Causa 2021-78-RE
(Granados Ortega c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 505-2021. Recurs d'empara
Aute del 22 de novembre del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm. 126, de l'1 de desembre del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 4 d'octubre del 2021, per la representació processal del Sr. Javier Granados Ortega, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra els autes del 14 de juny del 2021 i del 15 de setembre del mateix any, dictats pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades i que es retrotreguin les actuacions davant el Tribunal de Corts per tal que es reconegui el dret del recurrent a obtenir una resolució sobre el fons;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. En el marc d'una causa seguida per un presumpte delicte menor d'imprudència amb resultat de lesions, el 14 de juny del 2021, el Tribunal de Corts va dictar un aute en què acordava tenir per formulades les qualificacions provisionals de les parts, i, entre d'altres, admetia parcialment la prova proposada per la defensa del Sr. Javier Granados Ortega com a acusació particular, donant lloc a la pràctica de tot un seguit de proves, però no donant lloc als requeriments judicials sol·licitats en els punts 20, 21, 22, 23 i 24 per tractar-se d'una demanda extemporània i improcedent en el marc de l'article 132 del Codi de procediment penal.
1.2. La representació processal del Sr. Javier Granados Ortega va interposar un incident de nul·litat contra aquesta decisió, i, el 15 de setembre del 2021, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual desestimava aquest incident.
1.3. El 4 d'octubre del 2021, la representació processal del Sr. Javier Granados Ortega va interposar un recurs d'empara contra els autes dictats pel Tribunal de Corts que s'acaben de ressenyar, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació del recurrent
- La part recurrent interposa un recurs d'empara contra els autes dictats pel Tribunal de Corts del 14 de juny del 2021 i del 15 de setembre del mateix any, per no donar lloc a la pràctica d'una part de les proves demanades.
- Considera que les proves demanades no es poden entendre com a extemporànies, ni com a improcedents, ja que l'article 132.7 del Codi de procediment penal faculta les parts per demanar la pràctica de les proves. Afegeix que, a diferència d'allò que indica el Tribunal de Corts, la part recurrent, i acusació particular en la causa, ja va demanar la pràctica de les proves per la via de l'article 121 del Codi de procediment penal.
- La negativa a la pràctica dels mitjans de prova conculca el dret a la defensa i el dret a un procés degut, reconeguts en l'article 10.2 de la Constitució.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades i que es retrotreguin les actuacions davant el Tribunal de Corts per tal que es reconegui el seu dret a obtenir una resolució sobre el fons.
2.2. Argumentació del Tribunal de Corts
- L'aute del Tribunal de Corts del 14 de juny del 2021 entén que les proves que van ser denegades a la part recurrent són extemporànies i improcedents, perquè no es poden formular en el marc de l'article 132 del Codi de procediment penal.
- I, en l'aute del 15 de setembre del 2021, assenyala que el dret a la pràctica de les proves no és un dret absolut i il·limitat, sinó que està condicionat al fet que la prova sigui pertinent des del punt de vista formal i material, així com al fet que la prova sigui temàticament rellevant; és a dir, que sigui necessària i útil per a la convicció del tribunal.
En aquest cas, les proves denegades són diligències pròpies de la instrucció, que no es van proposar com corresponia en virtut de l'article 121 del Codi de procediment penal, afegint que aquesta mancança no es pot suplir per la via de l'article 132 del mateix Codi.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem; l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd i no vulnerin cap dels drets protegits per l'article 10 de la Constitució.
3.2. La part recurrent en empara va interposar un incident de nul·litat contra l'aute del Tribunal de Corts del 14 de juny del 2021 i va assenyalar expressament que l'interposava per la via de l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials, la qual era procedent per tractar-se d'una resolució no definitiva.
En concret, segons el redactat de l'article 86 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional i de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, el recurs d'empara es pot formular de manera directa contra la resolució definitiva del Tribunal Superior de Justícia o del Tribunal de Corts, o de manera indirecta, mitjançant la interposició d'un incident de nul·litat i d'un recurs d'apel·lació contra la desestimació d'aquell (veg. la sentència del 14 de juliol del 2021, recaiguda en la causa 2021-24-RE).
En canvi, en aquest supòsit la via procedent no és la del 18 quater, sinó la del 18 ter. I, conforme amb allò que disposa l'article 18 ter, previst per a les resolucions no fermes -enteses com a no definitives segons la doctrina d'aquest Tribunal Constitucional- es determina, en el seu apartat tercer, que "Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva".
3.3. En consonància amb les anteriors consideracions, s'ha d'inadmetre a tràmit aquest recurs d'empara, ja que l'aute que resol un incident de nul·litat tramitat per la via de l'article 18 ter no és susceptible de recurs d'empara. En efecte, el seu plantejament en aquests moments és clarament prematur, ja que la desestimació de l'incident de nul·litat possibilita interposar els recursos que procedeixin contra la sentència o la resolució definitiva que en el seu dia es dicti, la qual, aleshores, sí podrà ser objecte de recurs d'empara per la via de l'article 18 quater, ja sigui per la via indirecta o per la via directa del recurs d'empara sense formulació prèvia de l'incident de nul·litat amb doble grau.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2021-78-RE interposat per la representació processal del Sr. Javier Granados Ortega contra els autes del 14 de juny del 2021 i del 15 de setembre del mateix any, dictats pel Tribunal de Corts.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 22 de novembre del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat
(Granados Ortega c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 505-2021. Recurs d'empara
Aute del 22 de novembre del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm. 126, de l'1 de desembre del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 4 d'octubre del 2021, per la representació processal del Sr. Javier Granados Ortega, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra els autes del 14 de juny del 2021 i del 15 de setembre del mateix any, dictats pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades i que es retrotreguin les actuacions davant el Tribunal de Corts per tal que es reconegui el dret del recurrent a obtenir una resolució sobre el fons;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. En el marc d'una causa seguida per un presumpte delicte menor d'imprudència amb resultat de lesions, el 14 de juny del 2021, el Tribunal de Corts va dictar un aute en què acordava tenir per formulades les qualificacions provisionals de les parts, i, entre d'altres, admetia parcialment la prova proposada per la defensa del Sr. Javier Granados Ortega com a acusació particular, donant lloc a la pràctica de tot un seguit de proves, però no donant lloc als requeriments judicials sol·licitats en els punts 20, 21, 22, 23 i 24 per tractar-se d'una demanda extemporània i improcedent en el marc de l'article 132 del Codi de procediment penal.
1.2. La representació processal del Sr. Javier Granados Ortega va interposar un incident de nul·litat contra aquesta decisió, i, el 15 de setembre del 2021, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual desestimava aquest incident.
1.3. El 4 d'octubre del 2021, la representació processal del Sr. Javier Granados Ortega va interposar un recurs d'empara contra els autes dictats pel Tribunal de Corts que s'acaben de ressenyar, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació del recurrent
- La part recurrent interposa un recurs d'empara contra els autes dictats pel Tribunal de Corts del 14 de juny del 2021 i del 15 de setembre del mateix any, per no donar lloc a la pràctica d'una part de les proves demanades.
- Considera que les proves demanades no es poden entendre com a extemporànies, ni com a improcedents, ja que l'article 132.7 del Codi de procediment penal faculta les parts per demanar la pràctica de les proves. Afegeix que, a diferència d'allò que indica el Tribunal de Corts, la part recurrent, i acusació particular en la causa, ja va demanar la pràctica de les proves per la via de l'article 121 del Codi de procediment penal.
- La negativa a la pràctica dels mitjans de prova conculca el dret a la defensa i el dret a un procés degut, reconeguts en l'article 10.2 de la Constitució.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades i que es retrotreguin les actuacions davant el Tribunal de Corts per tal que es reconegui el seu dret a obtenir una resolució sobre el fons.
2.2. Argumentació del Tribunal de Corts
- L'aute del Tribunal de Corts del 14 de juny del 2021 entén que les proves que van ser denegades a la part recurrent són extemporànies i improcedents, perquè no es poden formular en el marc de l'article 132 del Codi de procediment penal.
- I, en l'aute del 15 de setembre del 2021, assenyala que el dret a la pràctica de les proves no és un dret absolut i il·limitat, sinó que està condicionat al fet que la prova sigui pertinent des del punt de vista formal i material, així com al fet que la prova sigui temàticament rellevant; és a dir, que sigui necessària i útil per a la convicció del tribunal.
En aquest cas, les proves denegades són diligències pròpies de la instrucció, que no es van proposar com corresponia en virtut de l'article 121 del Codi de procediment penal, afegint que aquesta mancança no es pot suplir per la via de l'article 132 del mateix Codi.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem; l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd i no vulnerin cap dels drets protegits per l'article 10 de la Constitució.
3.2. La part recurrent en empara va interposar un incident de nul·litat contra l'aute del Tribunal de Corts del 14 de juny del 2021 i va assenyalar expressament que l'interposava per la via de l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials, la qual era procedent per tractar-se d'una resolució no definitiva.
En concret, segons el redactat de l'article 86 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional i de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, el recurs d'empara es pot formular de manera directa contra la resolució definitiva del Tribunal Superior de Justícia o del Tribunal de Corts, o de manera indirecta, mitjançant la interposició d'un incident de nul·litat i d'un recurs d'apel·lació contra la desestimació d'aquell (veg. la sentència del 14 de juliol del 2021, recaiguda en la causa 2021-24-RE).
En canvi, en aquest supòsit la via procedent no és la del 18 quater, sinó la del 18 ter. I, conforme amb allò que disposa l'article 18 ter, previst per a les resolucions no fermes -enteses com a no definitives segons la doctrina d'aquest Tribunal Constitucional- es determina, en el seu apartat tercer, que "Contra l'aute que no admet o que resol l'incident de nul·litat no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva".
3.3. En consonància amb les anteriors consideracions, s'ha d'inadmetre a tràmit aquest recurs d'empara, ja que l'aute que resol un incident de nul·litat tramitat per la via de l'article 18 ter no és susceptible de recurs d'empara. En efecte, el seu plantejament en aquests moments és clarament prematur, ja que la desestimació de l'incident de nul·litat possibilita interposar els recursos que procedeixin contra la sentència o la resolució definitiva que en el seu dia es dicti, la qual, aleshores, sí podrà ser objecte de recurs d'empara per la via de l'article 18 quater, ja sigui per la via indirecta o per la via directa del recurs d'empara sense formulació prèvia de l'incident de nul·litat amb doble grau.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2021-78-RE interposat per la representació processal del Sr. Javier Granados Ortega contra els autes del 14 de juny del 2021 i del 15 de setembre del mateix any, dictats pel Tribunal de Corts.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 22 de novembre del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat