2017-56-RE

CAUSA 2017-56-RE
(Soler Canturri c/ Crèdit Andorrà, SA)
 
Número de registre 498-2017. Recurs d'empara
 
Aute del 9 d'abril del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 22, del 18 d'abril del 2018
 
 
 
En nom del Poble Andorrà;
 
El Tribunal Constitucional;
 
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 20 de novembre del 2017, per la representació processal del Sr. Jesús Soler Canturri, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara, contra els autes del 16 de juny del 2017 i del 23 d'octubre del mateix any, dictats per la Secció Civil 4 de la Batllia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, en diversos dels seus vessants i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets al·legats, que anul·li les resolucions impugnades i que retrotregui les actuacions al moment anterior a dictar-les, emplaçant aquesta part per tal que es manifesti en relació amb l'escrit de l'adversa del 8 de juny del 2017 i que resolgui posteriorment. Així mateix, demana que es condemni l'altra part al pagament de les costes processals;
 
 
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
 
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
 
 
Vist l'informe del Ministeri Fiscal del 13 de desembre del 2017;
 
 
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
 
 
 
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
 
1.1. En el marc d'una demanda en reclamació de quantitat presentada per l'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA contra el Sr. Jesús Soler Canturri, aquest va demanar la pràctica d'una prova pericial comptable que considerava essencial per a la resolució del plet.
 
1.2. Per tal com el perit nomenat va demanar una provisió de fons per a la pràctica d'aquesta prova, el 17 de febrer del 2017, la Batllia va atorgar un darrer termini de 15 dies hàbils al recurrent per tal que diposités 4.180,00 € per realitzar la prova esmentada, cas contrari se'l donaria per desistit.
 
1.3. El 22 de març del 2017, la representació processal del Sr. Jesús Soler Canturri va presentar un escrit en què donava el seu consentiment per tal que aquest import fos transferit des del seu compte de l'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA, compte que, segons ell mateix al·legava, estava suficientment proveït.
 
1.4. El 30 de març del 2017, la Secció Civil 4 de la Batllia va dictar un aute en què reconeixia un error en l'import reclamat en l'aute anteriorment esmentat i requeria el pagament de 8.360,00 € per part del recurrent, precisant que si no es pronunciava al respecte en el termini de 8 dies hàbils es procediria a executar aquest import a través del mateix compte que ja havia facilitat.
 
El Sr. Jesús Soler Canturri va acceptar tàcitament el contingut d'aquest aute.
 
1.5. El 16 de juny del 2017, la Secció Civil 4 de la Batllia va dictar un altre aute en què informava que, el 8 de juny del mateix any, l'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA havia posat de manifest que el compte bancari facilitat per la part defenent no disposava de saldo líquid, i, per tal com havien transcorregut amb escreix els terminis concedits per fer efectiu el pagament de referència, acordava tenir per desistit el Sr. Jesús Soler Canturri de la pràctica de la prova pericial sol·licitada per ell.
 
1.6. El 6 de juliol del 2017, la representació processal del Sr. Jesús Soler Canturri va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i, en cas que aquest no fos admès, en el mateix escrit, formulava un incident de nul·litat d'actuacions, tot exposant l'existència d'una vulneració del procediment establert i el no respecte del principi del contradictori.
 
1.7. El 19 de setembre del 2017, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual declarava la inadmissió a tràmit d'aquest recurs, per tal com, segons la doctrina d'aquesta Sala, l'apel·lació es permet quan la resolució impugnada impedeix o obsta la continuació del procés i, en aquest cas, l'aute impugnat de la Batllia no obstava la continuació del procés.
 
1.8. El 23 d'octubre del 2017, la Secció Civil 4 de la Batllia va dictar un aute en què inadmetia a tràmit l'incident de nul·litat d'actuacions esmentat, ja que considerava que aquest incident estava fora de termini.
 
1.9. El 20 de novembre del 2017, la representació processal del Sr. Jesús Soler Canturri va interposar un recurs d'empara, contra els autes del 16 de juny del 2017 i del 23 d'octubre del mateix any, dictats per la Secció Civil 4 de la Batllia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, en diversos dels seus vessants.
 
 
 
2. Argumentació jurídica
 
2.1. Argumentació jurídica del recurrent
 
- El recurrent considera que l'aute del 16 de juny del 2017 que acorda tenir-lo per desistit de la pràctica de la prova sol·licitada per ell, la qual havia estat admesa tant per l'aute del 17 de febrer del 2017, com per l'aute rectificatiu del 30 de març del mateix any, va ser dictat sobre la base de les declaracions de la part adversa (escrit del 8 de juny del 2017) sense que aquestes li fossin prèviament notificades.
 
- Per tant, considera que s'ha vulnerat el principi del contradictori, ja que no va poder oposar-se al contingut de l'escrit esmentat.
 
- El recurrent considera igualment, que l'aute impugnat està viciat de nul·litat per defecte de competència, per tal com va ser dictat pel batlle ponent revocant la decisió continguda en l'aute del 30 de març del 2017, dictat pel Tribunal de Batlles com a òrgan col·legiat.
 
- Seguidament, al·lega que, en declarar-l'ho desistit d'una prova inicialment acceptada, la Batllia ha menystingut el seu dret a la jurisdicció, ja que havia donat el seu consentiment per tal que la provisió de fons requerida fos abonada mitjançant el seu compte de Crèdit Andorrà, SA.
 
- Insisteix en què aquest compte té un saldo creditor suficient, que les declaracions de l'entitat bancària, part en el procés, no són certes i han impedit el pagament autoritzat.
 
- Al·lega que el saldo del compte facilitat no ha entrat en compensació i que l'entitat bancària li ha negat l'accés a aquesta informació, contravenint així el deure de qualsevol banc de donar als seus clients la informació corresponent als seus comptes.
 
- El recurrent considera que aquest recurs no és prematur, ja que si bé encara no ha estat dictada una resolució definitiva, la realització d'aquesta prova és essencial per a la resolució d'aquesta demanda, la qual ha d'efectuar-se en aquesta fase de primera instància, ja que altrament es veuria privat de demostrar les seves al·legacions i es vulneraria el seu dret al recurs.
 
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració del dret a un procés degut, per no respecte del contradictori, per vulneració del principi d'igualtat d'armes i perquè s'impedeix a aquesta part provar les seves al·legacions, que anul·li les resolucions impugnades i que retrotregui les actuacions amb les indicacions detallades en l'encapçalament.
 
 
2.2. Argumentació jurídica de la Secció Civil 4 de la Batllia
 
- L'aute del 23 d'octubre del 2017, destaca primerament que el recurrent va interposar un recurs d'apel·lació contra el seu aute del 16 de juny del 2017, el qual va ser inadmès a tràmit, el 19 de setembre del mateix any, per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
 
- Com que el recurrent va presentar, en el mateix escrit de recurs d'apel·lació, cas que aquest no prosperés, un incident de nul·litat d'actuacions, la Batllia no el va tramitar fins després de la resolució de la Sala Civil. De fet, en va donar trasllat a l'altra part el 25 de setembre del 2017.
 
- D'acord amb l'article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, l'incident de nul·litat d'actuacions s'ha de presentar en el termini de 15 dies naturals des de la notificació de la resolució impugnada.
 
- Ara bé, per tal com l'aute que s'impugna data del 16 de juny del 2017 i va ser notificat el 21 de juny següent, l'incident de nul·litat d'actuacions activat efectivament després del 19 de setembre del 2017 es troba fora de termini.
 
- I afegeix que el recurrent no pot invocar la presentació prèvia d'un recurs d'apel·lació, ja que aquest, per la seva pròpia naturalesa, no comporta la suspensió del termini de l'article 18 bis esmentat.
 
- De manera subsidiària, la Secció Civil 4 de la Batllia considera que el seu aute del 16 de juny del 2017 no comporta la vulneració dels drets fonamentals al·legats, ja que la prova sol·licitada no va ser realitzada per una causa que és totalment imputable al recurrent derivada del fet que el compte bancari assenyalat per ell no disposava del saldo per fer front al seu pagament, tant més quan el recurrent havia disposat de múltiples ocasions per efectuar el dipòsit de referència.
 
 
2.3. Argumentació jurídica del Ministeri Fiscal
 
- El Ministeri Fiscal demana la inadmissió a tràmit d'aquest recurs, perquè el recurrent no ha esgotat la totalitat dels recursos i remeis jurisdiccionals al seu abast en defensa del seu dret, d'acord amb les disposicions de l'article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
 
- Efectivament, segons el parer del Ministeri Fiscal, el recurrent hagués hagut de formular la corresponent protesta contra la manca de pràctica de la prova sol·licitada per tal de poder instar la seva pràctica en apel·lació, de conformitat amb les disposicions de l'article 73 de la Llei transitòria de procediments judicials.
 
- D'aquest fet se'n deriva que el recurrent pot trobar davant els òrgans jurisdiccionals ordinaris reconducció i reposició de les eventuals vulneracions al·legades, ja que la primera instància encara s'ha de pronunciar en el fons, resolució que podrà eventualment ser recorreguda en apel·lació i, posteriorment, en cas de desestimació podrà presentar un incident de nul·litat d'actuacions. Per consegüent, aquest recurs d'empara és del tot prematur.
 
 
 
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
 
3.1. D'acord amb l'article 10 de la Constitució, el dret a la jurisdicció, el principi del contradictori, el principi d'igualtat de les armes i el dret a la defensa impliquen de manera necessària el dret de les parts a aportar les proves per recolzar les seves pretensions.
 
3.2. L'administració de la pràctica de les proves demanades per les parts és competència de les jurisdiccions ordinàries tret que la seva denegació hagi privat a una de les parts de la possibilitat d'aportar un element determinant per a la solució del litigi.
 
3.3. Així, en aquesta causa, tant en l'aute del 17 de febrer del 2017, com en l'aute rectificatiu del 30 de març del mateix any, la Batllia va considerar important la pràctica d'una prova pericial comptable per resoldre el litigi que oposava les parts.
 
3.4. El recurrent va acceptar que la provisió de fons per a la pràctica de la prova fos retirada del seu compte de l'entitat bancària Crèdit Andorrà, SA.
 
3.5. No obstant això, el 16 de juny del 2017, la Batllia dictava un aute mitjançant el qual declarava que el recurrent havia desistit de la pràctica d'aquesta prova.
 
3.6. La presentació d'un incident de nul·litat d'actuacions davant la Batllia es va efectuar de manera subsidiària, a l'espera del resultat d'un recurs d'apel·lació interposat contra l'aute del 16 de juny esmentat, recurs que va ser desestimat el 19 de setembre del 2017.
 
3.7. El respecte de les formalitats relatives al desenvolupament del procediment i, en particular, aquelles que fan referència als terminis, és essencial per a una bona administració de la Justícia a condició que aquestes formalitats no impedeixin el respecte dels drets fonamentals dels justiciables.
 
3.8. De les resolucions impugnades es desprèn que la qüestió de la solvència o no del compte bancari del recurrent per abonar la provisió de fons per a la pràctica de la prova pericial comptable sol·licitada, és essencial per a la solució del litigi, com així ho havia decidit en dues ocasions la Batllia en els seus autes del 17 de febrer del 2017 i del 30 de març del mateix any.
 
3.9. D'aquestes resolucions també es desprèn que existeix un dubte legítim sobre les raons per les quals l'entitat bancària, part en el procés, refusa donar al seu client, l'altra part en el procés, les informacions relatives al compte que té en aquesta entitat.
 
3.10. En aquesta fase, convé recordar l'exigència constitucional del respecte de l'article 10 de la Constitució en el pronunciament de les decisions judicials.
 
3.11. No obstant això, en l'estat actual del procediment d'aquesta causa, és a dir, a manca de decisió en el fons, tant en primera com en segona instància, per tal com les vies de recurs no han estat esgotades, el Tribunal Constitucional no pot en aquest moment processal examinar aquest recurs.
 
 
Per tot això que s'ha exposat.
 
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
 
 
 
DECIDEIX:
 
 
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2017-56-RE interposat per la representació processal del Sr. Jesús Soler Canturri contra els autes del 16 de juny del 2017 i del 23 d'octubre del mateix any, dictats per la Secció Civil 4 de la Batllia.
 
 
 
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, a la presidenta de la Batllia i al Ministeri Fiscal.
 
 
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada
del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
 
 
Acordat a Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2018.
 
 
 
 
Isidre Molas Batllori                                                               Dominique Rousseau
President                                                                                         Vicepresident
 
 
 
 
                                                                                         Josep-D. Guàrdia Canela
                                                                                                                 Magistrat