Causa 2020-58-RE
(Fernández Genés c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 374-2020. Recurs d'empara
Aute del 12 d'octubre del 2020
_________________________________________________________________
BOPA núm. 125, del 21 d'octubre del 2020
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 30 de juliol del 2020, per la representació processal del Sr. Sergi Fernández Genés, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 20 de juliol del 2020, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada i que anul·li la resolució impugnada, així com l'aute del 3 de febrer del 2020, dictat pel Tribunal de Corts i l'aute del 12 de març del mateix any, dictat per la Sala Civil mateixa, pel que fa a la seva condemna en costes;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 23 de gener del 2020, el Sr. Sergi Fernández Genés va interposar una querella contra el fiscal general, Sr. Alfons Alberca Sanvicens, i, el cap de la Unitat d'Investigació Criminal del Servei de Policia, Sr. Jaume Antich Vallmitjana, per la presumpta comissió d'uns delictes de tortura, coaccions, amenaces condicionals i de prevaricació d'autoritat o funcionaris en l'obtenció de determinades proves en el marc de la declaració d'un tercer en el procediment en què està imputat.
1.2. El 3 de febrer del 2020, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual rebutjava la querella esmentada.
1.3. Entre altres recursos, la representació processal del Sr. Sergi Fernández Genés va presentar un recurs d'apel·lació davant la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia contra l'aute que rebutjava la querella.
1.4. El 12 de març del 2020, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, mitjançant aute, desestimava el recurs d'apel·lació i confirmava íntegrament l'aute del 3 de febrer del 2020, dictat pel Tribunal de Corts. Així mateix, condemnava la part apel·lant al pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància.
1.5. Aquesta part ha presentat dos recursos d'empara en relació amb aquesta causa i paral·lelament al segon, va presentar igualment un incident de nul·litat contra la sentència de la Sala Penal esmentada.
1.6. El 20 de juliol del 2020, la Sala Penal va dictar un aute mitjançant el qual desestimava l'incident de nul·litat esmentat, condemnant el recurrent al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
1.7. El 30 de juliol del 2020, la representació processal del Sr. Sergi Fernández Genés va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 20 de juliol del 2020, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació del recurrent
- La representació processal del recurrent precisa que no impugna la decisió de rebuig de la querella, sinó únicament l'apartat de la decisió que condemna el seu client a pagar les despeses processals.
- Considera que la Sala Penal va reconèixer en apel·lació la legitimació activa del seu client per presentar la querella tret pel que feia al delicte de prevaricació, i, per tant, no se'l podia condemnar a pagar les costes.
- Altrament, destaca que la Sala Penal no motiva la seva decisió de condemnar el recurrent al pagament de les costes processals.
- Per consegüent, conclou que en desestimar el seu incident de nul·litat d'actuacions, la Sala Penal ha vulnerat els drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució i a l'article 6 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals.
2.2. Argumentació de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Penal considera que la declaració de la legitimació activa d'un justiciable no implica el dret a obtenir satisfacció sobre el fons de la seva querella.
- En aquesta causa, si bé es va reconèixer en apel·lació la legitimació del recurrent, també es va confirmar que la querella no reunia els requisits necessaris per ser admesa a tràmit.
- Conclou que, salvat circumstàncies particulars que no concorrien en aquesta causa, el criteri jurisprudencial establert era el del venciment.
- Per consegüent, la Sala Penal decideix desestimar l'incident de nul·litat i confirmar íntegrament el seu aute dictat el 12 de març del 2020.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem.
3.2. Quan un recurrent al·lega la vulneració del dret constitucional a obtenir una decisió fonamentada en Dret (article 10.1 de la Constitució), l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd.
3.3. Quan entren en joc drets substancials, el control d'aquest Tribunal en el marc del recurs d'empara consisteix a determinar si els recurrents han estat privats o no d'una protecció efectiva, és a dir, si han estat situats o no en una indefensió material (veg. per ex. el punt 3.3 de l'aute del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-33-RE, o el punt 3.1 de la sentència del 19 de febrer del 2018, recaiguda en la causa 2017-53-RE).
3.4. En aquesta causa, aquest Tribunal ha de jutjar si la Sala Penal ha vulnerat els drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut i a la defensa, pel fet d'haver considerat que el recurrent tenia legitimació per presentar la querella, però que el condemnava a pagar les despeses processals sense presumptament motivar aquesta decisió.
3.5. Pel que fa a la primera qüestió, si bé és cert que la Sala Penal va reconèixer la legitimació del recurrent per presentar la seva querella, també és cert que va confirmar íntegrament la decisió del Tribunal de Corts de rebutjar la querella a causa de la manca de realitat dels fets que denunciava, condemnant-lo, per tant, al pagament de les despeses processals.
3.6. El dret d'accés a la Justícia, del qual el dret a presentar una querella és un composant, no implica el dret del justiciable a obtenir satisfacció, ni el dret a que els tribunals li donin la raó, cosa que sí vulneraria el dret a un procés equitable i el principi de contradicció.
3.7. Per tant, la Sala Penal no ha comés cap error de dret pel fet de considerar que la legitimació del recurrent per presentar la querella esmentada no havia de tenir com a conseqüència l'exclusió del pagament de les costes processals, atès que la querella havia estat rebutjada.
3.8. Pel que fa a la segona qüestió, de l'aute impugnat es desprèn que la Sala Penal ha motivat la seva decisió de condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals, ja que recorda el criteri jurisprudencial tradicional, d'acord amb el qual la part que perd el procés ha d'assumir les despeses processals, afegint que no hi havia cap circumstància en aquesta causa que permetés descartar l'aplicació del criteri esmentat.
3.9. Per aquests motius, s'ha de declarar la inadmissió a tràmit d'aquest recurs d'empara.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2020-58-RE presentat per la representació processal del Sr. Sergi Fernández Genés contra l'aute del 20 de juliol del 2020, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 12 d'octubre del 2020.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat
(Fernández Genés c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 374-2020. Recurs d'empara
Aute del 12 d'octubre del 2020
_________________________________________________________________
BOPA núm. 125, del 21 d'octubre del 2020
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 30 de juliol del 2020, per la representació processal del Sr. Sergi Fernández Genés, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 20 de juliol del 2020, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada i que anul·li la resolució impugnada, així com l'aute del 3 de febrer del 2020, dictat pel Tribunal de Corts i l'aute del 12 de març del mateix any, dictat per la Sala Civil mateixa, pel que fa a la seva condemna en costes;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 23 de gener del 2020, el Sr. Sergi Fernández Genés va interposar una querella contra el fiscal general, Sr. Alfons Alberca Sanvicens, i, el cap de la Unitat d'Investigació Criminal del Servei de Policia, Sr. Jaume Antich Vallmitjana, per la presumpta comissió d'uns delictes de tortura, coaccions, amenaces condicionals i de prevaricació d'autoritat o funcionaris en l'obtenció de determinades proves en el marc de la declaració d'un tercer en el procediment en què està imputat.
1.2. El 3 de febrer del 2020, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual rebutjava la querella esmentada.
1.3. Entre altres recursos, la representació processal del Sr. Sergi Fernández Genés va presentar un recurs d'apel·lació davant la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia contra l'aute que rebutjava la querella.
1.4. El 12 de març del 2020, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, mitjançant aute, desestimava el recurs d'apel·lació i confirmava íntegrament l'aute del 3 de febrer del 2020, dictat pel Tribunal de Corts. Així mateix, condemnava la part apel·lant al pagament de les despeses processals causades en aquesta segona instància.
1.5. Aquesta part ha presentat dos recursos d'empara en relació amb aquesta causa i paral·lelament al segon, va presentar igualment un incident de nul·litat contra la sentència de la Sala Penal esmentada.
1.6. El 20 de juliol del 2020, la Sala Penal va dictar un aute mitjançant el qual desestimava l'incident de nul·litat esmentat, condemnant el recurrent al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
1.7. El 30 de juliol del 2020, la representació processal del Sr. Sergi Fernández Genés va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 20 de juliol del 2020, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació del recurrent
- La representació processal del recurrent precisa que no impugna la decisió de rebuig de la querella, sinó únicament l'apartat de la decisió que condemna el seu client a pagar les despeses processals.
- Considera que la Sala Penal va reconèixer en apel·lació la legitimació activa del seu client per presentar la querella tret pel que feia al delicte de prevaricació, i, per tant, no se'l podia condemnar a pagar les costes.
- Altrament, destaca que la Sala Penal no motiva la seva decisió de condemnar el recurrent al pagament de les costes processals.
- Per consegüent, conclou que en desestimar el seu incident de nul·litat d'actuacions, la Sala Penal ha vulnerat els drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució i a l'article 6 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals.
2.2. Argumentació de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Penal considera que la declaració de la legitimació activa d'un justiciable no implica el dret a obtenir satisfacció sobre el fons de la seva querella.
- En aquesta causa, si bé es va reconèixer en apel·lació la legitimació del recurrent, també es va confirmar que la querella no reunia els requisits necessaris per ser admesa a tràmit.
- Conclou que, salvat circumstàncies particulars que no concorrien en aquesta causa, el criteri jurisprudencial establert era el del venciment.
- Per consegüent, la Sala Penal decideix desestimar l'incident de nul·litat i confirmar íntegrament el seu aute dictat el 12 de març del 2020.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem.
3.2. Quan un recurrent al·lega la vulneració del dret constitucional a obtenir una decisió fonamentada en Dret (article 10.1 de la Constitució), l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd.
3.3. Quan entren en joc drets substancials, el control d'aquest Tribunal en el marc del recurs d'empara consisteix a determinar si els recurrents han estat privats o no d'una protecció efectiva, és a dir, si han estat situats o no en una indefensió material (veg. per ex. el punt 3.3 de l'aute del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-33-RE, o el punt 3.1 de la sentència del 19 de febrer del 2018, recaiguda en la causa 2017-53-RE).
3.4. En aquesta causa, aquest Tribunal ha de jutjar si la Sala Penal ha vulnerat els drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut i a la defensa, pel fet d'haver considerat que el recurrent tenia legitimació per presentar la querella, però que el condemnava a pagar les despeses processals sense presumptament motivar aquesta decisió.
3.5. Pel que fa a la primera qüestió, si bé és cert que la Sala Penal va reconèixer la legitimació del recurrent per presentar la seva querella, també és cert que va confirmar íntegrament la decisió del Tribunal de Corts de rebutjar la querella a causa de la manca de realitat dels fets que denunciava, condemnant-lo, per tant, al pagament de les despeses processals.
3.6. El dret d'accés a la Justícia, del qual el dret a presentar una querella és un composant, no implica el dret del justiciable a obtenir satisfacció, ni el dret a que els tribunals li donin la raó, cosa que sí vulneraria el dret a un procés equitable i el principi de contradicció.
3.7. Per tant, la Sala Penal no ha comés cap error de dret pel fet de considerar que la legitimació del recurrent per presentar la querella esmentada no havia de tenir com a conseqüència l'exclusió del pagament de les costes processals, atès que la querella havia estat rebutjada.
3.8. Pel que fa a la segona qüestió, de l'aute impugnat es desprèn que la Sala Penal ha motivat la seva decisió de condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals, ja que recorda el criteri jurisprudencial tradicional, d'acord amb el qual la part que perd el procés ha d'assumir les despeses processals, afegint que no hi havia cap circumstància en aquesta causa que permetés descartar l'aplicació del criteri esmentat.
3.9. Per aquests motius, s'ha de declarar la inadmissió a tràmit d'aquest recurs d'empara.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2020-58-RE presentat per la representació processal del Sr. Sergi Fernández Genés contra l'aute del 20 de juliol del 2020, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 12 d'octubre del 2020.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat