Disposició transitòria primera. Exempció de determinats requisits d’habitabilitat
1. No obstant el que estableixen els articles 126 i 137 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000 tal com modificats per la Llei 6/2011, del 28 de juliol, i la Llei 16/2012, del 31 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, respectivament, i sense perjudici del que preveuen els reglaments que desenvolupen la Llei esmentada, es poden atorgar transitòriament llicències de rehabilitació o de reforma en les condicions excepcionals que s’indiquen en l’apartat següent, sempre que la sol·licitud es presenti davant el comú corresponent en un termini de 20 mesos a comptar de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i que les obres tinguin com a finalitat condicionar un edifici per ser destinat íntegrament a habitatges plurifamiliars en règim de lloguer residencial, amb les úniques excepcions possibles de locals comercials a la planta baixa, de locals comercials conjuntament a la planta baixa i a la primera planta o al soterrani, d’aparcaments, trasters o magatzems al soterrani, i d’una única unitat immobiliària per a l’habitatge principal del propietari de l’edifici.
També es poden atorgar transitòriament llicències de canvi d’ús en les condicions excepcionals que s’indiquen en l’apartat següent.
2. En els casos esmentats a l’apartat anterior, es pot atorgar la llicència de rehabilitació, de reforma o de canvi d’ús, tot i que l’edifici es trobi en règim de fora d’ordenació, amb el benentès que es compleixin els requisits d’habitabilitat vigents en la data de la construcció de l’edifici, encara que les obres de rehabilitació o de reforma siguin considerades obres majors, i, d’altra banda, queden exempts del compliment dels requisits mínims en relació amb les places d’aparcament, els ascensors, la ventilació i la il·luminació de les escales.
En els casos esmentats a l’apartat anterior, els requisits d’eficiència energètica s’apliquen només sobre els elements puntuals que siguin objecte d’una ampliació, reforma o rehabilitació, les característiques dels quals estan regulades d’acord amb la normativa sobre eficiència energètica vigent en el moment de presentar la sol·licitud corresponent.
3. Les disposicions anteriors no són aplicables en cas que alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici es destini a l’ús turístic per dies, setmanes o mesos, o de forma estacional, de manera que cap de les unitats immobiliàries ubicades en un edifici que s’hagi acollit a les disposicions anteriors no pot ser objecte d’una autorització administrativa d’habitatge d’ús turístic. A més, l’aplicació de les disposicions anteriors queda supeditada al fet que es destinin totes les unitats immobiliàries de l’edifici al lloguer residencial, amb les excepcions que preveu l’apartat 1. La venda d’alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici, o el fet que deixin de destinar-se al lloguer residencial, llevat de les excepcions que preveu l’apartat 1, requereixen que, amb caràcter previ, tot l’edifici esdevingui conforme a la normativa urbanística aplicable en el moment que tingui lloc la venda o el canvi de destí.
Excepcionalment poden acollir-se a la transitorietat regulada en aquesta disposició transitòria els edificis d’ús hoteler dels allotjaments turístics dels grups d’hotels i d’aparthotels i de la modalitat d’apartaments turístics, sempre que els habitatges en règim de lloguer residencial no representin més del 50% del total de la superfície destinada a unitats d’allotjament. En cas que se sobrepassi aquest percentatge, tot l’edifici ha de ser destinat a habitatges en règim de lloguer residencial, d’acord amb els apartats anteriors.
Als hotels, aparthotels i apartaments turístics que s’acullin a aquesta disposició transitòria no els són aplicables els articles 6 i 13 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, pel que fa a l’obligació que els edificis hagin d’estar constituïts totalment per habitacions, estudis o apartaments destinats a l’activitat turística.
1. No obstant el que estableixen els articles 126 i 137 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000 tal com modificats per la Llei 6/2011, del 28 de juliol, i la Llei 16/2012, del 31 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, respectivament, i sense perjudici del que preveuen els reglaments que desenvolupen la Llei esmentada, es poden atorgar transitòriament llicències de rehabilitació o de reforma en les condicions excepcionals que s’indiquen en l’apartat següent, sempre que la sol·licitud es presenti davant el comú corresponent en un termini de 20 mesos a comptar de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i que les obres tinguin com a finalitat condicionar un edifici per ser destinat íntegrament a habitatges plurifamiliars en règim de lloguer residencial, amb les úniques excepcions possibles de locals comercials a la planta baixa, de locals comercials conjuntament a la planta baixa i a la primera planta o al soterrani, d’aparcaments, trasters o magatzems al soterrani, i d’una única unitat immobiliària per a l’habitatge principal del propietari de l’edifici.
També es poden atorgar transitòriament llicències de canvi d’ús en les condicions excepcionals que s’indiquen en l’apartat següent.
2. En els casos esmentats a l’apartat anterior, es pot atorgar la llicència de rehabilitació, de reforma o de canvi d’ús, tot i que l’edifici es trobi en règim de fora d’ordenació, amb el benentès que es compleixin els requisits d’habitabilitat vigents en la data de la construcció de l’edifici, encara que les obres de rehabilitació o de reforma siguin considerades obres majors, i, d’altra banda, queden exempts del compliment dels requisits mínims en relació amb les places d’aparcament, els ascensors, la ventilació i la il·luminació de les escales.
En els casos esmentats a l’apartat anterior, els requisits d’eficiència energètica s’apliquen només sobre els elements puntuals que siguin objecte d’una ampliació, reforma o rehabilitació, les característiques dels quals estan regulades d’acord amb la normativa sobre eficiència energètica vigent en el moment de presentar la sol·licitud corresponent.
3. Les disposicions anteriors no són aplicables en cas que alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici es destini a l’ús turístic per dies, setmanes o mesos, o de forma estacional, de manera que cap de les unitats immobiliàries ubicades en un edifici que s’hagi acollit a les disposicions anteriors no pot ser objecte d’una autorització administrativa d’habitatge d’ús turístic. A més, l’aplicació de les disposicions anteriors queda supeditada al fet que es destinin totes les unitats immobiliàries de l’edifici al lloguer residencial, amb les excepcions que preveu l’apartat 1. La venda d’alguna de les unitats immobiliàries de l’edifici, o el fet que deixin de destinar-se al lloguer residencial, llevat de les excepcions que preveu l’apartat 1, requereixen que, amb caràcter previ, tot l’edifici esdevingui conforme a la normativa urbanística aplicable en el moment que tingui lloc la venda o el canvi de destí.
Excepcionalment poden acollir-se a la transitorietat regulada en aquesta disposició transitòria els edificis d’ús hoteler dels allotjaments turístics dels grups d’hotels i d’aparthotels i de la modalitat d’apartaments turístics, sempre que els habitatges en règim de lloguer residencial no representin més del 50% del total de la superfície destinada a unitats d’allotjament. En cas que se sobrepassi aquest percentatge, tot l’edifici ha de ser destinat a habitatges en règim de lloguer residencial, d’acord amb els apartats anteriors.
Als hotels, aparthotels i apartaments turístics que s’acullin a aquesta disposició transitòria no els són aplicables els articles 6 i 13 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic, pel que fa a l’obligació que els edificis hagin d’estar constituïts totalment per habitacions, estudis o apartaments destinats a l’activitat turística.
Disposició
Impugnada
nº Article
99