Causa 2021-37-RE
(Consuegra Marchal c/ Comú d'Escaldes-Engordany i Govern d'Andorra)
Número de registre 268-2021. Recurs d'empara
Aute del 14 de juny del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm. 70, del 23 de juny del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 12 de maig del 2021, per la representació processal del Sr. Lluis Consuegra Marchal, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 27 de gener del 2021 i contra l'aute del 22 d'abril del mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, així com dels principis de legalitat, de jerarquia normativa, de seguretat jurídica, d'interdicció de tota arbitrarietat i "de confiança legítima en l'Administració", reconeguts a l'article 3.2 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions objecte de recurs, i que es procedeixi "a donar lloc a l'integralitat de les pretensions sol·licitades", condemnant les parts demandades al pagament de les costes judicials;
Vista la Constitució, especialment els articles 3.2, 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 25 de juny del 2018, el Comú d'Escaldes-Engordany va aprovar definitivament la revisió del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP), i seguint l'informe de la Comissió Tècnica d'Urbanisme (CTU), no va introduir la modificació mitjançant la qual es pretenia transferir l'edificabilitat dels terrenys inclosos en la unitat d'actuació UA-Suble-48 (situats en l'àmbit de protecció de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada bé immoble d'interès cultural en la modalitat de paisatge cultural) en terrenys comunals.
1.2. Una vegada seguida la via administrativa sense èxit, la representació processal del Sr. Lluis Consuegra Marchal va interposar una demanda jurisdiccional contra el Comú d'Escaldes-Engordany i contra el Govern, en què sol·licitava la nul·litat de ple dret del POUP, per tal que es retrotraguessin les actuacions al tràmit de la segona exposició pública.
1.3. El 28 de maig del 2020, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar una sentència mitjançant la qual desestimava aquesta demanda i declarava les resolucions impugnades ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
1.4. La representació processal del Sr. Lluis Consuegra Marchal va presentar un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 27 de gener del 2021, la Sala Administrativa va dictar una sentència, en què acordava desestimar aquest recurs i confirmar la decisió de la primera instància pels seus propis termes.
1.5. La representació processal del Sr. Lluis Consuegra Marchal va formular un incident de nul·litat contra aquesta darrera decisió, per considerar que aquesta incorria en incongruència omissiva i que s'havien vulnerat els articles 3.2, 10 i 27 de la Constitució, ja que no s'havien resolt totes les seves argumentacions sobre la necessitat d'un segon tràmit d'informació pública i no s'havia determinat quin era l'àmbit de la funció social de la propietat.
1.6. El 22 d'abril del 2021, la Sala Administrativa va dictar un aute que desestimava aquest incident de nul·litat.
1.7. El 12 de maig del 2021, la representació processal del Sr. Lluis Consuegra Marchal va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 27 de gener del 2021 i contra l'aute del 22 d'abril del mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, així com dels principis de legalitat, de jerarquia normativa, de seguretat jurídica, d'interdicció de tota arbitrarietat i "de confiança legítima en l'Administració", reconeguts a l'article 3.2 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació del recurrent
- El recurrent addueix que en via administrativa no va poder al·legar ni defensar els seus interessos i que es va vulnerar el dret de contradicció, ja que no es va dur a terme un segon tràmit d'informació pública, tal com ho estableixen els articles 98 i 103 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU).
- Aquest tràmit hagués hagut de realitzar-se abans l'adopció de la resolució administrativa definitiva, independentment del seu resultat.
- Considera que l'Administració ha de comunicar a l'administrat tots els elements nous que s'incorporin abans de resoldre, per tal de donar-li audiència i que aquest pugui al·legar tot allò que consideri convenient.
- Segons el seu parer, aquesta manera d'actuar vulnera els principis continguts a l'article 3.2 de la Constitució.
- També es vulneren aquests principis pel fet de desproveir els seus terrenys de total edificabilitat, en virtut de l'article 6 de la LGOTU en base a la funció social de la propietat.
- Al·lega que el seu dret a la propietat privada queda buit de contingut, que s'ha vulnerat, per tant, l'article 27 de la Constitució, i que aquesta privació ha d'estar sotmesa a indemnització.
- Considera que fer prevaler l'article 6 de la LGOTU respecte de l'article 27 de la Constitució és un abús de poder de l'Administració, afegint que si la propietat privada deixa d'existir, es trenquen els principis de proporcionalitat i de ponderació entre l'interès general i el particular.
- Així mateix, addueix que la denegació de la pràctica de les proves sol·licitades, pel fet de ser innecessàries, l'hauria situat en indefensió, ja que no hauria pogut demostrar ni acreditar els seus arguments.
- El recurrent retreu al Comú d'Escaldes-Engordany no haver desafectat el terreny del domini públic, cosa que va impedir l'aprofitament privat de la seva parcel·la.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions objecte de recurs, i que es procedeixi "a donar lloc a l'integralitat de les pretensions sol·licitades", condemnant les parts demandades al pagament de les costes judicials.
2.2. Argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
- Com a qüestió prèvia, la Sala Administrativa manifesta que les al·legacions respecte de la vulneració dels articles 3.2 i 27 de la Constitució han de ser excloses, atès que no formen part del capítol relatiu als drets fonamentals i a les llibertats públiques.
- Altrament, considera que el recurrent reprodueix les mateixes al·legacions sobre la necessitat d'un segon tràmit d'informació pública en el procediment de revisió del POUP i sobre les limitacions de l'edificabilitat de les seves finques derivades de la declaració de la Vall del Madriu-Perafita-Claror com a paisatge d'interès cultural.
- Declara que la sentència impugnada dona resposta a aquestes qüestions i no conté, per tant, cap incongruència omissiva. El fet que les conclusions a les quals ha arribat aquesta Sala no siguin compartides pel recurrent, no implica la vulneració del dret a la jurisdicció.
- Afegeix que el recurrent confon les limitacions en l'aprofitament dels seus terrenys amb la privació del dret de propietat i que no es pot oblidar que el contingut urbanístic de la propietat és conseqüència directa de la planificació, com resulta de l'article 16 de la LGOTU.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El Tribunal Constitucional no és una tercera instància, ni un tribunal de cassació, ni un tribunal suprem.
3.2. El recurrent ha interposat un recurs d'empara contra les resolucions de la Sala Administrativa que desestimen el seu recurs d'apel·lació i l'incident de nul·litat subsegüent. Exposa que aquestes resolucions han vulnerat els drets reconeguts als articles 3.2 i 10 de la Constitució.
3.3. En primer lloc, cal precisar que, d'acord amb l'article 41.1 de la Constitució, només la vulneració dels drets fonamentals reconeguts als títols III i IV de la Constitució pot ser objecte d'un recurs d'empara. Per tant, els arguments del recurrent que al·leguen una pretesa vulneració de l'article 3.2 de la Constitució no són procedents en el marc d'aquest recurs.
3.4. L'aplicació de les lleis correspon a les jurisdiccions ordinàries, les quals, en aquest cas, s'han pronunciat tant en primera instància com en apel·lació, en el sentit de desestimar les pretensions adduïdes pel recurrent. Convé, doncs, verificar que les resolucions impugnades estiguin fonamentades en Dret i que el raonament seguit per la Sala Administrativa no sigui il·lògic o irraonable i que la decisió adoptada no sigui arbitrària.
3.5. En suport de la seva decisió la Sala Administrativa dona una resposta detallada als arguments del recurrent, en particular, exposa que el procediment administratiu seguit és conforme a la LGOTU, que la CTU s'ha mantingut estrictament en l'exercici de les seves competències com a garant de la legalitat, i que el segon tràmit d'informació pública reclamat pel recurrent sobre la base de l'article 98 de la Llei esmentada no és admissible, ja que les modificacions aportades al projecte del POUP no deriven d'al·legacions, d'observacions o de propostes, sinó del simple respecte de la legalitat.
3.6. La Sala Administrativa precisa també que la situació dels terrenys del recurrent és finalment la mateixa que en el POUP anterior i que el procediment impugnat no li suposa cap perjudici material real i cert, amb el benentès que l'aprovació provisional del projecte del POUP no és una decisió, sinó un simple acte del procediment de modificació del POUP sotmès al control de la seva conformitat a la llei abans de poder ser aprovat de manera definitiva.
3.7. La Sala Administrativa recorda igualment el principi de no indemnització de les limitacions d'ús de les propietats immobiliàries en el marc de la LGOTU, principi confirmat per la seva jurisprudència.
3.8. Per consegüent, la Sala Administrativa manifesta que el recurrent ha pogut impugnar davant la Justícia, tant en primera instància com en apel·lació, la decisió respecte de l'aprovació de la modificació del POUP i que el seu raonament està fonamentat en Dret, és lògic i no pot ser qualificat com a irraonable o arbitrari. Aquestes decisions no vulneren els drets del recurrent, reconeguts a la Constitució.
3.9. El recurrent que reitera en aquest recurs d'empara les mateixes argumentacions de fons que ja va plantejar davant la jurisdicció ordinària, no demostra cap contingut constitucional del seu recurs, el qual, per consegüent, ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2021-37-RE interposat per la representació processal del Sr. Lluis Consuegra Marchal contra la sentència del 27 de gener del 2021 i contra l'aute del 22 d'abril del mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de juny del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat
(Consuegra Marchal c/ Comú d'Escaldes-Engordany i Govern d'Andorra)
Número de registre 268-2021. Recurs d'empara
Aute del 14 de juny del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm. 70, del 23 de juny del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 12 de maig del 2021, per la representació processal del Sr. Lluis Consuegra Marchal, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 27 de gener del 2021 i contra l'aute del 22 d'abril del mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, així com dels principis de legalitat, de jerarquia normativa, de seguretat jurídica, d'interdicció de tota arbitrarietat i "de confiança legítima en l'Administració", reconeguts a l'article 3.2 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions objecte de recurs, i que es procedeixi "a donar lloc a l'integralitat de les pretensions sol·licitades", condemnant les parts demandades al pagament de les costes judicials;
Vista la Constitució, especialment els articles 3.2, 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 25 de juny del 2018, el Comú d'Escaldes-Engordany va aprovar definitivament la revisió del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP), i seguint l'informe de la Comissió Tècnica d'Urbanisme (CTU), no va introduir la modificació mitjançant la qual es pretenia transferir l'edificabilitat dels terrenys inclosos en la unitat d'actuació UA-Suble-48 (situats en l'àmbit de protecció de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada bé immoble d'interès cultural en la modalitat de paisatge cultural) en terrenys comunals.
1.2. Una vegada seguida la via administrativa sense èxit, la representació processal del Sr. Lluis Consuegra Marchal va interposar una demanda jurisdiccional contra el Comú d'Escaldes-Engordany i contra el Govern, en què sol·licitava la nul·litat de ple dret del POUP, per tal que es retrotraguessin les actuacions al tràmit de la segona exposició pública.
1.3. El 28 de maig del 2020, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va dictar una sentència mitjançant la qual desestimava aquesta demanda i declarava les resolucions impugnades ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
1.4. La representació processal del Sr. Lluis Consuegra Marchal va presentar un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 27 de gener del 2021, la Sala Administrativa va dictar una sentència, en què acordava desestimar aquest recurs i confirmar la decisió de la primera instància pels seus propis termes.
1.5. La representació processal del Sr. Lluis Consuegra Marchal va formular un incident de nul·litat contra aquesta darrera decisió, per considerar que aquesta incorria en incongruència omissiva i que s'havien vulnerat els articles 3.2, 10 i 27 de la Constitució, ja que no s'havien resolt totes les seves argumentacions sobre la necessitat d'un segon tràmit d'informació pública i no s'havia determinat quin era l'àmbit de la funció social de la propietat.
1.6. El 22 d'abril del 2021, la Sala Administrativa va dictar un aute que desestimava aquest incident de nul·litat.
1.7. El 12 de maig del 2021, la representació processal del Sr. Lluis Consuegra Marchal va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 27 de gener del 2021 i contra l'aute del 22 d'abril del mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, així com dels principis de legalitat, de jerarquia normativa, de seguretat jurídica, d'interdicció de tota arbitrarietat i "de confiança legítima en l'Administració", reconeguts a l'article 3.2 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació del recurrent
- El recurrent addueix que en via administrativa no va poder al·legar ni defensar els seus interessos i que es va vulnerar el dret de contradicció, ja que no es va dur a terme un segon tràmit d'informació pública, tal com ho estableixen els articles 98 i 103 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU).
- Aquest tràmit hagués hagut de realitzar-se abans l'adopció de la resolució administrativa definitiva, independentment del seu resultat.
- Considera que l'Administració ha de comunicar a l'administrat tots els elements nous que s'incorporin abans de resoldre, per tal de donar-li audiència i que aquest pugui al·legar tot allò que consideri convenient.
- Segons el seu parer, aquesta manera d'actuar vulnera els principis continguts a l'article 3.2 de la Constitució.
- També es vulneren aquests principis pel fet de desproveir els seus terrenys de total edificabilitat, en virtut de l'article 6 de la LGOTU en base a la funció social de la propietat.
- Al·lega que el seu dret a la propietat privada queda buit de contingut, que s'ha vulnerat, per tant, l'article 27 de la Constitució, i que aquesta privació ha d'estar sotmesa a indemnització.
- Considera que fer prevaler l'article 6 de la LGOTU respecte de l'article 27 de la Constitució és un abús de poder de l'Administració, afegint que si la propietat privada deixa d'existir, es trenquen els principis de proporcionalitat i de ponderació entre l'interès general i el particular.
- Així mateix, addueix que la denegació de la pràctica de les proves sol·licitades, pel fet de ser innecessàries, l'hauria situat en indefensió, ja que no hauria pogut demostrar ni acreditar els seus arguments.
- El recurrent retreu al Comú d'Escaldes-Engordany no haver desafectat el terreny del domini públic, cosa que va impedir l'aprofitament privat de la seva parcel·la.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions objecte de recurs, i que es procedeixi "a donar lloc a l'integralitat de les pretensions sol·licitades", condemnant les parts demandades al pagament de les costes judicials.
2.2. Argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
- Com a qüestió prèvia, la Sala Administrativa manifesta que les al·legacions respecte de la vulneració dels articles 3.2 i 27 de la Constitució han de ser excloses, atès que no formen part del capítol relatiu als drets fonamentals i a les llibertats públiques.
- Altrament, considera que el recurrent reprodueix les mateixes al·legacions sobre la necessitat d'un segon tràmit d'informació pública en el procediment de revisió del POUP i sobre les limitacions de l'edificabilitat de les seves finques derivades de la declaració de la Vall del Madriu-Perafita-Claror com a paisatge d'interès cultural.
- Declara que la sentència impugnada dona resposta a aquestes qüestions i no conté, per tant, cap incongruència omissiva. El fet que les conclusions a les quals ha arribat aquesta Sala no siguin compartides pel recurrent, no implica la vulneració del dret a la jurisdicció.
- Afegeix que el recurrent confon les limitacions en l'aprofitament dels seus terrenys amb la privació del dret de propietat i que no es pot oblidar que el contingut urbanístic de la propietat és conseqüència directa de la planificació, com resulta de l'article 16 de la LGOTU.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El Tribunal Constitucional no és una tercera instància, ni un tribunal de cassació, ni un tribunal suprem.
3.2. El recurrent ha interposat un recurs d'empara contra les resolucions de la Sala Administrativa que desestimen el seu recurs d'apel·lació i l'incident de nul·litat subsegüent. Exposa que aquestes resolucions han vulnerat els drets reconeguts als articles 3.2 i 10 de la Constitució.
3.3. En primer lloc, cal precisar que, d'acord amb l'article 41.1 de la Constitució, només la vulneració dels drets fonamentals reconeguts als títols III i IV de la Constitució pot ser objecte d'un recurs d'empara. Per tant, els arguments del recurrent que al·leguen una pretesa vulneració de l'article 3.2 de la Constitució no són procedents en el marc d'aquest recurs.
3.4. L'aplicació de les lleis correspon a les jurisdiccions ordinàries, les quals, en aquest cas, s'han pronunciat tant en primera instància com en apel·lació, en el sentit de desestimar les pretensions adduïdes pel recurrent. Convé, doncs, verificar que les resolucions impugnades estiguin fonamentades en Dret i que el raonament seguit per la Sala Administrativa no sigui il·lògic o irraonable i que la decisió adoptada no sigui arbitrària.
3.5. En suport de la seva decisió la Sala Administrativa dona una resposta detallada als arguments del recurrent, en particular, exposa que el procediment administratiu seguit és conforme a la LGOTU, que la CTU s'ha mantingut estrictament en l'exercici de les seves competències com a garant de la legalitat, i que el segon tràmit d'informació pública reclamat pel recurrent sobre la base de l'article 98 de la Llei esmentada no és admissible, ja que les modificacions aportades al projecte del POUP no deriven d'al·legacions, d'observacions o de propostes, sinó del simple respecte de la legalitat.
3.6. La Sala Administrativa precisa també que la situació dels terrenys del recurrent és finalment la mateixa que en el POUP anterior i que el procediment impugnat no li suposa cap perjudici material real i cert, amb el benentès que l'aprovació provisional del projecte del POUP no és una decisió, sinó un simple acte del procediment de modificació del POUP sotmès al control de la seva conformitat a la llei abans de poder ser aprovat de manera definitiva.
3.7. La Sala Administrativa recorda igualment el principi de no indemnització de les limitacions d'ús de les propietats immobiliàries en el marc de la LGOTU, principi confirmat per la seva jurisprudència.
3.8. Per consegüent, la Sala Administrativa manifesta que el recurrent ha pogut impugnar davant la Justícia, tant en primera instància com en apel·lació, la decisió respecte de l'aprovació de la modificació del POUP i que el seu raonament està fonamentat en Dret, és lògic i no pot ser qualificat com a irraonable o arbitrari. Aquestes decisions no vulneren els drets del recurrent, reconeguts a la Constitució.
3.9. El recurrent que reitera en aquest recurs d'empara les mateixes argumentacions de fons que ja va plantejar davant la jurisdicció ordinària, no demostra cap contingut constitucional del seu recurs, el qual, per consegüent, ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2021-37-RE interposat per la representació processal del Sr. Lluis Consuegra Marchal contra la sentència del 27 de gener del 2021 i contra l'aute del 22 d'abril del mateix any, dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de juny del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat