2017-41-RE

CAUSA 2017-41-RE
(Plà Puncernau c/ Pujadas Domingo)
 
Número de registre 398-2017. Recurs d'empara
 
Aute del 7 de maig del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 29, del 16 de maig del 2018
 
 
En nom del Poble Andorrà;
 
El Tribunal Constitucional;
 
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 28 de febrer del 2018, per la representació processal de la Sra. Mercè Plà Puncernau, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 19 de febrer del 2018 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2017-41-RE;
 
 
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.1 i 98 c);
 
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
 
 
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 19 de febrer del 2018;
 
 
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Isidre Molas Batllori;
 
 

1. Arguments de la recurrent

 
- Si bé la recurrent reconeix que el Tribunal Constitucional no és una tercera instància jurisdiccional, considera que li correspon vetllar pels drets fonamentals i verificar que les resolucions judicials no vulnerin el procediment, resolguin les peticions de les parts i estiguin fonamentades en Dret.
 
- També reconeix que la valoració de la prova correspon en exclusiva als òrgans de la jurisdicció ordinària, però en aquest cas manté que no hi ha hagut denegació de la pràctica d'una prova, sinó que se l'ha condemnat en base a unes proves proposades per la part adversa que, d'acord amb la legislació processal, no haguessin hagut de ser admeses pel fet de ser extemporànies, ja que van ser presentades en conclusions.
 
- Segons el parer d'aquesta part, la prova extemporània admesa vulnera el seu dret a la defensa, els principis del contradictori i d'igualtat d'armes i el dret a al·legar i a proposar prova contrària al respecte.
 
- Així mateix, també al·lega la vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, perquè la Sala Civil no va donar resposta a les al·legacions esmentades en el punt anterior.
 
- A més, considera que el Tribunal Constitucional no s'ha pronunciat en relació amb altres vulneracions al·legades per aquesta part en el seu recurs d'empara, les quals dona per reproduïdes: sobre la incongruència infra petita en relació amb la manca de legitimació passiva d'aquesta part, sobre la prescripció, sobre les vulneracions invocades en relació amb la factura de més quantia, i en relació amb dues altres factures, sobre l'error manifest de la sentència impugnada en relació amb l'import total i sobre la manca de pronunciament de la petició relativa a les taxes judicials.
 
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que estimi aquest recurs de súplica i que, en el seu dia, dicti una resolució donant lloc al seu recurs d'empara.
 
 
 

2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional

 
2.1. El recurs de súplica presentat insisteix en tres arguments en els quals ja es basava el seu recurs d'empara: 1) la incorporació de proves de forma extemporània i, per tant, la vulneració del procés degut, així com la "manca de motivació en no haver resolt cap de les al·legacions d'aquesta part respecte a l'extemporaneïtat de les al·legacions i aportacions de documents"; 2) la incongruència infra petita de la sentència de la segona instància que "no es pronuncia en relació a la petició de declaració de manca de legitimació passiva d'aquesta part”; i, 3) la "motivació manifestament errònia i contrària a la jurisprudència dels Tribunals andorrans" pel que fa a la prescripció.
 
2.2. El Tribunal Constitucional reitera que els tribunals de la jurisdicció ordinària tenen com a atribució la selecció, la interpretació i l'aplicació de la legislació adient al cas que jutgen, i igualment reitera que, en concret, els hi correspon aplicar el dret andorrà sobre la prescripció, així com l'admissió, l'examen i, en especial, la valoració de les proves i dels documents aportats. I reitera que el Tribunal Constitucional no és un òrgan encarregat de realitzar una tercera instància o una cassació, perquè el recurs d'empara no té com a finalitat substituir els òrgans del poder jurisdiccional en la funció que els ha estat constitucionalment atribuïda.
 
2.3. En tot cas el Tribunal Constitucional no considera que l'argumentació continguda en la sentència impugnada de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia sigui absurda o arbitrària; i, estima que la valoració integrada de les informacions i proves que consten en les actuacions no exigeix l'anàlisi individualitzada de cada al·legació presentada, sempre que sigui possible arribar a una solució motivada, clara, raonada i fonamentada en Dret, que no sigui ni arbitrària, ni incongruent.
 
2.4. És jurisprudència constant d'aquest Tribunal Constitucional que l'admissió a tràmit d'un recurs de súplica, establert als articles 38 i 39 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, queda vinculada a la presentació de nous elements de dret o de fet que no haguessin estat posats en coneixement del Tribunal Constitucional amb anterioritat a la seva decisió i, per tant, que aquest no havia pogut valorar durant l'examen del recurs d'empara. Ara bé, en aquest cas, la recurrent reitera fets i arguments jurídics idèntics a aquells presentats en el recurs d'empara, per tant, aquest recurs de súplica ha de ser desestimat.
 
 
Per tot això que s'ha exposat.
 
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
 
 
DECIDEIX:
 
 
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Mercè Plà Puncernau contra l'aute del Tribunal Constitucional del 19 de febrer del 2018 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2017-41-RE.
 
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
 
 
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
 
 
Acordat a Andorra la Vella, el 7 de maig del 2018.
 
 
 
 
Isidre Molas Batllori                                                                Dominique Rousseau
President                                                                                           Vicepresident
 
 
 
 
Laurence Burgorgue-Larsen                                           Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada                                                                                              Magistrat