CAUSA 2017-40-RE
(Beltrame Moreno c/ Pol Soler)
Número de registre 372-2017. Recurs d'empara
Aute del 22 de desembre del 2017
_________________________________________________________________
BOPA núm. 4, del 17 de gener del 2018
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen
Magistrada
(Beltrame Moreno c/ Pol Soler)
Número de registre 372-2017. Recurs d'empara
Aute del 22 de desembre del 2017
_________________________________________________________________
BOPA núm. 4, del 17 de gener del 2018
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 22 de setembre del 2017, per la representació processal de la Sra. Isabel Beltrame Moreno, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara, contra l'aute del 10 d'abril del 2017, dictat per la Secció d'Instrucció 5 de la Batllia, i contra els autes del 6 de juny del 2017 i del 27 de juliol del mateix any, ambdós dictats pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, en el seu vessant del dret a un procés degut, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari nul·les les resolucions impugnades retrotraient la causa per tal que es dicti una nova resolució acordant que no s'arxivin les actuacions de la causa penal i que es practiquin les proves sol·licitades en l'escrit de la querella formulada. Així mateix, de forma subsidiària, demana que la nova resolució es dicti de conformitat amb els drets protegits per l'article 10 de la Constitució;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal de l'11 d'octubre del 2017;
Escoltat l'informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen.
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. En el marc d'un litigi civil per unes discrepàncies en el preu d'unes obres menors, la Sra. Isabel Beltrame Moreno, com a part defenent, que s'oposava a la demanda de l'empresa constructora, va sol·licitar un peritatge de les obres realitzades per tal d'esbrinar-ne el preu real.
1.2. La Sra. Isabel Beltrame Moreno va considerar que la redacció d'aquest peritatge constituïa un presumpte delicte de realitzar un peritatge mancant substancialment a la veritat o amb menyspreu temerari a la mateixa veritat dins d'un procediment judicial (article 419 del Codi penal) i va interposar una querella contra el seu autor.
1.3. El 10 d'abril del 2017, la batlle instructora va dictar un aute mitjançant el qual acordava l'arxiu de les actuacions, per tal com va considerar que els fets no eren constitutius de delicte.
1.4. La representació processal de la Sra. Isabel Beltrame Moreno va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i, el 6 de juny del 2017, el Tribunal de Corts va dictar un aute en què desestimava aquest recurs i confirmava la decisió d'arxiu de la Batllia.
1.5. La representació processal de la Sra. Isabel Beltrame Moreno va formular un incident de nul·litat d'actuacions per tal com la denegació de les diligències sol·licitades per aquesta part haguessin pogut demostrar la comissió del delicte objecte de la querella, fet que vulneraria el dret a un procés degut, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
1.6. El 27 de juliol del 2017, el Tribunal de Corts va dictar un aute que desestimava aquest incident de nul·litat d'actuacions.
1.7. El 22 de setembre del 2017, la representació processal de la Sra. Isabel Beltrame Moreno va interposar un recurs d'empara contra les resolucions que s'acaben d'esmentar, tant de la Batllia com del Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a un procés degut.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de la recurrent
- La recurrent exposa que en el marc d'un judici civil instat per aquesta part contra una empresa constructora per discrepàncies en el preu que s'havia de pagar per unes obres realitzades a casa seva, va demanar, com a prova, l'elaboració d'un peritatge.
- Segons el parer d'aquesta part, aquest peritatge conté nombrosos errors i incorreccions en la comptabilització dels preus dels diversos treballs que desgrana de manera detallada i que es refereixen a capítols concrets derivats de l'obra com són la seguretat i la higiene, enderrocs i extraccions, coberta, tancament i divisions, revestiment, paviments, guixeria, ventilació, ajudes a altres empreses, fotos que no corresponent a les obres realitzades, etc.
- En el marc de la querella posterior presentada contra el perit i per tal de constatar aquests errors, aquesta part demanava la realització d'un nou peritatge, així com que es demanés a l'Associació de Constructors d'Andorra i al Col·legi d'Arquitectes d'Andorra que trametessin les llistes respectives de preus oficials per a la construcció per a l'any 2006, any en què es van fer les obres i el peritatge. Aquestes proves no han estat practicades tot i ser essencials per a la determinació de la comissió del delicte.
- Aquesta part considera que no es pot arxivar la causa sense haver realitzat abans un segon peritatge que validaria el primer o permetria objectivar els elements que vincularien el delicte denunciat.
- En l'aute del Tribunal de Corts que confirma l'arxiu de la causa pel fet de no haver-hi indicis suficients també es retreu a aquesta part una voluntat dilatòria. Aquesta part considera que no s'han trobat indicis perquè s'ha denegat la pràctica de la prova demanada i refuta rotundament el retret esmentat, ja que l'execució dels autes civils no s'ha aturat.
- Aquesta part conclou que no se li ha donat l'oportunitat de provar la comissió del delicte que denuncia, motiu pel qual s'han vulnerat els drets a la jurisdicció i a un procés degut. Així mateix, també s'han vulnerat el principi d'igualtat de les parts en el procés i el principi d'igualtat en general, ja que no ha pogut encomanar directament un segon peritatge per manca de mitjans econòmics.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari nul·les les resolucions impugnades retrotraient la causa amb les condicions expressades en l'encapçalament d'aquest aute.
2.2. Argumentació del Tribunal de Corts
- El Tribunal de Corts descriu els elements constitutius del delicte objecte de la querella i conclou que es tracta d'un delicte dolós i que, per tant, per a la seva constitució cal que el perit hagi traspassat la línia que separa allò que és científicament o pericialment opinable, d'allò que sigui insostenible o s'aparti de qualsevol lògica; tampoc es pot admetre en aquest cas una actuació per imprudència, negligència, poques capacitat, formació, criteri o perícia, sense perjudici, en aquest cas, de poder-se determinar la responsabilitat per la via civil.
- Segons el parer de la recurrent, el perit hauria modificat la metodologia de càlcul, desglossant els treballs i no hauria aportat la llista oficial dels preus de la construcció al Principat d'Andorra. Ara bé, el Tribunal de Corts constata que la querellant no aporta cap element per recolzar aquesta afirmació, la querella es fonamenta únicament en simples sospites o conjectures d'aquesta part.
- El Tribunal de Corts afegeix que totes les proves que sol·licita la recurrent es trobaven al seu abast i hagués pogut ella mateixa acompanyar-les a la querella interposada.
- El Tribunal de Corts analitza el peritatge efectuat i conclou que la missió encarregada al perit per part del batlle civil es va acomplir adequadament, desgranant l'actuació i les diverses etapes de l'estudi realitzat.
- El Tribunal de Corts conclou que de les actuacions no es desprèn ni el més mínim indici que permeti considerar que els fets puguin ser constitutius del delicte del qual s'acusa al perit i que la querella, atès el moment de la seva interposició (més de 5 anys després del coneixement del contingut del peritatge i una vegada endegada l'execució forçosa de la sentència recaiguda en la causa civil) sembla obeir "a una maniobra purament dilatòria."
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal manifesta que de la lectura de les resolucions impugnades del Tribunal de Corts es desprèn que aquest ha efectuat una anàlisi detallada de tots els arguments esgrimits per la part recurrent i ha respost de manera raonada i lògica els motius pels quals considera pertinent l'arxiu de la querella i la desestimació de la pràctica de la prova sol·licitada.
- Afegeix que el Tribunal de Corts ha explicitat tant l'aplicació de la legislació com la invocació de la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia, fet que no pot derivar en la vulneració de cap dels drets invocats.
- Després de recordar la jurisprudència del Tribunal Constitucional en relació amb els límits de la seva competència en el marc d'un recurs d'empara per la vulneració de l'article 10 de la Constitució, el Ministeri Fiscal conclou que, d'acord amb l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, aquest recurs d'empara ha de ser inadmès a tràmit per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. D'acord amb la jurisprudència constant d'aquest Tribunal el recurs d'empara no és una tercera via de recurs judicial i el Tribunal Constitucional no és un tribunal de tercera instància ni un tribunal de cassació.
3.2. Així mateix, d'acord amb la jurisprudència constant d'aquest Tribunal, l'apreciació i la valoració de les proves corresponen als tribunals ordinaris i el Tribunal Constitucional només és competent cas de detectar un error manifest en l'apreciació de les proves que dugui a una decisió irraonable i mal fonamentada en Dret.
3.3. En aquesta causa, el Tribunal de Corts va procedir a una valoració circumstanciada i detallada dels elements fàctics de l'assumpte i cap element permet afirmar que la seva decisió sigui arbitrària o irraonable; d'aquests motius se'n deriva que les resolucions impugnades estan motivades de manera coherent i lògica i que no estan mal fonamentades en Dret.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2017-40-RE presentat per la representació processal de la Sra. Isabel Beltrame Moreno contra l'aute del 10 d'abril del 2017, dictat per la Secció d'Instrucció 5 de la Batllia, i contra els autes del 6 de juny del 2017 i del 27 de juliol del mateix any, ambdós dictats pel Tribunal de Corts, per la manca de contingut constitucional de les seves pretensions, d'acord amb les disposicions de l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2017.El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 22 de setembre del 2017, per la representació processal de la Sra. Isabel Beltrame Moreno, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara, contra l'aute del 10 d'abril del 2017, dictat per la Secció d'Instrucció 5 de la Batllia, i contra els autes del 6 de juny del 2017 i del 27 de juliol del mateix any, ambdós dictats pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, en el seu vessant del dret a un procés degut, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari nul·les les resolucions impugnades retrotraient la causa per tal que es dicti una nova resolució acordant que no s'arxivin les actuacions de la causa penal i que es practiquin les proves sol·licitades en l'escrit de la querella formulada. Així mateix, de forma subsidiària, demana que la nova resolució es dicti de conformitat amb els drets protegits per l'article 10 de la Constitució;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal de l'11 d'octubre del 2017;
Escoltat l'informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen.
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. En el marc d'un litigi civil per unes discrepàncies en el preu d'unes obres menors, la Sra. Isabel Beltrame Moreno, com a part defenent, que s'oposava a la demanda de l'empresa constructora, va sol·licitar un peritatge de les obres realitzades per tal d'esbrinar-ne el preu real.
1.2. La Sra. Isabel Beltrame Moreno va considerar que la redacció d'aquest peritatge constituïa un presumpte delicte de realitzar un peritatge mancant substancialment a la veritat o amb menyspreu temerari a la mateixa veritat dins d'un procediment judicial (article 419 del Codi penal) i va interposar una querella contra el seu autor.
1.3. El 10 d'abril del 2017, la batlle instructora va dictar un aute mitjançant el qual acordava l'arxiu de les actuacions, per tal com va considerar que els fets no eren constitutius de delicte.
1.4. La representació processal de la Sra. Isabel Beltrame Moreno va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i, el 6 de juny del 2017, el Tribunal de Corts va dictar un aute en què desestimava aquest recurs i confirmava la decisió d'arxiu de la Batllia.
1.5. La representació processal de la Sra. Isabel Beltrame Moreno va formular un incident de nul·litat d'actuacions per tal com la denegació de les diligències sol·licitades per aquesta part haguessin pogut demostrar la comissió del delicte objecte de la querella, fet que vulneraria el dret a un procés degut, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
1.6. El 27 de juliol del 2017, el Tribunal de Corts va dictar un aute que desestimava aquest incident de nul·litat d'actuacions.
1.7. El 22 de setembre del 2017, la representació processal de la Sra. Isabel Beltrame Moreno va interposar un recurs d'empara contra les resolucions que s'acaben d'esmentar, tant de la Batllia com del Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a un procés degut.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de la recurrent
- La recurrent exposa que en el marc d'un judici civil instat per aquesta part contra una empresa constructora per discrepàncies en el preu que s'havia de pagar per unes obres realitzades a casa seva, va demanar, com a prova, l'elaboració d'un peritatge.
- Segons el parer d'aquesta part, aquest peritatge conté nombrosos errors i incorreccions en la comptabilització dels preus dels diversos treballs que desgrana de manera detallada i que es refereixen a capítols concrets derivats de l'obra com són la seguretat i la higiene, enderrocs i extraccions, coberta, tancament i divisions, revestiment, paviments, guixeria, ventilació, ajudes a altres empreses, fotos que no corresponent a les obres realitzades, etc.
- En el marc de la querella posterior presentada contra el perit i per tal de constatar aquests errors, aquesta part demanava la realització d'un nou peritatge, així com que es demanés a l'Associació de Constructors d'Andorra i al Col·legi d'Arquitectes d'Andorra que trametessin les llistes respectives de preus oficials per a la construcció per a l'any 2006, any en què es van fer les obres i el peritatge. Aquestes proves no han estat practicades tot i ser essencials per a la determinació de la comissió del delicte.
- Aquesta part considera que no es pot arxivar la causa sense haver realitzat abans un segon peritatge que validaria el primer o permetria objectivar els elements que vincularien el delicte denunciat.
- En l'aute del Tribunal de Corts que confirma l'arxiu de la causa pel fet de no haver-hi indicis suficients també es retreu a aquesta part una voluntat dilatòria. Aquesta part considera que no s'han trobat indicis perquè s'ha denegat la pràctica de la prova demanada i refuta rotundament el retret esmentat, ja que l'execució dels autes civils no s'ha aturat.
- Aquesta part conclou que no se li ha donat l'oportunitat de provar la comissió del delicte que denuncia, motiu pel qual s'han vulnerat els drets a la jurisdicció i a un procés degut. Així mateix, també s'han vulnerat el principi d'igualtat de les parts en el procés i el principi d'igualtat en general, ja que no ha pogut encomanar directament un segon peritatge per manca de mitjans econòmics.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari nul·les les resolucions impugnades retrotraient la causa amb les condicions expressades en l'encapçalament d'aquest aute.
2.2. Argumentació del Tribunal de Corts
- El Tribunal de Corts descriu els elements constitutius del delicte objecte de la querella i conclou que es tracta d'un delicte dolós i que, per tant, per a la seva constitució cal que el perit hagi traspassat la línia que separa allò que és científicament o pericialment opinable, d'allò que sigui insostenible o s'aparti de qualsevol lògica; tampoc es pot admetre en aquest cas una actuació per imprudència, negligència, poques capacitat, formació, criteri o perícia, sense perjudici, en aquest cas, de poder-se determinar la responsabilitat per la via civil.
- Segons el parer de la recurrent, el perit hauria modificat la metodologia de càlcul, desglossant els treballs i no hauria aportat la llista oficial dels preus de la construcció al Principat d'Andorra. Ara bé, el Tribunal de Corts constata que la querellant no aporta cap element per recolzar aquesta afirmació, la querella es fonamenta únicament en simples sospites o conjectures d'aquesta part.
- El Tribunal de Corts afegeix que totes les proves que sol·licita la recurrent es trobaven al seu abast i hagués pogut ella mateixa acompanyar-les a la querella interposada.
- El Tribunal de Corts analitza el peritatge efectuat i conclou que la missió encarregada al perit per part del batlle civil es va acomplir adequadament, desgranant l'actuació i les diverses etapes de l'estudi realitzat.
- El Tribunal de Corts conclou que de les actuacions no es desprèn ni el més mínim indici que permeti considerar que els fets puguin ser constitutius del delicte del qual s'acusa al perit i que la querella, atès el moment de la seva interposició (més de 5 anys després del coneixement del contingut del peritatge i una vegada endegada l'execució forçosa de la sentència recaiguda en la causa civil) sembla obeir "a una maniobra purament dilatòria."
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal manifesta que de la lectura de les resolucions impugnades del Tribunal de Corts es desprèn que aquest ha efectuat una anàlisi detallada de tots els arguments esgrimits per la part recurrent i ha respost de manera raonada i lògica els motius pels quals considera pertinent l'arxiu de la querella i la desestimació de la pràctica de la prova sol·licitada.
- Afegeix que el Tribunal de Corts ha explicitat tant l'aplicació de la legislació com la invocació de la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia, fet que no pot derivar en la vulneració de cap dels drets invocats.
- Després de recordar la jurisprudència del Tribunal Constitucional en relació amb els límits de la seva competència en el marc d'un recurs d'empara per la vulneració de l'article 10 de la Constitució, el Ministeri Fiscal conclou que, d'acord amb l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, aquest recurs d'empara ha de ser inadmès a tràmit per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. D'acord amb la jurisprudència constant d'aquest Tribunal el recurs d'empara no és una tercera via de recurs judicial i el Tribunal Constitucional no és un tribunal de tercera instància ni un tribunal de cassació.
3.2. Així mateix, d'acord amb la jurisprudència constant d'aquest Tribunal, l'apreciació i la valoració de les proves corresponen als tribunals ordinaris i el Tribunal Constitucional només és competent cas de detectar un error manifest en l'apreciació de les proves que dugui a una decisió irraonable i mal fonamentada en Dret.
3.3. En aquesta causa, el Tribunal de Corts va procedir a una valoració circumstanciada i detallada dels elements fàctics de l'assumpte i cap element permet afirmar que la seva decisió sigui arbitrària o irraonable; d'aquests motius se'n deriva que les resolucions impugnades estan motivades de manera coherent i lògica i que no estan mal fonamentades en Dret.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2017-40-RE presentat per la representació processal de la Sra. Isabel Beltrame Moreno contra l'aute del 10 d'abril del 2017, dictat per la Secció d'Instrucció 5 de la Batllia, i contra els autes del 6 de juny del 2017 i del 27 de juliol del mateix any, ambdós dictats pel Tribunal de Corts, per la manca de contingut constitucional de les seves pretensions, d'acord amb les disposicions de l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen
Magistrada