Causa 2021-46-RE
(Augé Sànchez c/ Col·legi d'Advocats d'Andorra)
Número de registre 297-2021. Recurs d'empara
Aute del 14 de juliol del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm. 81, del 21 de juliol del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de juny del 2021, per la representació processal del Sr. Pere Josep Augé Sànchez, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de juny del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2021-46-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 14 de juny del 2021;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Arguments del recurrent
- El recurrent al·lega que inclou nous arguments jurídics en aquest recurs de súplica per a l'admissió a tràmit del seu recurs d'empara. Així, en primer terme, afirma que la Sala Administrativa ha derogat l'article 30.3 dels Estatuts del Col·legi d'Advocats perquè no s'han definit els interessos contraposats i s'han vulnerat els principis bàsics del dret sancionador i de la tipicitat, tot generant indefensió. Resulta no raonable que ell hagi estat sancionat quan el risc de conflicte d'interessos només és potencial i genèric, sense que s'hagi definit quin era aquest risc potencial.
- En segon terme, considera que l'al·legació d'incongruència té rellevància constitucional. Qüestiona la sentència de la Sala Administrativa, perquè entén que aquesta afirma que el risc és potencial i alhora real i aquesta circumstància la converteix en incongruent. D'acord amb aquesta incoherència, la sanció imposada esdevé desproporcionada i no raonable.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute dictat el 14 de juny del 2021 i que admeti a tràmit el seu recurs d'empara.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. Aquest Tribunal Constitucional s'ha pronunciat en reiterades ocasions sobre la naturalesa i la funció del recurs de súplica (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE, 2018-19-RE, 2020-6-RE i més recentment 2020-40-RE i 2020-44-RE).
2.2. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada.
Tanmateix, això no significa que es puguin introduir noves consideracions jurídiques que no van ser formulades per la part recurrent en el seu recurs d'empara i emprar el recurs de súplica per fer-ho. En aquest sentit, no resulta acceptable que es digui que "inclourem nous arguments jurídics pel que fa a la procedència d'acceptar el recurs".
2.3. En aquest recurs de súplica, s'ha de concloure que el recurrent torna a emprar els mateixos arguments, malgrat indiqui que n'introdueix de nous, per intentar obtenir l'admissió a tràmit del recurs.
Així, respecte de l'afirmació que la Sala Administrativa ha derogat l'article 30.3 dels Estatuts del Col·legi d'Advocats, perquè no s'han definit els interessos contraposats i s'han vulnerat els principis bàsics del dret sancionador i de la tipicitat, tot generant indefensió, alhora que no resulta raonable que el recurrent hagi estat sancionat quan el risc de conflicte d'interessos només és potencial i genèric, sense que s'hagi definit quin era el risc potencial, aquestes qüestions ja van ser analitzades per part d'aquest Tribunal Constitucional en el seu aute d'inadmissió del 14 de juny del 2021.
En efecte, en el punt 3.6 es va examinar l'al·legació relativa a l'article 30.3 dels Estatuts i de l'article 16 de la Llei 48/2014 i l'apreciació d'un risc potencial de conflicte d'interessos com a risc greu per establir que "de la lectura de la sentència impugnada se'n deriva que la interpretació de l'article 16 de la Llei 48/2014 efectuada per la Sala, en virtut de la qual el conflicte d'interessos no es limita al supòsit d'una actuació per a més d'un client en el mateix afer, alhora que s'inclouen les situacions sobrevingudes, no es pot titllar de no raonable o il·lògica.
Així, el recurrent en empara intenta substituir la interpretació de l'article 16 de la Llei 48/2014 efectuada per la Sala Administrativa per la seva pròpia, tot considerant que la tasca interpretativa de la Sala esdevé extensiva i no es pot incardinar en cap dels supòsits de l'article 16 de la Llei esmentada, tot ressenyant un precedent anterior.
Com s'ha dit, de manera reiterada per aquest Tribunal Constitucional, el cànon de constitucionalitat atribueix a la jurisdicció ordinària l'aplicació i la interpretació del dret, excepte en aquells casos en què aquestes puguin ser enteses com a il·lògiques, no raonables o inversemblants. En aquest cas, com s'acaba d'exposar, la interpretació de la Sala Administrativa, la qual inclou el supòsit examinat en l'apartat 2 de l'article 16 de la Llei 48/2014 per tal de salvaguardar la independència del lletrat no infringeix el cànon referit".
Ara, en seu de súplica, el recurrent pretén que es torni a analitzar si el risc de conflicte d'interessos era només potencial i no real, i que no podia ser qualificat com a infracció greu, quan aquest examen ja es va efectuar en l'aute d'inadmissió i es va concloure que l'actuació de la Sala Administrativa era conforme al cànon de constitucionalitat aplicable en relació amb la selecció i la interpretació del dret aplicable per la jurisdicció ordinària.
En definitiva, no s'aporten nous elements fàctics o jurídics que puguin justificar l'estimació del motiu.
2.4. I, en segon terme, el recurrent en súplica considera que l'al·legació d'incongruència té rellevància constitucional. La sentència de la Sala Administrativa afirma que el risc és potencial i alhora real i, segons el seu parer, aquest extrem la fa incidir en incongruència, de manera que la sanció imposada esdevé desproporcionada i no raonable.
Aquesta qüestió, en què el recurrent incideix de nou, ja va ser resolta en el punt 3.5 del nostre aute del 14 de juny del 2021, de manera que no es pot considerar un nou argument que justifiqui la revisió de la decisió de la inadmissió del recurs.
Així, en l'esmentat punt 3.5 vam resoldre que la Sala Administrativa concloïa en l'existència d'un conflicte real i actual d'interessos i que no existia cap defecte d'incongruència amb transcendència constitucional:
"Pel que fa a la contradicció eventual que comportaria una infracció del dret a la jurisdicció, perquè la sentència afirma, d'una banda, que existeix risc potencial de conflicte d'interessos i, d'altra banda, que el conflicte d'interessos és actual, s'ha de dir que tampoc aquest motiu del recurs es troba dotat del suficient contingut constitucional.
La lectura de la sentència de la Sala Administrativa posa de manifest que aquesta ha analitzat el concepte de conflicte d'interessos i que ha exposat que dins l'article 16 de la Llei 48/2014 tenen cabuda tant les situacions reals i actuals o potencials de conflicte d'interessos com aquelles situacions sobrevingudes, sense que es pugui limitar l'abast del conflicte d'interessos als supòsits en què el professional actua per compte de més d'un client en un mateix afer.
Conclou, per tant, que existeix un conflicte real i actual entre el soci majoritari i el minoritari, així com aquest darrer amb la societat, circumstància que no impedeix descartar que els interessos de la societat siguin discordants amb l'administradora i sòcia majoritària, la qual cosa pot posar en perill la independència de l'advocat i incidir en el supòsit de l'article 16.2 de la Llei 48/2014".
En definitiva, vam constatar que el referit motiu tampoc gaudia del suficient contingut constitucional i es va decidir la seva inadmissió a tràmit; decisió que ha de ser confirmada en aquest aute.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Pere Josep Augé Sànchez contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de juny del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2021-46-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de juliol del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat
(Augé Sànchez c/ Col·legi d'Advocats d'Andorra)
Número de registre 297-2021. Recurs d'empara
Aute del 14 de juliol del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm. 81, del 21 de juliol del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de juny del 2021, per la representació processal del Sr. Pere Josep Augé Sànchez, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de juny del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2021-46-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 14 de juny del 2021;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Arguments del recurrent
- El recurrent al·lega que inclou nous arguments jurídics en aquest recurs de súplica per a l'admissió a tràmit del seu recurs d'empara. Així, en primer terme, afirma que la Sala Administrativa ha derogat l'article 30.3 dels Estatuts del Col·legi d'Advocats perquè no s'han definit els interessos contraposats i s'han vulnerat els principis bàsics del dret sancionador i de la tipicitat, tot generant indefensió. Resulta no raonable que ell hagi estat sancionat quan el risc de conflicte d'interessos només és potencial i genèric, sense que s'hagi definit quin era aquest risc potencial.
- En segon terme, considera que l'al·legació d'incongruència té rellevància constitucional. Qüestiona la sentència de la Sala Administrativa, perquè entén que aquesta afirma que el risc és potencial i alhora real i aquesta circumstància la converteix en incongruent. D'acord amb aquesta incoherència, la sanció imposada esdevé desproporcionada i no raonable.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute dictat el 14 de juny del 2021 i que admeti a tràmit el seu recurs d'empara.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. Aquest Tribunal Constitucional s'ha pronunciat en reiterades ocasions sobre la naturalesa i la funció del recurs de súplica (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE, 2018-19-RE, 2020-6-RE i més recentment 2020-40-RE i 2020-44-RE).
2.2. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada.
Tanmateix, això no significa que es puguin introduir noves consideracions jurídiques que no van ser formulades per la part recurrent en el seu recurs d'empara i emprar el recurs de súplica per fer-ho. En aquest sentit, no resulta acceptable que es digui que "inclourem nous arguments jurídics pel que fa a la procedència d'acceptar el recurs".
2.3. En aquest recurs de súplica, s'ha de concloure que el recurrent torna a emprar els mateixos arguments, malgrat indiqui que n'introdueix de nous, per intentar obtenir l'admissió a tràmit del recurs.
Així, respecte de l'afirmació que la Sala Administrativa ha derogat l'article 30.3 dels Estatuts del Col·legi d'Advocats, perquè no s'han definit els interessos contraposats i s'han vulnerat els principis bàsics del dret sancionador i de la tipicitat, tot generant indefensió, alhora que no resulta raonable que el recurrent hagi estat sancionat quan el risc de conflicte d'interessos només és potencial i genèric, sense que s'hagi definit quin era el risc potencial, aquestes qüestions ja van ser analitzades per part d'aquest Tribunal Constitucional en el seu aute d'inadmissió del 14 de juny del 2021.
En efecte, en el punt 3.6 es va examinar l'al·legació relativa a l'article 30.3 dels Estatuts i de l'article 16 de la Llei 48/2014 i l'apreciació d'un risc potencial de conflicte d'interessos com a risc greu per establir que "de la lectura de la sentència impugnada se'n deriva que la interpretació de l'article 16 de la Llei 48/2014 efectuada per la Sala, en virtut de la qual el conflicte d'interessos no es limita al supòsit d'una actuació per a més d'un client en el mateix afer, alhora que s'inclouen les situacions sobrevingudes, no es pot titllar de no raonable o il·lògica.
Així, el recurrent en empara intenta substituir la interpretació de l'article 16 de la Llei 48/2014 efectuada per la Sala Administrativa per la seva pròpia, tot considerant que la tasca interpretativa de la Sala esdevé extensiva i no es pot incardinar en cap dels supòsits de l'article 16 de la Llei esmentada, tot ressenyant un precedent anterior.
Com s'ha dit, de manera reiterada per aquest Tribunal Constitucional, el cànon de constitucionalitat atribueix a la jurisdicció ordinària l'aplicació i la interpretació del dret, excepte en aquells casos en què aquestes puguin ser enteses com a il·lògiques, no raonables o inversemblants. En aquest cas, com s'acaba d'exposar, la interpretació de la Sala Administrativa, la qual inclou el supòsit examinat en l'apartat 2 de l'article 16 de la Llei 48/2014 per tal de salvaguardar la independència del lletrat no infringeix el cànon referit".
Ara, en seu de súplica, el recurrent pretén que es torni a analitzar si el risc de conflicte d'interessos era només potencial i no real, i que no podia ser qualificat com a infracció greu, quan aquest examen ja es va efectuar en l'aute d'inadmissió i es va concloure que l'actuació de la Sala Administrativa era conforme al cànon de constitucionalitat aplicable en relació amb la selecció i la interpretació del dret aplicable per la jurisdicció ordinària.
En definitiva, no s'aporten nous elements fàctics o jurídics que puguin justificar l'estimació del motiu.
2.4. I, en segon terme, el recurrent en súplica considera que l'al·legació d'incongruència té rellevància constitucional. La sentència de la Sala Administrativa afirma que el risc és potencial i alhora real i, segons el seu parer, aquest extrem la fa incidir en incongruència, de manera que la sanció imposada esdevé desproporcionada i no raonable.
Aquesta qüestió, en què el recurrent incideix de nou, ja va ser resolta en el punt 3.5 del nostre aute del 14 de juny del 2021, de manera que no es pot considerar un nou argument que justifiqui la revisió de la decisió de la inadmissió del recurs.
Així, en l'esmentat punt 3.5 vam resoldre que la Sala Administrativa concloïa en l'existència d'un conflicte real i actual d'interessos i que no existia cap defecte d'incongruència amb transcendència constitucional:
"Pel que fa a la contradicció eventual que comportaria una infracció del dret a la jurisdicció, perquè la sentència afirma, d'una banda, que existeix risc potencial de conflicte d'interessos i, d'altra banda, que el conflicte d'interessos és actual, s'ha de dir que tampoc aquest motiu del recurs es troba dotat del suficient contingut constitucional.
La lectura de la sentència de la Sala Administrativa posa de manifest que aquesta ha analitzat el concepte de conflicte d'interessos i que ha exposat que dins l'article 16 de la Llei 48/2014 tenen cabuda tant les situacions reals i actuals o potencials de conflicte d'interessos com aquelles situacions sobrevingudes, sense que es pugui limitar l'abast del conflicte d'interessos als supòsits en què el professional actua per compte de més d'un client en un mateix afer.
Conclou, per tant, que existeix un conflicte real i actual entre el soci majoritari i el minoritari, així com aquest darrer amb la societat, circumstància que no impedeix descartar que els interessos de la societat siguin discordants amb l'administradora i sòcia majoritària, la qual cosa pot posar en perill la independència de l'advocat i incidir en el supòsit de l'article 16.2 de la Llei 48/2014".
En definitiva, vam constatar que el referit motiu tampoc gaudia del suficient contingut constitucional i es va decidir la seva inadmissió a tràmit; decisió que ha de ser confirmada en aquest aute.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Pere Josep Augé Sànchez contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de juny del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2021-46-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de juliol del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat