquells aspectes que el recurrent proposava com obstacles de procedibilitat.
D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional (veg. p. exemple les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE i 2014-38-RE), l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació per part del recurrent d'elements de fet o de dret nous. Si aquests elements no es duen al coneixement del Tribunal Constitucional, aquest no pot acceptar el recurs de súplica.
En aquesta causa l'argument presentat pel recurrent no acompleix les exigències pel recurs de súplica. Tal com indica el recurrent en el mateix recurs de súplica: "es reitera en els mateixos arguments que consten en el nostre escrit de recurs d'empara en el marc d'aquesta causa, els quals es donen per reproduïts".
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
Primer
Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Jaume Cabot Gavaldà contra l'aute del Tribunal Constitucional del 7 de setembre del 2016 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2016-11-RE.
Segon
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 10 d'octubre del 2016.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Juan A. Ortega Díaz-Ambrona Laurence Burgorgue-Larsen