Causa 2019-69-RE
(SAETDE c/ Centre Esportiu Sostenible 2508, SLU i Govern d'Andorra)
Número de registre 459-2019. Recurs d'empara
Aute del 21 de gener del 2020
_________________________________________________________________
BOPA núm. 7, del 29 de gener del 2020
Magistrat
(SAETDE c/ Centre Esportiu Sostenible 2508, SLU i Govern d'Andorra)
Número de registre 459-2019. Recurs d'empara
Aute del 21 de gener del 2020
_________________________________________________________________
BOPA núm. 7, del 29 de gener del 2020
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 18 d'octubre del 2019, per la representació processal de la Societat Anònima d'Equipament Turístic-Esportiu de la Parròquia d'Encamp (SAETDE), mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 26 de setembre del 2019, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per la vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a l'accés a la justícia i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li la sentència impugnada per tal que aquesta sigui dictada de nou esmenant la lesió invocada. Així mateix, demana la suspensió dels seus efectes per tal que durant la substanciació d'aquest procediment es mantingui la suspensió cautelar de l'acte administratiu d'adjudicació de la concessió del Centre Residencial en Altura Medicoesportiu d'Andorra (CRAMEA), acordada pel Tribunal de Batlles mitjançant l'aute del 12 d'octubre del 2018;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 2 d'agost del 2017, el Govern va acordar la inadmissió del recurs de reposició presentat per SAETDE contra l'adjudicació definitiva del Centre Residencial en Altura destinat a la medicina de l'esport i a l'adaptació de l'organisme a l'alçada per a esportistes d'alt nivell (CRAMEA) que havia d'instal·lar-se en l'antic edifici de Sud Ràdio.
1.2. La representació processal de SAETDE va presentar una demanda jurisdiccional contra aquesta decisió i, el 15 d'octubre del 2018, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar una sentència mitjançant la qual desestimava aquesta demanda.
1.3. La representació processal de SAETDE va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió de la primera instància i, el 26 de setembre del 2019, la Sala Administrativa va dictar una sentència que desestimava aquest recurs i confirmava la sentència de la Batllia en els seus propis termes.
1.4. El 18 d'octubre del 2019, la representació processal de SAETDE va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 26 de setembre del 2019, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per la vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a l'accés a la justícia i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de la societat recurrent
- La societat recurrent impugna l'adjudicació de la construcció i de l'explotació del CRAMEA a la societat CES 2508, SLU pel fet de considerar que aquesta concessió administrativa del projecte envaeix el terreny de la seva concessió preexistent, actualment ocupat per pistes i instal·lacions fixes de l'estació.
- Considera que la sentència de la Sala Administrativa no es pot tenir per fonamentada i que erra clarament quan sosté que aquesta part hauria hagut de plantejar els seus greuges contra el projecte d'interès nacional per a la construcció del CRAMEA.
- D'una banda, al·lega que l'àmbit territorial indicat en el projecte d'interès nacional s'hauria modificat en el procediment d'adjudicació de la concessió; i, d'altra banda, destaca que, en definitiva, l'acte que clausura el procediment és l'acte d'adjudicació.
- Per consegüent, sosté que la delimitació real de l'ocupació territorial de la concessió no va ser coneguda fins al moment en què va conèixer el plec de bases del concurs d'adjudicació i no en el moment de conèixer la documentació justificativa del projecte d'interès nacional del CRAMEA, motiu pel qual el segon moment era aquell en què podia impugnar la invasió de la superfície de la concessió que l'afectava.
- Així doncs, considera que la Sala Administrativa ha comés un error manifest de motivació pel fet de considerar que aquesta part no havia impugnat la delimitació territorial esmentada en temps degut, motiu pel qual la declaració d'interès nacional per a la construcció del CRAMEA havia esdevingut ferma.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li la sentència impugnada per tal que aquesta sigui dictada de nou esmenant la lesió invocada. Així mateix, demana la suspensió dels seus efectes per tal que durant la substanciació d'aquest procediment es mantingui la suspensió cautelar de l'acte administratiu d'adjudicació de la concessió del CRAMEA, acordada pel Tribunal de Batlles mitjançant l'aute del 12 d'octubre del 2018.
2.2. Argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Administrativa fa una distinció entre els dos procediments que es van seguir; el primer, que va concloure amb l'aprovació del projecte de construcció que es va declarar d'interès nacional i, el segon, que anava encaminat a seleccionar el concessionari que s'havia d'encarregar de la construcció i l'explotació del CRAMEA.
- Constata que els documents que justificaven la declaració d'interès nacional del CRAMEA, en particular els plànols, indicaven que el domini territorial de la concessió estava definit i que, per tant, l'ocupació ja es coneixia en aquell moment.
- Precisa que de la comparació dels plànols dels dos procediments es pot comprovar que es tracta de la mateixa informació gràfica, de manera que l'agent ja podia determinar si la seva concessió demanial estava o no afectada per la nova concessió del CRAMEA.
- Per consegüent, conclou que la societat recurrent ja coneixia l'àmbit territorial de la nova concessió quan es va aprovar el projecte constructiu d'interès nacional, el qual no va ser impugnat en temps i forma, motiu pel qual no podia impugnar el procediment de contractació que tenia per objecte la selecció del concessionari.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem.
3.2. Quan un recurrent al·lega la vulneració del dret constitucional a obtenir una decisió fonamentada en Dret (article 10.1 de la Constitució), l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd.
3.3. Quan entren en joc drets substancials, el control d'aquest Tribunal en el marc del recurs d'empara consisteix a determinar si els recurrents han estat privats o no d'una protecció efectiva, és a dir, si han estat situats o no en una indefensió material (veg. per ex. el punt 3.3 de l'aute del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-33-RE o el punt 3.1 de la sentència del 19 de febrer del 2018, recaiguda en la causa 2017-53-RE).
3.4. En aquesta causa, la qüestió constitucional que el Tribunal Constitucional ha de resoldre és la de saber si la Sala Administrativa ha vulnerat els drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en Dret pel fet de considerar que la declaració d'interès nacional per a la construcció del CRAMEA i el concurs per a la concessió administrativa del projecte eren dos actes jurídics distints.
3.5. Efectivament, si es considera l'existència d'una continuïtat entre els dos actes esmentats que fa de l'acte d'adjudicació aquell que acaba el procediment, el recurrent només podia impugnar el domini territorial de la concessió si impugnava l'acte d'adjudicació.
3.6. Per contra, si es considera que els dos actes són jurídicament distints s'hagués hagut d'impugnar aquest domini mitjançant la impugnació de l'acte que declarava l'interès nacional de la creació del CRAMEA.
3.7. El raonament jurídic mitjançant el qual el Tribunal Superior de Justícia conclou a una identitat substancial distinta dels dos actes, no és irraonable ni il·lògic.
3.8. Efectivament, l'adjudicació és l'acte amb el qual l'Administració Pública, després d'un procediment de concurrència, selecciona un concessionari.
3.9. Per tant, el procediment de contractació s'ha de fer necessàriament sobre la base d'un projecte definit per l'Administració, el qual ha d'haver estat publicat per tal de permetre a diferents candidats interessats en l'obtenció de la concessió de fer les seves propostes en funció de la definició d'aquell projecte.
3.10. Aquests dos actes són successius, però jurídicament independents.
3.11. De la distinció jurídica d'aquests dos actes es desprèn que la impugnació del domini territorial definit en el projecte de construcció del CRAMEA hagués hagut de presentar-se després de i contra l'acte que declarava l'interès nacional de la seva creació.
3.12. Per consegüent, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha motivat i ha fonamentat en Dret la seva decisió pel fet de considerar que la part recurrent no podia impugnar en el marc del procediment de concessió la delimitació territorial definida en l'acte de declaració d'interès nacional de creació del CRAMEA.
3.13. Per aquests motius, aquest recurs d'empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2019-69-RE presentat per la representació processal de SAETDE contra l'aute del 26 de setembre del 2019, dictat per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la societat recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 21 de gener del 2020.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Joan Manel Abril CampoyEl Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 18 d'octubre del 2019, per la representació processal de la Societat Anònima d'Equipament Turístic-Esportiu de la Parròquia d'Encamp (SAETDE), mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 26 de setembre del 2019, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per la vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a l'accés a la justícia i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li la sentència impugnada per tal que aquesta sigui dictada de nou esmenant la lesió invocada. Així mateix, demana la suspensió dels seus efectes per tal que durant la substanciació d'aquest procediment es mantingui la suspensió cautelar de l'acte administratiu d'adjudicació de la concessió del Centre Residencial en Altura Medicoesportiu d'Andorra (CRAMEA), acordada pel Tribunal de Batlles mitjançant l'aute del 12 d'octubre del 2018;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 2 d'agost del 2017, el Govern va acordar la inadmissió del recurs de reposició presentat per SAETDE contra l'adjudicació definitiva del Centre Residencial en Altura destinat a la medicina de l'esport i a l'adaptació de l'organisme a l'alçada per a esportistes d'alt nivell (CRAMEA) que havia d'instal·lar-se en l'antic edifici de Sud Ràdio.
1.2. La representació processal de SAETDE va presentar una demanda jurisdiccional contra aquesta decisió i, el 15 d'octubre del 2018, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar una sentència mitjançant la qual desestimava aquesta demanda.
1.3. La representació processal de SAETDE va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió de la primera instància i, el 26 de setembre del 2019, la Sala Administrativa va dictar una sentència que desestimava aquest recurs i confirmava la sentència de la Batllia en els seus propis termes.
1.4. El 18 d'octubre del 2019, la representació processal de SAETDE va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 26 de setembre del 2019, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per la vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a l'accés a la justícia i a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de la societat recurrent
- La societat recurrent impugna l'adjudicació de la construcció i de l'explotació del CRAMEA a la societat CES 2508, SLU pel fet de considerar que aquesta concessió administrativa del projecte envaeix el terreny de la seva concessió preexistent, actualment ocupat per pistes i instal·lacions fixes de l'estació.
- Considera que la sentència de la Sala Administrativa no es pot tenir per fonamentada i que erra clarament quan sosté que aquesta part hauria hagut de plantejar els seus greuges contra el projecte d'interès nacional per a la construcció del CRAMEA.
- D'una banda, al·lega que l'àmbit territorial indicat en el projecte d'interès nacional s'hauria modificat en el procediment d'adjudicació de la concessió; i, d'altra banda, destaca que, en definitiva, l'acte que clausura el procediment és l'acte d'adjudicació.
- Per consegüent, sosté que la delimitació real de l'ocupació territorial de la concessió no va ser coneguda fins al moment en què va conèixer el plec de bases del concurs d'adjudicació i no en el moment de conèixer la documentació justificativa del projecte d'interès nacional del CRAMEA, motiu pel qual el segon moment era aquell en què podia impugnar la invasió de la superfície de la concessió que l'afectava.
- Així doncs, considera que la Sala Administrativa ha comés un error manifest de motivació pel fet de considerar que aquesta part no havia impugnat la delimitació territorial esmentada en temps degut, motiu pel qual la declaració d'interès nacional per a la construcció del CRAMEA havia esdevingut ferma.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li la sentència impugnada per tal que aquesta sigui dictada de nou esmenant la lesió invocada. Així mateix, demana la suspensió dels seus efectes per tal que durant la substanciació d'aquest procediment es mantingui la suspensió cautelar de l'acte administratiu d'adjudicació de la concessió del CRAMEA, acordada pel Tribunal de Batlles mitjançant l'aute del 12 d'octubre del 2018.
2.2. Argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Administrativa fa una distinció entre els dos procediments que es van seguir; el primer, que va concloure amb l'aprovació del projecte de construcció que es va declarar d'interès nacional i, el segon, que anava encaminat a seleccionar el concessionari que s'havia d'encarregar de la construcció i l'explotació del CRAMEA.
- Constata que els documents que justificaven la declaració d'interès nacional del CRAMEA, en particular els plànols, indicaven que el domini territorial de la concessió estava definit i que, per tant, l'ocupació ja es coneixia en aquell moment.
- Precisa que de la comparació dels plànols dels dos procediments es pot comprovar que es tracta de la mateixa informació gràfica, de manera que l'agent ja podia determinar si la seva concessió demanial estava o no afectada per la nova concessió del CRAMEA.
- Per consegüent, conclou que la societat recurrent ja coneixia l'àmbit territorial de la nova concessió quan es va aprovar el projecte constructiu d'interès nacional, el qual no va ser impugnat en temps i forma, motiu pel qual no podia impugnar el procediment de contractació que tenia per objecte la selecció del concessionari.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem.
3.2. Quan un recurrent al·lega la vulneració del dret constitucional a obtenir una decisió fonamentada en Dret (article 10.1 de la Constitució), l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd.
3.3. Quan entren en joc drets substancials, el control d'aquest Tribunal en el marc del recurs d'empara consisteix a determinar si els recurrents han estat privats o no d'una protecció efectiva, és a dir, si han estat situats o no en una indefensió material (veg. per ex. el punt 3.3 de l'aute del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-33-RE o el punt 3.1 de la sentència del 19 de febrer del 2018, recaiguda en la causa 2017-53-RE).
3.4. En aquesta causa, la qüestió constitucional que el Tribunal Constitucional ha de resoldre és la de saber si la Sala Administrativa ha vulnerat els drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió fonamentada en Dret pel fet de considerar que la declaració d'interès nacional per a la construcció del CRAMEA i el concurs per a la concessió administrativa del projecte eren dos actes jurídics distints.
3.5. Efectivament, si es considera l'existència d'una continuïtat entre els dos actes esmentats que fa de l'acte d'adjudicació aquell que acaba el procediment, el recurrent només podia impugnar el domini territorial de la concessió si impugnava l'acte d'adjudicació.
3.6. Per contra, si es considera que els dos actes són jurídicament distints s'hagués hagut d'impugnar aquest domini mitjançant la impugnació de l'acte que declarava l'interès nacional de la creació del CRAMEA.
3.7. El raonament jurídic mitjançant el qual el Tribunal Superior de Justícia conclou a una identitat substancial distinta dels dos actes, no és irraonable ni il·lògic.
3.8. Efectivament, l'adjudicació és l'acte amb el qual l'Administració Pública, després d'un procediment de concurrència, selecciona un concessionari.
3.9. Per tant, el procediment de contractació s'ha de fer necessàriament sobre la base d'un projecte definit per l'Administració, el qual ha d'haver estat publicat per tal de permetre a diferents candidats interessats en l'obtenció de la concessió de fer les seves propostes en funció de la definició d'aquell projecte.
3.10. Aquests dos actes són successius, però jurídicament independents.
3.11. De la distinció jurídica d'aquests dos actes es desprèn que la impugnació del domini territorial definit en el projecte de construcció del CRAMEA hagués hagut de presentar-se després de i contra l'acte que declarava l'interès nacional de la seva creació.
3.12. Per consegüent, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha motivat i ha fonamentat en Dret la seva decisió pel fet de considerar que la part recurrent no podia impugnar en el marc del procediment de concessió la delimitació territorial definida en l'acte de declaració d'interès nacional de creació del CRAMEA.
3.13. Per aquests motius, aquest recurs d'empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2019-69-RE presentat per la representació processal de SAETDE contra l'aute del 26 de setembre del 2019, dictat per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la societat recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 21 de gener del 2020.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Magistrat