CAUSA 2001-9-RE
Número de registre: 92-2001. Recurs d’empara
AUTE DEL DIA 18 DE MAIG DEL 2001
_______________________________________________________________
BOPA núm. 49, de 23 de maig del 2001
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 30 de març del 2001 per la representació processal del Sr. Esteve Calafell Castelló i de la Sra. Laura Bajet Cuellar, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra els autes de dates 26 de febrer de 1999, 26 d’octubre del 2000 i 20 de febrer del 2001, dictats pel Tribunal de Corts, per haver-se pogut produir una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció reconegut a l’article 10 de la Constitució i atès que sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti sentència declarant la nul·litat dels autes esmentats i es retrotreguin les actuacions al moment anterior al seu pronunciament;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal de data 19 d’abril del 2001;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Pere Vilanova Trias;
Antecedents
Primer
Amb data 9 de desembre de 1996, el Sr. Esteve Calafell Castelló i la Sra. Laura Bajet Cuellar van interposar una querella criminal contra els Srs. Màrius Adolf García Graña, Carme Orosa Iglesias i Montserrat García Orosa per presumpte delicte d’estafa i d’aixecament de béns ja que s’haurien venut dues vegades unes unitats immobiliàries compostes de dos apartaments i d’un terreny amb un xalet en construcció, la primera vegada als consorts Calafell-Bajet i la segona vegada als Srs. Ramon Cabiscol Tribó i Mateu Rello Calvo.
Segon
Amb data 29 d’octubre de 1998, la representació processal del Sr. Esteve Calafell Castelló i de la Sra. Laura Bajet Cuellar va sol·licitar la revocació de l’aute de conclusió del sumari, dictat pel Tribunal de Batlles, el dia 10 de juny de 1998, demanant entre altres la inculpació dels Srs. Ramon Cabiscol Tribó i Mateu Rello Calvo com a coautors o còmplices de l’estafa comesa pel Sr. Màrius Adolf García Graña per la doble venda dels immobles esmentats, per considerar-los a tots dos sabedors i per haver-se prestat a aquesta adquisició per burlar els drets dels querellants.
Tercer
Mitjançant aute de data 26 de febrer de 1999, el Tribunal de Corts va desestimar la demanda dels querellants per considerar que no existien indicis de criminalitat suficients per processar als Srs. Ramon Cabiscol Tribó i Mateu Rello Calvo.
Quart
Amb data 2 de maig del 2000, la representació processal del Sr. Esteve Calafell Castelló i de la Sra. Laura Bajet Cuellar va sol·licitar que els Srs. Ramon Cabiscol Tribó i Mateu Rello Calvo fossin part en el procés, ja no en qualitat d’inculpats, sinó “com a afectats civils, ja sigui com a responsables, ja sigui de manera més genèrica com a subjectes de dret que poden ser afectats de la resolució penal que recaigui”.
Cinquè
Amb data 26 d’octubre del 2000, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual va acordar que “no hi ha lloc a tenir-los com a responsables civils directes dels presumptes delictes que s’imputen a Màrius Adolf García Graña, Carme Orosa Iglesias i Montserrat García Orosa, per quant no els hi és d’aplicació ni l’article 66 ni els articles 67 i 68 tots ells del Codi Penal, i com sigui que en els esmentats Rello i Cabiscol no hi correspon cap supòsit de l’article 69 del mateix Codi, ni més especialment el supòsit del núm. 7 en què es fa referència a un lucre que ha d’entendres com a enriquiment injust o sense causa, no hi ha lloc tampoc a considerar-los responsables civils subsidiaris pels delictes imputats en la present causa als referits processats”.
Sisè
Amb data 20 de novembre del 2000, la representació processal del Sr. Esteve Calafell Castelló i de la Sra. Laura Bajet Cuellar va formular incident de nul·litat d’actuacions contra l’aute del Tribunal de Corts manifestant que se li havia vulnerat els drets fonamentals continguts en l’article 10 de la Constitució ja que “si es procedeix a la tramitació de la causa sense la presència dels Srs. Cabiscol i Rello es produirà una vulneració dels seus drets fonamentals en el moment en què es resolgui”.
Setè
Amb data 20 de febrer del 2001, el Tribunal de Corts va desestimar l’incident de nul·litat esmentat per considerar que “l’incident de nul·litat d’actuacions regulat a l’article 18 bis de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, constitueix un procediment per a denunciar infraccions processals conculcadores del dret a la jurisdicció i no una segona o tercera instància sobre el fons de dret” i que totes les resolucions dictades fins a la data havien estat degudament motivades, i que no havia quedat palès en cap moment, en quin instant s’havia produït la vulneració al·legada.
Vuitè
Amb data 30 de març del 2001, la representació processal del Sr. Esteve Calafell Castelló i de la Sra. Laura Bajet Cuellar va presentar recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra els autes de dates 26 de febrer de 1999, 26 d’octubre del 2000 i 20 de febrer del 2001, dictats pel Tribunal de Corts, per haver-se pogut produir una presumpta vulneració dels drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució.
Novè
Amb data 19 d’abril del 2001, el Ministeri Fiscal va presentar el seu informe en què considerava que s’havia de declarar la inadmissió a tràmit d’aquest recurs, d’una banda, per la manca de legitimació activa dels recurrents deguda al fet que el representant processal dels recurrents en el seu escrit denuncia les eventuals vulneracions del dret a la jurisdicció que en un futur podrien patir els Srs. Ramon Cabiscol Tribó i Mateu Rello Calvo, i no indica en què han sofert una vulneració al dret a la jurisdicció els seus representats, i per tant no compleix els requisits establerts en l’article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. I d’altra banda, per manca manifesta de contingut constitucional de la infracció denunciada ja que les pretensions de la recurrent són pròpies de la legalitat ordinària, afegint que les resolucions impugnades, han estat “fonamentades a bastament en dret, sense que es desprengui de les mateixes una arbitrarietat per part del Tribunal”.
Fonament jurídic únic
En primer lloc, de l’anàlisi de la documentació presentada per la representació processal del Sr. Esteve Calafell Castelló i de la Sra. Laura Bajet Cuellar, se’n desprèn explícitament i més enllà de qualsevol dubte que, en presentar l’escrit de recurs d’empara, aquesta representació processal no deté la representació processal dels Srs. Ramon Cabiscol Tribó i Mateu Rello Calvo. Així doncs, els recurrents en empara no són els subjectes afectats per la pretesa vulneració dels drets establerts a l’article 10 de la Constitució, d’acord amb l’article 94.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, tanmateix, l’escrit invoca una possible vulneració dels drets (en un futur) dels Srs. Ramon Cabiscol Tribó i Mateu Rello Calvo “de manera més genèrica com a subjectes de dret que poden ser afectats per la resolució penal que recaigui’. Aquest fet per si mateix ja constitueix un obstacle processal insuperable per tal de poder considerar l’admissió a tràmit del recurs d’empara en qüestió.
En segon lloc, el Tribunal Constitucional comparteix completament l’argumentació del Ministeri Fiscal segons la qual el Tribunal de Corts era plenament competent per resoldre de manera independent la causa, fonamentant suficientment en dret les seves decisions, concretament els autes de dates 26 de febrer de 1999, 26 d’octubre del 2000 i 20 de febrer del 2001. Novament, ens trobem davant un supòsit en què es demana al Tribunal Constitucional actuar com si fos un tribunal de cassació, el que no és. Efectivament, el punt central del recurs d’empara consisteix en qüestionar si, d’una banda, el Tribunal de Corts era competent en la matèria, la qual cosa no presenta el més mínim dubte, ja que la qüestió de la responsabilitat civil en aquesta causa es deriva d’un delicte penal; i d’altra banda, si les seves decisions eren ajustades a dret, no desprenent-se de la documentació aportada que els autes del Tribunal de Corts no estiguin fonamentats en dret, hagin incorregut en arbitrarietat o siguin desproporcionats.
Addicionalment, l’aute de data 20 de febrer del 2001 esmentat precisa encertadament la naturalesa jurídica de l’incident de nul·litat d’actuacions, previst a l’article 18 bis de la Llei transitòria de procediments judicials, en el sentit que no és una segona o tercera instància en apel·lació, sinó una via per perfeccionar les garanties processals en seu de justícia ordinària, de tal manera que el concepte d’esgotament de la via judicial ordinària a que fa referència l’article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional pugui permetre, si s’escau, l’accés al recurs d’empara. En el present cas, però, la representació processal del Sr. Esteve Calafell Castelló i de la Sra. Laura Bajet Cuellar utilitza l’incident de nul·litat d’actuacions per reiterar els arguments que ha anat plantejant al llarg de la causa, arguments als quals el Tribunal de Corts ha donat a bastament resposta fonamentada en dret en els seus autes. En la mateixa línia, l’escrit de recurs d’empara repeteix els arguments sense precisar ni fonamentar degudament quina hauria estat la vulneració de l’article 10 de la Constitució, ja que la compareixença a judici dels Srs. Ramon Cabiscol Tribó i Mateu Rello Calvo “si no com a inculpats, si com a afectats civils, ja sigui com a responsables, ja sigui de manera més genèrica com a subjectes de dret que poden ser afectats per la resolució penal que s’escaigui” ja ha estat resolta negativament pel Tribunal de Corts.
En conseqüència, d’una banda, aquest Tribunal Constitucional no és competent per una manca manifesta de contingut constitucional de la demanda, i d’altra banda, per manca de legitimació activa de la representació processal en invocar una lesió del drets fonamentals de l’article 10 de la Constitució que presumptament afectaria a persones que no representa.
Per tot el que s’ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d’Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit el recurs d’empara 2001-9-RE, interposat per la representació processal del Sr. Esteve Calafell Castelló i de la Sra. Laura Bajet Cuellar, contra els autes de dates 26 de febrer de 1999, 26 d’octubre del 2000 i 20 de febrer del 2001, dictats pel Tribunal de Corts.
Segon
Notificar el present aute a la representació processal dels recurrents, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar el present aute, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el 18 de maig del 2001.
Pere Vilanova Trias
Joan Josep López Burniol
President
Vicepresident
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
Magistrat
Magistrat