Causa 2022-52-RE
(Poncet López i d'altres c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 403-2022. Recurs d'empara
Aute del 20 de desembre del 2022
_________________________________________________________________
BOPA núm. 151, del 28 de desembre del 2022
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 28 de novembre del 2022, per la representació processal dels Srs. Francisco Javier Poncet López, Maria Cerqueda Altimir, M. Dolors Ribes Solé, Lourdes Solé Cerqueda, Jean François Falconnier, Tucuman Group INC, Howlong Foundation, Carlos Alberto De Ada, Ester Veronica Anaya, Roberto Cayetano Di Cicco, Sergio Eduardo Yapura, Anibal Eduardo Chaves, José Tavares López, Carlos Iwan, Zacarias Eduardo Azar, Patrick Gérard Baudet, Nestor Omar Cejas, Nestor Juan Rebolino, Antonio Serra Rius, Jordi Pascal Massana, Esther Pascal Riera, Emilio José Temiño, Nora Giacchino, Fernanda Mosquera Pérez, Frédéric Olivier Guigue, Ricardo Domingo Olaria, Antoni López Mirmi, Osvaldo Ricardo Parra, Garciela De Wysiecki, Raul Alberto Chiapello, Luís Jorge Dell'era, Horacio Miralles, Sandra Marchesan, Gabriel Frenkel, José Luís Suárez, Mariela Judit Mangeruga, Marcelino Guillermo Arguelles Tarmargo, Carlos Agustín Goñi, Nora Beatriz Blanco, Alejandro Capalbo, M. Ines Vera, Juan Porta Miño, Flavia Nelida Carnaghi, Horacio Ruben Giacoboni, Alejandro Fabian Caruso, Marcelo Molina, Norma Saracho, Daniel Guillermo Karpik, Ruben Osvaldo Seret, M. Fernanda García, M. Isabel Ramaglio, Brimark Holding, SA, Mallerton International, INC, Russhill Overseas, SA, Adriana Elena Romay, Javier i Isaac Sadigursky, Fernando i Víctor Pérez Leal, Luís Fernando Bartucci, Francisco Pérez Belmonte, M. del Pilar Canepa, Humberto Pascual Auciello, Paz Elisabet Barga, Victor Alejandro, Ana Cecilia i M. Rosa Irma Materia, Liliana Noemi Stellato, Leandro Ariel, Andrés Esteban i Roberto José Materia, Esperanza Florez, Matías Ezequiel, Antonela Josefina, Manlio José, Ariadna, Marina Aida, Diana, Maria Laura, Mariano José, Esteban Alberto, Graciela M., Gustavo Esteban, Adrian Marcelo, Renato Salvador i Aldo Antonio Materia, Juana Collorafi, Ignacio Pellicé Vilalta, Montserrat Avellan Canal, Baltasar Aliaga Alcalde, Pascala Georget Hener, José Gutiérrez Morales, Elisa Costa Gili, José Merino Cortés, Anna M. Cortés Costa, Josep M. Pallerola Segon (Tuton Holding, LTD), Maryse Grollier, Carmen Elena Rodríguez i Daniel Marcelo Padin, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de novembre del 2022 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2022-52-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 14 de novembre del 2022;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Arguments dels recurrents
- En primer terme, els recurrents en súplica consideren que la decisió de la Sala Administrativa quantifica el procediment només amb un sol concepte -la nul·litat de l'acte administratiu- i obvia la restitució del dret individual lesionat. Assenyalen que de les dues pretensions que reconeix la Llei 9/2022, del 7 d'abril, que aprova el procediment contenciós administratiu, és a dir, l'anul·lació d'un acte administratiu o el reconeixement d'una situació jurídica individualitzada, ells van exercitar aquest darrer supòsit. Així, entenen que és absurd, il·lògic i no racional determinar la quantia en comptes del paràmetre més onerós econòmicament per l'administrat.
- Respecte a l'eventual vulneració del dret a la igualtat, sustenten que el Tribunal Constitucional ja disposa, en la seva activitat judicial, dels procediments de l'AREB, en els quals mai s'han imposat les costes judicials i en què els recurrents demanaven la nul·litat de l'acte administratiu i la restitució del dret lesionat. Per això, no es van aportar les referides resolucions, ja que eren públiques i notòries.
- I, en darrer terme, manifesten que el Tribunal Constitucional es confon quan declara que no s'han imposat les costes en el procediment incidental, ja que s'imposen per la sentència de la Sala Administrativa del 26 de setembre del 2019.
- Per acabar, demanen al Tribunal Constitucional que revoqui el seu aute d'inadmissió a tràmit i que el seu dia estimi les pretensions contingudes en el seu recurs d'empara.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. Aquest Tribunal Constitucional s'ha pronunciat en reiterades ocasions sobre la naturalesa i la funció del recurs de súplica (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE, 2018-19-RE, 2020-6-RE, 2020-40-RE, 2020-44-RE, i, més recentment, 2022-45-RE, 2022-51-RE i 2022-53-RE).
2.2. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada.
2.3. En primer lloc, els recurrents indiquen que la Sala Administrativa només hauria tingut en compte la impugnació de l'acte lesiu per determinar la quantia, quan les parts van demanar conjuntament la nul·litat de l'acte i la restitució posterior del seu dret individual lesionat. Amb posterioritat (pàg. 4) sostenen que de les dues pretensions: mera anul·lació d'un acte administratiu o reconeixement d'una situació jurídica individualitzada, la pretensió que van exercitar va ser aquesta darrera. Consideren que és absurd, il·lògic o no racional determinar la quantia pel paràmetre més onerós econòmicament.
Si s'analitza l'aute de la Sala Administrativa objecte del recurs d'empara que va formalitzar la part que ara interposa súplica, s'observa que en el fonament de dret quart la part agent va demanar l'anul·lació de l'acord segon, apartats 240 i 241, de l'Acord del Consell d'Administració de l'AREB del 21 d'abril del 2016. En aquests apartats es disposava l'amortització amb cancel·lació total del nominal o principal pendent dels instruments financers i que s'havien valorat a data 31 de maig del 2015 en 63.982.594,12 €.
Així mateix, en el recurs de súplica s'indica que es demana l'anul·lació de l'Acord esmentat i, per consegüent, restablir la valoració de les accions preferents al valor nominal comptabilitzat. És a dir, de les manifestacions mateixes de la part recurrent s'extreu que sí que es va demanar l'anul·lació de l'Acord; i de l'aute de la Sala Administrativa s'extreu que la quantia es va determinar amb la valoració dels instruments financers a data 31 de maig del 2015.
Per tant, no es pot entendre com a il·lògica, no raonable o absurda la motivació emprada per la Sala Administrativa com ja es va indicar en l'aute que va inadmetre a tràmit el recurs d'empara i, així en aquest recurs de súplica no s'aporten nous elements de fet o de dret que puguin justificar el seu acolliment.
2.4. En segon lloc, els recurrents assenyalen en súplica que, en relació amb la vulneració dels principis d'igualtat i de no discriminació, no han d'aportar els diversos pronunciaments judicials que evidencien l'eventual infracció, perquè aquest Tribunal Constitucional ja els ha de conèixer per la seva activitat jurisdiccional, atès que son públics i notoris.
Sobre aquesta qüestió, el Tribunal Constitucional ha de recordar als recurrents en súplica que la formulació d'un recurs d'empara ha de comptar amb el compliment d'una sèrie de requisits. Entre aquests, l'article 36.1 b) determina que s'ha d'incloure el relat dels fets que han donat lloc a la lesió constitucional i, en l'apartat segon, s'exigeix que amb la demanda s'acompanyin els documents que acreditin els elements de fet adduïts. I, l'article 88, relatiu específicament al recurs d'empara, precisa que les exigències de l'article 36 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional son també aplicables.
És a dir, com es va exposar en l'aute recorregut, corresponia als recurrents acreditar l'eventual lesió del dret a la igualtat, aportar les resolucions judicials que, amb identitat de supòsits de fet, resolen de manera diferent quant a les costes processals i amb indicació de la doctrina que s'hi conté, ja que aquesta pot ser modificada pel Tribunal amb posterioritat, si motiva raonadament el canvi de criteri. Els recurrents no han aportat cap d'aquests extrems, de manera que el motiu no podia ser admès, ni tampoc la súplica acollida.
2.5. En tercer lloc, aquest Tribunal no incideix en cap confusió, sinó només indica que en l'aute que resol l'incident no hi ha imposició de costes processals. De totes formes, cap rellevància podria tenir en aquest supòsit l'extrem al·legat per l'estimació del recurs de súplica.
2.6. En definitiva, aquest recurs de súplica no pot ser admès, ja que no aporta elements fàctics o de dret diferents a aquells que ja es van analitzar i prendre en consideració per determinar la manca manifesta de contingut constitucional del recurs d'empara 2022-52-RE.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal dels recurrents ressenyats en l'encapçalament contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de novembre del 2022 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2022-52-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents esmentats, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022.
Jean-Yves Caullet Joan Manel Abril Campoy
President Vicepresident
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat Magistrat
(Poncet López i d'altres c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 403-2022. Recurs d'empara
Aute del 20 de desembre del 2022
_________________________________________________________________
BOPA núm. 151, del 28 de desembre del 2022
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 28 de novembre del 2022, per la representació processal dels Srs. Francisco Javier Poncet López, Maria Cerqueda Altimir, M. Dolors Ribes Solé, Lourdes Solé Cerqueda, Jean François Falconnier, Tucuman Group INC, Howlong Foundation, Carlos Alberto De Ada, Ester Veronica Anaya, Roberto Cayetano Di Cicco, Sergio Eduardo Yapura, Anibal Eduardo Chaves, José Tavares López, Carlos Iwan, Zacarias Eduardo Azar, Patrick Gérard Baudet, Nestor Omar Cejas, Nestor Juan Rebolino, Antonio Serra Rius, Jordi Pascal Massana, Esther Pascal Riera, Emilio José Temiño, Nora Giacchino, Fernanda Mosquera Pérez, Frédéric Olivier Guigue, Ricardo Domingo Olaria, Antoni López Mirmi, Osvaldo Ricardo Parra, Garciela De Wysiecki, Raul Alberto Chiapello, Luís Jorge Dell'era, Horacio Miralles, Sandra Marchesan, Gabriel Frenkel, José Luís Suárez, Mariela Judit Mangeruga, Marcelino Guillermo Arguelles Tarmargo, Carlos Agustín Goñi, Nora Beatriz Blanco, Alejandro Capalbo, M. Ines Vera, Juan Porta Miño, Flavia Nelida Carnaghi, Horacio Ruben Giacoboni, Alejandro Fabian Caruso, Marcelo Molina, Norma Saracho, Daniel Guillermo Karpik, Ruben Osvaldo Seret, M. Fernanda García, M. Isabel Ramaglio, Brimark Holding, SA, Mallerton International, INC, Russhill Overseas, SA, Adriana Elena Romay, Javier i Isaac Sadigursky, Fernando i Víctor Pérez Leal, Luís Fernando Bartucci, Francisco Pérez Belmonte, M. del Pilar Canepa, Humberto Pascual Auciello, Paz Elisabet Barga, Victor Alejandro, Ana Cecilia i M. Rosa Irma Materia, Liliana Noemi Stellato, Leandro Ariel, Andrés Esteban i Roberto José Materia, Esperanza Florez, Matías Ezequiel, Antonela Josefina, Manlio José, Ariadna, Marina Aida, Diana, Maria Laura, Mariano José, Esteban Alberto, Graciela M., Gustavo Esteban, Adrian Marcelo, Renato Salvador i Aldo Antonio Materia, Juana Collorafi, Ignacio Pellicé Vilalta, Montserrat Avellan Canal, Baltasar Aliaga Alcalde, Pascala Georget Hener, José Gutiérrez Morales, Elisa Costa Gili, José Merino Cortés, Anna M. Cortés Costa, Josep M. Pallerola Segon (Tuton Holding, LTD), Maryse Grollier, Carmen Elena Rodríguez i Daniel Marcelo Padin, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de novembre del 2022 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2022-52-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 14 de novembre del 2022;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Arguments dels recurrents
- En primer terme, els recurrents en súplica consideren que la decisió de la Sala Administrativa quantifica el procediment només amb un sol concepte -la nul·litat de l'acte administratiu- i obvia la restitució del dret individual lesionat. Assenyalen que de les dues pretensions que reconeix la Llei 9/2022, del 7 d'abril, que aprova el procediment contenciós administratiu, és a dir, l'anul·lació d'un acte administratiu o el reconeixement d'una situació jurídica individualitzada, ells van exercitar aquest darrer supòsit. Així, entenen que és absurd, il·lògic i no racional determinar la quantia en comptes del paràmetre més onerós econòmicament per l'administrat.
- Respecte a l'eventual vulneració del dret a la igualtat, sustenten que el Tribunal Constitucional ja disposa, en la seva activitat judicial, dels procediments de l'AREB, en els quals mai s'han imposat les costes judicials i en què els recurrents demanaven la nul·litat de l'acte administratiu i la restitució del dret lesionat. Per això, no es van aportar les referides resolucions, ja que eren públiques i notòries.
- I, en darrer terme, manifesten que el Tribunal Constitucional es confon quan declara que no s'han imposat les costes en el procediment incidental, ja que s'imposen per la sentència de la Sala Administrativa del 26 de setembre del 2019.
- Per acabar, demanen al Tribunal Constitucional que revoqui el seu aute d'inadmissió a tràmit i que el seu dia estimi les pretensions contingudes en el seu recurs d'empara.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. Aquest Tribunal Constitucional s'ha pronunciat en reiterades ocasions sobre la naturalesa i la funció del recurs de súplica (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE, 2018-19-RE, 2020-6-RE, 2020-40-RE, 2020-44-RE, i, més recentment, 2022-45-RE, 2022-51-RE i 2022-53-RE).
2.2. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada.
2.3. En primer lloc, els recurrents indiquen que la Sala Administrativa només hauria tingut en compte la impugnació de l'acte lesiu per determinar la quantia, quan les parts van demanar conjuntament la nul·litat de l'acte i la restitució posterior del seu dret individual lesionat. Amb posterioritat (pàg. 4) sostenen que de les dues pretensions: mera anul·lació d'un acte administratiu o reconeixement d'una situació jurídica individualitzada, la pretensió que van exercitar va ser aquesta darrera. Consideren que és absurd, il·lògic o no racional determinar la quantia pel paràmetre més onerós econòmicament.
Si s'analitza l'aute de la Sala Administrativa objecte del recurs d'empara que va formalitzar la part que ara interposa súplica, s'observa que en el fonament de dret quart la part agent va demanar l'anul·lació de l'acord segon, apartats 240 i 241, de l'Acord del Consell d'Administració de l'AREB del 21 d'abril del 2016. En aquests apartats es disposava l'amortització amb cancel·lació total del nominal o principal pendent dels instruments financers i que s'havien valorat a data 31 de maig del 2015 en 63.982.594,12 €.
Així mateix, en el recurs de súplica s'indica que es demana l'anul·lació de l'Acord esmentat i, per consegüent, restablir la valoració de les accions preferents al valor nominal comptabilitzat. És a dir, de les manifestacions mateixes de la part recurrent s'extreu que sí que es va demanar l'anul·lació de l'Acord; i de l'aute de la Sala Administrativa s'extreu que la quantia es va determinar amb la valoració dels instruments financers a data 31 de maig del 2015.
Per tant, no es pot entendre com a il·lògica, no raonable o absurda la motivació emprada per la Sala Administrativa com ja es va indicar en l'aute que va inadmetre a tràmit el recurs d'empara i, així en aquest recurs de súplica no s'aporten nous elements de fet o de dret que puguin justificar el seu acolliment.
2.4. En segon lloc, els recurrents assenyalen en súplica que, en relació amb la vulneració dels principis d'igualtat i de no discriminació, no han d'aportar els diversos pronunciaments judicials que evidencien l'eventual infracció, perquè aquest Tribunal Constitucional ja els ha de conèixer per la seva activitat jurisdiccional, atès que son públics i notoris.
Sobre aquesta qüestió, el Tribunal Constitucional ha de recordar als recurrents en súplica que la formulació d'un recurs d'empara ha de comptar amb el compliment d'una sèrie de requisits. Entre aquests, l'article 36.1 b) determina que s'ha d'incloure el relat dels fets que han donat lloc a la lesió constitucional i, en l'apartat segon, s'exigeix que amb la demanda s'acompanyin els documents que acreditin els elements de fet adduïts. I, l'article 88, relatiu específicament al recurs d'empara, precisa que les exigències de l'article 36 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional son també aplicables.
És a dir, com es va exposar en l'aute recorregut, corresponia als recurrents acreditar l'eventual lesió del dret a la igualtat, aportar les resolucions judicials que, amb identitat de supòsits de fet, resolen de manera diferent quant a les costes processals i amb indicació de la doctrina que s'hi conté, ja que aquesta pot ser modificada pel Tribunal amb posterioritat, si motiva raonadament el canvi de criteri. Els recurrents no han aportat cap d'aquests extrems, de manera que el motiu no podia ser admès, ni tampoc la súplica acollida.
2.5. En tercer lloc, aquest Tribunal no incideix en cap confusió, sinó només indica que en l'aute que resol l'incident no hi ha imposició de costes processals. De totes formes, cap rellevància podria tenir en aquest supòsit l'extrem al·legat per l'estimació del recurs de súplica.
2.6. En definitiva, aquest recurs de súplica no pot ser admès, ja que no aporta elements fàctics o de dret diferents a aquells que ja es van analitzar i prendre en consideració per determinar la manca manifesta de contingut constitucional del recurs d'empara 2022-52-RE.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal dels recurrents ressenyats en l'encapçalament contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de novembre del 2022 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2022-52-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents esmentats, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022.
Jean-Yves Caullet Joan Manel Abril Campoy
President Vicepresident
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat Magistrat