CAUSA 2013-42-RE
(Figueiredo Teixeira c/ Principat d’Andorra)
Aute del Tribunal Constitucional del 13-1-2014 relatiu al recurs d’empara 2013-42-RE
Número de registre 555-2013. Recurs d’empara
Aute del 13 de gener del 2014
_______________________________________________________________
BOPA núm. 6, del 29 de gener del 2014
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 12 de novembre del 2013, per la representació processal del Sr. Bruno Figueiredo Teixeira, mitjançant el qual interposa un recurs d’empara contra la sentència del 15 de juliol del 2013 i l’aute del 21 d’octubre del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la intimitat, al secret de les comunicacions i a la jurisdicció, reconeguts, respectivament, als articles 14, 15 i 10 de la Constitució i atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari infringits els drets esmentats, que acordi l’anul·lació de l’aute que resol l’incident de nul·litat d’actuacions així com les decisions anteriors i que acordi les mesures reparadores “com és la cessació de totes les conseqüències lesives que deriven de manera directa de la utilització indeguda de les dades protegides, i en especial, vulgui acordar ordenar la destrucció de qualsevol document que contingui dites dades i/o que pugui donar lloc a informar a tercers sobre les dades recollides en els folis núm. 562 a 667 dels Autes penals núm. TC-128-6/11, sense perjudici del dret d’aquesta part a reclamar la corresponent compensació econòmica pel perjudici causat, fent imposició de les costes judicials causades al Servei de Telecomunicacions d’Andorra, incloent-hi els honoraris d’advocat i procurador”;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 14, 15, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal del 4 de desembre del 2013;
Considerant que el recurs d’empara ha estat formulat i presentat dins els terminis i amb les condicions fixades per la Constitució i pels articles 36 i 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional;
Escoltat l’informe del magistrat ponent, Sr. Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona;
Antecedents
Primer
En el marc de la fase d’instrucció del procediment (TC-128-6/11) seguit contra el Sr. Bruno Figueiredo Teixeira per un presumpte delicte major continuat de tràfic de producte estupefaent marihuana, el 30 d’agost del 2012, el batlle instructor va autoritzar l’obtenció del llistat de trucades emeses i rebudes de dos números de telèfons mòbils des del 15 d’agost del 2011 fins al 4 de desembre del 2011 i “amb indicació a més dels números de telèfons emissors i receptors, així com la identitat del titular de tots aquells que constin, a fi de reunir les proves i elements necessaris pel bon fi de la instrucció”. Així mateix, autoritzava el Servei de Policia que tractés i estudiés les proves obtingudes.
Segon
La representació processal del Sr. Bruno Figueiredo Teixeira va presentar, en primer lloc, un incident de nul·litat d’actuacions davant la batlle instructora per tal com va considerar que aquesta prova era il·lícita i vulnerava els seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions.
El 22 de novembre del 2012, la batlle instructora de la causa va desestimar l’incident de nul·litat d’actuacions esmentat.
Tercer
Aquesta representació processal va presentar seguidament una demanda davant el batlle de guàrdia en el marc del procediment urgent i preferent, reconegut a l’article 41.1 de la Constitució, per tal com va considerar que el Servei de Telecomunicacions d’Andorra (Andorra Telecom) no disposava de cap empara legal per emmagatzemar les dades de les comunicacions telefòniques del recurrent abans l’autorització judicial i, per tant, s’havia vulnerat els drets a la intimitat i al secret de les comunicacions del Sr. Bruno Figueiredo Teixeira.
Quart
El 8 de març del 2013, el batlle de guàrdia va dictar un aute mitjançant el qual desestimava aquesta demanda i, el 15 de juliol del 2013, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que desestimava igualment el recurs d’apel·lació.
Cinquè
La representació processal del Sr. Bruno Figueiredo Teixeira va presentar, aleshores, un incident de nul·litat d’actuacions contra aquesta sentència per considerar que no estava fonamentada en Dret, d’acord amb l’article 10 de la Constitució.
El 18 d’octubre del 2013, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual desestimava aquest incident de nul·litat d’actuacions.
Sisè
El 12 de novembre del 2013, la representació processal Sr. Bruno Figueiredo Teixeira, va interposar un recurs d’empara contra la sentència del 15 de juliol del 2013 i l’aute del 21 d’octubre del mateix any, dictats per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la intimitat, al secret de les comunicacions i a la jurisdicció, reconeguts, respectivament, als articles 14, 15 i 10 de la Constitució.
Demana, per consegüent, al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada, que declari infringits els drets esmentats, que acordi l’anul·lació de l’aute que resol l’incident de nul·litat d’actuacions així com les decisions anteriors i que acordi les mesures reparadores necessàries, entre altres la destrucció de les dades en litigi.
Setè
El 4 de desembre del 2013, el Ministeri Fiscal va presentar un informe mitjançant el qual demana la inadmissió a tràmit d’aquest recurs, ja que no s’acompleixen els requisits establerts a l’article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, és a dir que no s’ha esgotat la totalitat dels recursos i remeis jurisdiccionals que es troben a l’abast del recurrent en defensa del dret fonamental al·legat. Efectivament, en aquesta causa les vulneracions al·legades haurien de ser examinades per raó de competència, en el marc del procediment d’instrucció, ja que allò que realment es pretén és la destrucció de les actuacions practicades en aquella instrucció.
Subsidiàriament, cas que el Tribunal Constitucional considerés l’esgotament de la via jurisdiccional prèvia, el Ministeri Fiscal considera que les pretensions d’aquest recurs manquen de contingut constitucional (article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional).
Fonaments jurídics
Primer
Abans de res convé examinar l’objecció d’admissibilitat formulada pel Ministeri Fiscal, d’acord amb la qual les vulneracions del dret fonamental denunciades haguessin hagut de ser examinades en el marc del procediment instruït contra el recurrent amb el núm. de registre TC-128-6/11, ja que en ell hagués hagut de tenir efecte, cas de prosperar, l’empara demanada, pel fet que allò que es pretén és la destrucció de determinades proves practicades en el decurs d’aquesta instrucció.
No obstant això, aquesta eventualitat no pot ser de cap manera un impediment per si sol de l’admissió a tràmit del recurs d’empara. Ans al contrari, ha de considerar-se que la part recurrent ha donat opció suficient a la jurisdicció ordinària de pronunciar-se de manera prèvia sobre les possibles inconstitucionalitats (i, si fos el cas, d’esmenar-les) cosa que, en substància, ha de comprovar aquest Tribunal Constitucional en fase d’admissió a tràmit. En aquest sentit, cal destacar que el recurrent va presentar un incident de nul·litat d’actuacions que va ser desestimat per un aute de la batlle instructora. Així mateix, posteriorment, va presentar una demanda davant el batlle de guàrdia tramitada pel procediment urgent i preferent, establert a l’article 41.1 de la Constitució que també va ser desestimada. Per tant, és necessari entrar a examinar les causes d’inconstitucionalitat al·legades.
Segon
En el recurs d’empara, s’al·lega que és inconstitucional que Andorra Telecom emmagatzemi dades sobre les trucades del client demandant relatives a la data en què es van produir aquestes trucades, la seva durada, etc. sense cap cobertura de llei qualificada, ni sense el consentiment de l’usuari. Aquesta qüestió té rellevància constitucional en relació amb les disposicions dels articles 14 i 15 de la Constitució. Per consegüent, és procedent admetre a tràmit aquest recurs per tal d’examinar i pronunciar-se en relació amb aquesta qüestió plantejada sobre el fons.
Així mateix, s’al·lega la vulneració de l’article 10 de la Constitució pel que fa al dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret. De la sola lectura de les resolucions judicials recaigudes en aquesta causa es pot comprovar que existeix una fonamentació jurídica, comparteixi o no comparteixi el recurrent els criteris jurídics que conté. Per tant, aquesta al·legació manca de rellevància constitucional i ha de declarar-se inadmissible a tràmit per manca de contingut constitucional, d’acord amb les disposicions de l’article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
DECIDEIX:
Primer
Admetre a tràmit, sense efectes suspensius, el recurs d’empara 2013-42-RE interposat per la representació processal del Sr. Bruno Figueiredo Teixeira per examinar, exclusivament, la vulneració dels seus drets a la intimitat i al secret de les comunicacions, reconeguts als articles 14 i 15 de la Constitució.
Segon
Inadmetre a tràmit la resta de pretensions.
Tercer
Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, a la representació processal d’Andorra Telecom, al president de la Batllia, a la presidenta del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Quart
Publicar aquest aute, d’acord amb allò que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 13 de gener del 2014.
Juan A. Ortega Díaz-Ambrona Laurence Burgorgue-Larsen
President
Vicepresidenta
Carles Viver Pi-Sunyer Pierre Subra de Bieusses
Magistrat
Magistrat