CAUSA 2018-15-RE
(Varela Casas i Martínez Gómez c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 140-2018. Recurs d'empara
Aute de l'11 de juliol del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 45, del 25 de juliol del 2018
- Aquesta part, tot i reconèixer la finalitat de la configuració legal en relació amb el rebel, considera que la impossibilitat de poder presentar recurs d'apel·lació contra la condemna de primera instància per part de la persona jutjada en rebel·lia és injust i pot perjudicar-la de manera greu.
- De manera concreta, destaca que del pronunciament d'una sentència ferma condemnatòria se'n deriven uns antecedents penals que poden generar tot un seguit d'inconvenients pels recurrents, cas que, per exemple, volguessin demanar la residència.
- Encara que la condemna pronunciada no impliqui una pena de presó, el perjudici més gran recau en l'honor dels recurrents, ja que han estat condemnats sent innocents.
- El fet de no haver pogut obtenir l'opinió jurisdiccional en segona instància vulnera els seus drets a un procés degut, a la jurisdicció, al principi d'igualtat d'armes i al principi universal d'igualtat de recursos, els quals també estan establerts a l'article 2 del Protocol 7 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals; així mateix, el fet esmentat també discrimina els recurrents en relació amb altres condemnats que sí han pogut obtenir una revisió del seu procés.
- Aquesta vulneració és encara més evident pel fet que el rebel no pot presentar recurs d'apel·lació contra la sentència que el condemna i en canvi el Ministeri Fiscal sí que ho podria fer.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute d'inadmissió a tràmit impugnat, que admeti a tràmit el seu recurs d'empara i, en el seu dia, atorgui l'empara en els termes sol·licitats en aquell escrit.
2.1. Aquest Tribunal Constitucional s'ha pronunciat ja moltes vegades i amb un mateix i invariable contingut, sobre la naturalesa i funció del recurs de súplica. L'aute dictat en la causa 2017-22-RE ja recollia la doctrina jurisprudencial establerta en les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE i 2016-59-RE. Amb una més gran proximitat també ho han fet les resolucions recaigudes en les causes 2018-3-RE, 2018-7-RE i 2018-19-RE.
2.2. En síntesi, el Tribunal ha declarat que l'estimació d'un recurs de súplica depèn essencialment de la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin estat considerats pel Tribunal en l'aute contra el qual es recorre.
Com també ha establert aquest òrgan judicial constitucional, la no aportació de nous elements fàctics o jurídics suposa que el recurrent pretén substituir el raonament del Tribunal, que ha de ser i vol ser imparcial, per la seva pròpia argumentació que, per essència, i sense que, per tant, se li pugui fer cap retret al respecte, té naturalesa i funció parcial. En conseqüència, en aquests supòsits, el recurs de súplica ha de ser desestimat.
2.3. En el cas que ens ocupa, l'argumentació dels recurrents reitera les seves al·legacions d'instància en el sentit de mantenir la innocència dels seus defensats i d'intentar desvirtuar les proves sobre les quals es va basar la sentència condemnatòria. Matèries, les dues, que en elles mateixes i sempre que no afectin drets fonamentals, no tenen cabuda en els recursos d'empara constitucional.
2.4. Una altra part del recurs de súplica es dedica a argumentar sobre la inexistència d'una segona instància en els supòsits de rebel·lia i a criticar-la. Es tracta, però, d'una construcció jurídica més de lege ferenda que de lege lata. I en aquest sentit és significatiu que en esmentar l'article 2 del Protocol 7 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals no es refereixi a l'expressió: "L'exercici d'aquest dret, incloent-hi els motius pels quals pot ser exercit, estan regits per la llei". I la legislació andorrana és contundent quan, en configurar legalment aquest dret fonamental –articles 247 a 252 del Codi de procediment penal- el sotmet a uns pressupòsits que no s'han donat en el cas objecte d'enjudiciament.
2.5. En conseqüència, no havent estat aportats en el recurs de súplica nous fets, ni nous elements de dret que contradiguin la resolució recorreguda, és procedent desestimar el recurs esmentat i confirmar íntegrament l'aute d'inadmissió a tràmit del recurs d'empara, per no haver-se produït la vulneració dels drets fonamentals de la part que la demanava.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal dels Srs. Jorge Varela Casas i Victor Ramon Martínez Gómez contra l'aute del Tribunal Constitucional del 4 de juny del 2018 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2018-15-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, l'11 de juliol del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat
(Varela Casas i Martínez Gómez c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 140-2018. Recurs d'empara
Aute de l'11 de juliol del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 45, del 25 de juliol del 2018
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 19 de juny del 2018, per la representació processal dels Srs. Jorge Varela Casas i Victor Ramon Martínez Gómez, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 4 de juny del 2018 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2018-15-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 4 de juny del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Josep-D. Guàrdia Canela;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 19 de juny del 2018, per la representació processal dels Srs. Jorge Varela Casas i Victor Ramon Martínez Gómez, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 4 de juny del 2018 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2018-15-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 4 de juny del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Josep-D. Guàrdia Canela;
1. Arguments dels recurrents
- Aquesta part, tot i reconèixer la finalitat de la configuració legal en relació amb el rebel, considera que la impossibilitat de poder presentar recurs d'apel·lació contra la condemna de primera instància per part de la persona jutjada en rebel·lia és injust i pot perjudicar-la de manera greu.
- De manera concreta, destaca que del pronunciament d'una sentència ferma condemnatòria se'n deriven uns antecedents penals que poden generar tot un seguit d'inconvenients pels recurrents, cas que, per exemple, volguessin demanar la residència.
- Encara que la condemna pronunciada no impliqui una pena de presó, el perjudici més gran recau en l'honor dels recurrents, ja que han estat condemnats sent innocents.
- El fet de no haver pogut obtenir l'opinió jurisdiccional en segona instància vulnera els seus drets a un procés degut, a la jurisdicció, al principi d'igualtat d'armes i al principi universal d'igualtat de recursos, els quals també estan establerts a l'article 2 del Protocol 7 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals; així mateix, el fet esmentat també discrimina els recurrents en relació amb altres condemnats que sí han pogut obtenir una revisió del seu procés.
- Aquesta vulneració és encara més evident pel fet que el rebel no pot presentar recurs d'apel·lació contra la sentència que el condemna i en canvi el Ministeri Fiscal sí que ho podria fer.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute d'inadmissió a tràmit impugnat, que admeti a tràmit el seu recurs d'empara i, en el seu dia, atorgui l'empara en els termes sol·licitats en aquell escrit.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. Aquest Tribunal Constitucional s'ha pronunciat ja moltes vegades i amb un mateix i invariable contingut, sobre la naturalesa i funció del recurs de súplica. L'aute dictat en la causa 2017-22-RE ja recollia la doctrina jurisprudencial establerta en les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE i 2016-59-RE. Amb una més gran proximitat també ho han fet les resolucions recaigudes en les causes 2018-3-RE, 2018-7-RE i 2018-19-RE.
2.2. En síntesi, el Tribunal ha declarat que l'estimació d'un recurs de súplica depèn essencialment de la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin estat considerats pel Tribunal en l'aute contra el qual es recorre.
Com també ha establert aquest òrgan judicial constitucional, la no aportació de nous elements fàctics o jurídics suposa que el recurrent pretén substituir el raonament del Tribunal, que ha de ser i vol ser imparcial, per la seva pròpia argumentació que, per essència, i sense que, per tant, se li pugui fer cap retret al respecte, té naturalesa i funció parcial. En conseqüència, en aquests supòsits, el recurs de súplica ha de ser desestimat.
2.3. En el cas que ens ocupa, l'argumentació dels recurrents reitera les seves al·legacions d'instància en el sentit de mantenir la innocència dels seus defensats i d'intentar desvirtuar les proves sobre les quals es va basar la sentència condemnatòria. Matèries, les dues, que en elles mateixes i sempre que no afectin drets fonamentals, no tenen cabuda en els recursos d'empara constitucional.
2.4. Una altra part del recurs de súplica es dedica a argumentar sobre la inexistència d'una segona instància en els supòsits de rebel·lia i a criticar-la. Es tracta, però, d'una construcció jurídica més de lege ferenda que de lege lata. I en aquest sentit és significatiu que en esmentar l'article 2 del Protocol 7 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals no es refereixi a l'expressió: "L'exercici d'aquest dret, incloent-hi els motius pels quals pot ser exercit, estan regits per la llei". I la legislació andorrana és contundent quan, en configurar legalment aquest dret fonamental –articles 247 a 252 del Codi de procediment penal- el sotmet a uns pressupòsits que no s'han donat en el cas objecte d'enjudiciament.
2.5. En conseqüència, no havent estat aportats en el recurs de súplica nous fets, ni nous elements de dret que contradiguin la resolució recorreguda, és procedent desestimar el recurs esmentat i confirmar íntegrament l'aute d'inadmissió a tràmit del recurs d'empara, per no haver-se produït la vulneració dels drets fonamentals de la part que la demanava.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal dels Srs. Jorge Varela Casas i Victor Ramon Martínez Gómez contra l'aute del Tribunal Constitucional del 4 de juny del 2018 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2018-15-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, l'11 de juliol del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat