Causa 2021-23-RE
(Cierco Noguer c/ BPA, SAU)
Número de registre 171-2021. Recurs d'empara
Aute del 14 de juny del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm. 70, del 23 de juny del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 27 de maig del 2021, per la representació processal dels Srs. Higini i Ramon Cierco Noguer, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 18 de maig del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2021-23-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 18 de maig del 2021;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Josep-D. Guàrdia Canela;
1. Arguments dels recurrents
- Tot i reiterar el coneixement de la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre el recurs de súplica, així com la seva dubtosa eficàcia, aquesta part considera que es veu en l'obligació d'evidenciar la incoherència de l'aute impugnat i la consegüent inseguretat jurídica que provoca.
- El Tribunal Constitucional ha obviat respondre respecte de l'error en la transcripció de l'article 50 de la Llei 8/2015 comés per la Sala Civil, en què va canviar la conjunció disjuntiva "o" per la copulativa "i", atorgant a l'AREB un àmbit competencial dual. Segons el seu parer, es tracta d'una manifesta interpolació del text del poder legislatiu que no poden fer els tribunals.
- Insisteix en què l'article 50 esmentat és clar i que la Sala Civil ha modificat la seva transcripció per poder interpretar i aplicar allò que li ha convingut.
- Conclou que aquesta manera de fer vulnera els drets de l'article 10 de la Constitució.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que tingui aquest recurs de súplica per formulat i que, seguint el procediment pels seus tràmits, doni lloc a les pretensions que figuren en la seva demanda d'empara.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. Resulta innecessari reiterar la doctrina jurisprudencial d'aquest Tribunal en matèria de recurs de súplica, ja que la part recurrent manifesta que la coneix.
2.2. El recurs de súplica interposat en aquesta causa ha estat formulat en temps hàbil i forma legal. En ell, i després de diverses manifestacions sobre la finalitat d'esgotar els recursos en el fòrum intern i conforme al dret andorrà i d'adduir al·legacions en termes de defensa -amb algun excés en determinades expressions-, l'argumentació de la part recurrent no abasta tot el contingut de l'aute recorregut, sinó que se centra en el fet que aquest Tribunal no ha valorat la conclusió absurda o arbitrària a la qual, a l'entendre de la part recurrent, havia arribat la Sala Civil en el seu aute del 26 de febrer del 2021 en què -en el curs del raonament de fonamentació- havia transcrit de manera errònia l'article 50 de la Llei 8/2015, del 2 d'abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries, substituint la conjunció disjuntiva "o" per la conjunció copulativa "i".
2.3. Cal recordar que si bé el dret es manifesta amb el llenguatge, el debat judicial es produeix sobre les pretensions, enteses com a res in iudicium deductae. Un error de transcripció d'una norma és totalment irrellevant; la norma diu allò que diu, no allò que es transcriu. A més, en el cas que ens ocupa, la Gramàtica de la Llengua Catalana (Institut d'Estudis Catalans. 2016, pàgines 977 i següents) recorda que entre la "coordinació copulativa" i la "coordinació disjuntiva" poden existir zones frontereres com aquelles que han donat lloc a la "combinació i/o" importada de diferents llengües i pròpia dels escrits més aviat formals o especialitzats. És a dir, que la qüestió no sempre és pacífica.
2.4. Reiterem, doncs, que els tribunals decideixen sobre pretensions i a aquest efecte han d'entendre la llei, l'han d'interpretar, l'han d'explicar i l'han d'aplicar. Amb els elements que l'hermenèutica disposa i que són el literal o gramatical, l'històric, el sistemàtic i el teleològic. No és important el fet d'incórrer en un error al transcriure-la, sempre que en la seva aplicació no s'arribi a conclusions no raonades, il·lògiques, arbitràries o absurdes, encara que evidentment pugui allunyar-se del criteri de la part que no hauria de partir de la premissa segons la qual la seva és l'única solució correcta.
2.5. Convé igualment tenir present que la discussió jurídica en l'esfera de competència de la jurisdicció ordinària, es va produir fonamentalment entorn de l'article 61 de la Llei 8/2015, als efectes de decidir si procedia, o no, la suspensió del procediment civil fins a la definitiva resolució de la jurisdicció administrativa. La Sala Civil va respondre negativament a la pretensió de suspensió de la part recurrent. I ho va fer de manera suficientment raonada i conforme als cànons de constitucionalitat establerts en relació amb el dret fonamental a la jurisdicció. Per tant, la seva decisió no va ser revisada per aquest Tribunal.
2.6. D'altra banda, l'article 50 de la Llei 8/2015 és esmentat per la Sala Civil sense que constitueixi la seva ratio decidendi -ho és, en canvi l'article 61-, sinó que pròpiament té la característica d'obiter dictum. En ell mateix considerat, l'article 50 té més naturalesa expositiva que executiva. Fonamentalment, en dir que les facultats de l'AREB son de "naturalesa mercantil o administrativa", serveix d'introducció a l'article 51 que detalla les "facultats mercantils" i a l'article 52 que enumera les "facultats administratives generals". I sobre l'article 61 es podran mantenir opinions jurídiques diferents, però resulta innegable que la seva interpretació i aplicació és competència de la jurisdicció ordinària, sempre que no es vulnerin els cànons de constitucionalitat, aspecte que aquest Tribunal ha estimat que no es produïa.
2.7. Així doncs, no havent estat aportats en el recurs de súplica nous elements de dret que contradiguin la resolució recorreguda, és procedent confirmar íntegrament l'aute d'inadmissió a tràmit del recurs d'empara, per no haver-se produït la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció de la part que demanava l'empara.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal dels Srs. Higini i Ramon Cierco Noguer contra l'aute del Tribunal Constitucional del 18 de maig del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2021-23-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de juny del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat
(Cierco Noguer c/ BPA, SAU)
Número de registre 171-2021. Recurs d'empara
Aute del 14 de juny del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm. 70, del 23 de juny del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 27 de maig del 2021, per la representació processal dels Srs. Higini i Ramon Cierco Noguer, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 18 de maig del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2021-23-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 18 de maig del 2021;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Josep-D. Guàrdia Canela;
1. Arguments dels recurrents
- Tot i reiterar el coneixement de la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre el recurs de súplica, així com la seva dubtosa eficàcia, aquesta part considera que es veu en l'obligació d'evidenciar la incoherència de l'aute impugnat i la consegüent inseguretat jurídica que provoca.
- El Tribunal Constitucional ha obviat respondre respecte de l'error en la transcripció de l'article 50 de la Llei 8/2015 comés per la Sala Civil, en què va canviar la conjunció disjuntiva "o" per la copulativa "i", atorgant a l'AREB un àmbit competencial dual. Segons el seu parer, es tracta d'una manifesta interpolació del text del poder legislatiu que no poden fer els tribunals.
- Insisteix en què l'article 50 esmentat és clar i que la Sala Civil ha modificat la seva transcripció per poder interpretar i aplicar allò que li ha convingut.
- Conclou que aquesta manera de fer vulnera els drets de l'article 10 de la Constitució.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que tingui aquest recurs de súplica per formulat i que, seguint el procediment pels seus tràmits, doni lloc a les pretensions que figuren en la seva demanda d'empara.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. Resulta innecessari reiterar la doctrina jurisprudencial d'aquest Tribunal en matèria de recurs de súplica, ja que la part recurrent manifesta que la coneix.
2.2. El recurs de súplica interposat en aquesta causa ha estat formulat en temps hàbil i forma legal. En ell, i després de diverses manifestacions sobre la finalitat d'esgotar els recursos en el fòrum intern i conforme al dret andorrà i d'adduir al·legacions en termes de defensa -amb algun excés en determinades expressions-, l'argumentació de la part recurrent no abasta tot el contingut de l'aute recorregut, sinó que se centra en el fet que aquest Tribunal no ha valorat la conclusió absurda o arbitrària a la qual, a l'entendre de la part recurrent, havia arribat la Sala Civil en el seu aute del 26 de febrer del 2021 en què -en el curs del raonament de fonamentació- havia transcrit de manera errònia l'article 50 de la Llei 8/2015, del 2 d'abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries, substituint la conjunció disjuntiva "o" per la conjunció copulativa "i".
2.3. Cal recordar que si bé el dret es manifesta amb el llenguatge, el debat judicial es produeix sobre les pretensions, enteses com a res in iudicium deductae. Un error de transcripció d'una norma és totalment irrellevant; la norma diu allò que diu, no allò que es transcriu. A més, en el cas que ens ocupa, la Gramàtica de la Llengua Catalana (Institut d'Estudis Catalans. 2016, pàgines 977 i següents) recorda que entre la "coordinació copulativa" i la "coordinació disjuntiva" poden existir zones frontereres com aquelles que han donat lloc a la "combinació i/o" importada de diferents llengües i pròpia dels escrits més aviat formals o especialitzats. És a dir, que la qüestió no sempre és pacífica.
2.4. Reiterem, doncs, que els tribunals decideixen sobre pretensions i a aquest efecte han d'entendre la llei, l'han d'interpretar, l'han d'explicar i l'han d'aplicar. Amb els elements que l'hermenèutica disposa i que són el literal o gramatical, l'històric, el sistemàtic i el teleològic. No és important el fet d'incórrer en un error al transcriure-la, sempre que en la seva aplicació no s'arribi a conclusions no raonades, il·lògiques, arbitràries o absurdes, encara que evidentment pugui allunyar-se del criteri de la part que no hauria de partir de la premissa segons la qual la seva és l'única solució correcta.
2.5. Convé igualment tenir present que la discussió jurídica en l'esfera de competència de la jurisdicció ordinària, es va produir fonamentalment entorn de l'article 61 de la Llei 8/2015, als efectes de decidir si procedia, o no, la suspensió del procediment civil fins a la definitiva resolució de la jurisdicció administrativa. La Sala Civil va respondre negativament a la pretensió de suspensió de la part recurrent. I ho va fer de manera suficientment raonada i conforme als cànons de constitucionalitat establerts en relació amb el dret fonamental a la jurisdicció. Per tant, la seva decisió no va ser revisada per aquest Tribunal.
2.6. D'altra banda, l'article 50 de la Llei 8/2015 és esmentat per la Sala Civil sense que constitueixi la seva ratio decidendi -ho és, en canvi l'article 61-, sinó que pròpiament té la característica d'obiter dictum. En ell mateix considerat, l'article 50 té més naturalesa expositiva que executiva. Fonamentalment, en dir que les facultats de l'AREB son de "naturalesa mercantil o administrativa", serveix d'introducció a l'article 51 que detalla les "facultats mercantils" i a l'article 52 que enumera les "facultats administratives generals". I sobre l'article 61 es podran mantenir opinions jurídiques diferents, però resulta innegable que la seva interpretació i aplicació és competència de la jurisdicció ordinària, sempre que no es vulnerin els cànons de constitucionalitat, aspecte que aquest Tribunal ha estimat que no es produïa.
2.7. Així doncs, no havent estat aportats en el recurs de súplica nous elements de dret que contradiguin la resolució recorreguda, és procedent confirmar íntegrament l'aute d'inadmissió a tràmit del recurs d'empara, per no haver-se produït la vulneració del dret fonamental a la jurisdicció de la part que demanava l'empara.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal dels Srs. Higini i Ramon Cierco Noguer contra l'aute del Tribunal Constitucional del 18 de maig del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2021-23-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de juny del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat