CAUSA 2018-26-RE
(Carrasco Alcazar, Lopes Carneiro i Miralbes Martin c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 196-2018. Recurs d'empara
Aute del 7 de setembre del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 54, del 19 de setembre del 2018
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
(Carrasco Alcazar, Lopes Carneiro i Miralbes Martin c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 196-2018. Recurs d'empara
Aute del 7 de setembre del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 54, del 19 de setembre del 2018
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 d'abril del 2018, per la representació processal dels Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar, Víctor Lopes Carneiro i Albert Miralbes Martin, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra els autes del 25 de gener del 2018 i del 15 de març del mateix any, dictats pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada i que declari la vulneració del dret esmentat adoptant les mesures escaients per reposar els recurrents en el seu dret;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal del 18 de maig del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. Després de la denúncia en seu policial, el 28 de maig del 2014, una representació de la direcció de SEGURISER, SAU va presentar una querella contra els Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar, Víctor Lopes Carneiro i Manel Miralbes Teres per haver destruït o fer desaparèixer intencionalment uns arxius amb contingut sensible dels ordinadors de la societat; aquesta querella va quedar arxivada mitjançant un aute del 3 de setembre del 2014.
1.2. El 6 de novembre del 2014, els Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar, Víctor Lopes Carneiro i Manel Miralbes Teres van interposar una querella contra aquelles persones que els havien denunciat per considerar que se'ls havia acusat per tal d'estalviar-se el pagament de les indemnitzacions corresponents a la finalització de la relació laboral i que aquests fets eren constitutius d'un delicte de falsa denúncia o acusació, tipificat a l'article 415 del Codi penal.
1.3. El 22 de maig del 2017, després de practicar diligències d'instrucció, la Batllia va constatar l'absència d'elements que indiquessin la concurrència d'una actuació constitutiva d'il·lícit penal i va decretar l'arxiu d'aquestes diligències prèvies.
1.4. El 31 de maig del 2017, els Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar i Víctor Lopes Carneiro (atesa la defunció del Sr. Manel Miralbes Teres) van presentar un recurs d'apel·lació contra la decisió d'arxiu de la causa.
1.5. El 25 de gener del 2018, el Tribunal de Corts va dictar un aute en què acordava desestimar aquest recurs d'apel·lació i confirmava l'aute de la Batllia del 22 de maig del 2017.
1.6. El 20 de febrer del 2018, la representació processal dels tres querellants inicials va formular un incident de nul·litat d'actuacions contra aquesta darrera decisió per tal com considerava que s'havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
1.7. El 15 de març del 2018, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual inadmetia a tràmit l'incident de nul·litat d'actuacions presentat pel Sr. Manel Miralbes Teres i desestimava l'incident de nul·litat d'actuacions formulat pels Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar i Víctor Lopes Carneiro.
1.8. El 23 d'abril del 2018, la representació processal dels Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar, Victor Lopes Carneiro i Albert Miralbes Martin va interposar un recurs d'empara contra els autes ressenyats del Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
2.1. Argumentació jurídica dels recurrents
- En primer lloc, aquesta part precisa que el successor processal del Sr. Manel Miralbes Teres es va personar a la causa amb vocació de preservar el dret del seu pare, tanmateix el Tribunal de Corts va refusar aquesta personació, motiu pel qual s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció.
- En el fons, consideren que han estat víctimes d'una denúncia falsa per destrucció o manipulació d'arxius informàtics, la qual va desembocar en una querella criminal davant la Batllia.
- Retreuen al Tribunal de Corts considerar que els acusadors podien pensar raonablement que haguessin pogut cometre aquest delicte, quan el cap del departament informàtic, vint dies abans de la presentació de la querella, va declarar que no era possible que els recurrents haguessin pogut efectuar el delicte imputat.
- Sostenen que els responsables de la societat querellant sabien que ells no havien pogut cometre el delicte esmentat del qual se'ls acusava.
- Per consegüent, d'aquests fets se'n deriva l'impediment de continuar el procés en el seu curs i es vulnera el dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada i que declari la vulneració del dret esmentat adoptant les mesures escaients per reposar els recurrents en el seu dret.
2.2. Argumentació del Tribunal de Corts
- Primerament, el Tribunal de Corts declara que el recurs d'apel·lació va ser únicament interposat pels Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar i Víctor Lopes Carneiro i que els successors processals del Sr. Manel Miralbes Teres no poden instar la nul·litat d'un aute del qual el seu causant no ha estat part.
- Considera que el batlle instructor va indicar que els representants de la societat que van presentar la querella contra els recurrents tenien motius de sospita raonable de la seva participació en la desaparició de diversos arxius de l'empresa.
- Per tant, conclou que mitjançant la formalització d'una denúncia, la finalitat dels querellants, en l'exercici del seu dret legítim, era la de posar en coneixement de l'autoritat uns fets que aparentment podrien tenir transcendència penal, per tal que fossin investigats, afegint que no s'havia acreditat que els querellants tinguessin intenció de faltar a la veritat.
- El Tribunal de Corts considera que l'aute que resol l'apel·lació està degudament fonamentat i raonat, ja que dona cabal resposta a les qüestions plantejades en apel·lació, sense que hi hagi lloc a apreciar una manca de motivació, ni incongruència, ni arbitrarietat, havent-se valorat en el seu conjunt els autes i els motius de recurs plantejats.
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- Pel que fa a la legitimació del fill del Sr. Manel Miralbes Teres com a successor processal del seu pare, considera que aquesta qüestió s'hagués hagut de discutir en fase d'apel·lació de l'aute d'arxiu de la causa, per tant, el recurs d'empara per ell formulat ha de ser inadmès a tràmit perquè no ha esgotat les vies de recurs ordinàries, sense que això suposi la vulneració del seu dret a la jurisdicció.
- Seguidament, manifesta que les resolucions impugnades fan una anàlisi de fet i de dret detallada i extensa de conformitat amb la legislació actualment aplicable i que els recurrents reprodueixen en empara els arguments oposats en les instàncies anteriors.
- Recorda que el Tribunal Constitucional no és una tercera instància i que li està vedat entrar a valorar les interpretacions de l'ordenament jurídic i les valoracions de prova efectuades pels tribunals ordinaris.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que declari la inadmissió a tràmit d'aquest recurs d'empara per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions, d'acord amb les disposicions de l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. D'acord amb la seva jurisprudència constant, el recurs d'empara no és una tercera instància, la seva competència consisteix únicament en garantir que les decisions impugnades davant seu, a través d'aquesta via, respectin les exigències constitucionals enunciades especialment a l'article 10 de la Constitució.
3.2. Pel que fa a l'admissibilitat del recurs en relació amb el fill del demandant difunt, el Tribunal de Corts va fer una aplicació coherent de la legislació i va motivar en dret la seva decisió, la qual constata que en el moment en què es va pronunciar l'arxiu de la querella presentada pel pare, la legitimació del fill per comparèixer com a successor processal seu no havia estat debatuda.
3.3. Sobre els fons de la causa, els jutges ordinaris van apreciar el conjunt dels elements que constaven en les actuacions i van considerar que els responsables de la societat podien tenir dubtes raonables en relació amb l'obtenció de manera il·lícita de dades personals automatitzades mitjançant la manipulació d'arxius informatitzats.
3.4. En conseqüència, les persones que van denunciar els fets en nom de l'empresa podien raonablement pensar que s'havia constituït el delicte tipificat a l'article 184 del Codi penal.
3.5. Així doncs, pel fet de jutjar que no existia l'element subjectiu del delicte d'imputació d'una infracció penal amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat, el Tribunal de Corts no ha efectuat una aplicació il·lògica o incoherent de l'article 415.1 del Codi penal.
3.6. D'aquests motius se'n deriva que les resolucions impugnades estan fonamentades en Dret, se sustenten en una motivació coherent i, per tant, no vulneren el dret a un procés degut garantit per l'article 10 de la Constitució.
3.7. Per consegüent, aquest recurs d'empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2018-26-RE interposat per la representació processal dels Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar, Víctor Lopes Carneiro i Albert Miralbes Martin contra els autes del 25 de gener del 2018 i del 15 de març del mateix any, dictats pel Tribunal de Corts.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 7 de setembre del 2018.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Isidre Molas Batllori
Magistrada Magistrat
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal del 18 de maig del 2018;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. Després de la denúncia en seu policial, el 28 de maig del 2014, una representació de la direcció de SEGURISER, SAU va presentar una querella contra els Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar, Víctor Lopes Carneiro i Manel Miralbes Teres per haver destruït o fer desaparèixer intencionalment uns arxius amb contingut sensible dels ordinadors de la societat; aquesta querella va quedar arxivada mitjançant un aute del 3 de setembre del 2014.
1.2. El 6 de novembre del 2014, els Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar, Víctor Lopes Carneiro i Manel Miralbes Teres van interposar una querella contra aquelles persones que els havien denunciat per considerar que se'ls havia acusat per tal d'estalviar-se el pagament de les indemnitzacions corresponents a la finalització de la relació laboral i que aquests fets eren constitutius d'un delicte de falsa denúncia o acusació, tipificat a l'article 415 del Codi penal.
1.3. El 22 de maig del 2017, després de practicar diligències d'instrucció, la Batllia va constatar l'absència d'elements que indiquessin la concurrència d'una actuació constitutiva d'il·lícit penal i va decretar l'arxiu d'aquestes diligències prèvies.
1.4. El 31 de maig del 2017, els Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar i Víctor Lopes Carneiro (atesa la defunció del Sr. Manel Miralbes Teres) van presentar un recurs d'apel·lació contra la decisió d'arxiu de la causa.
1.5. El 25 de gener del 2018, el Tribunal de Corts va dictar un aute en què acordava desestimar aquest recurs d'apel·lació i confirmava l'aute de la Batllia del 22 de maig del 2017.
1.6. El 20 de febrer del 2018, la representació processal dels tres querellants inicials va formular un incident de nul·litat d'actuacions contra aquesta darrera decisió per tal com considerava que s'havia vulnerat el seu dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
1.7. El 15 de març del 2018, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual inadmetia a tràmit l'incident de nul·litat d'actuacions presentat pel Sr. Manel Miralbes Teres i desestimava l'incident de nul·litat d'actuacions formulat pels Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar i Víctor Lopes Carneiro.
1.8. El 23 d'abril del 2018, la representació processal dels Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar, Victor Lopes Carneiro i Albert Miralbes Martin va interposar un recurs d'empara contra els autes ressenyats del Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
2.1. Argumentació jurídica dels recurrents
- En primer lloc, aquesta part precisa que el successor processal del Sr. Manel Miralbes Teres es va personar a la causa amb vocació de preservar el dret del seu pare, tanmateix el Tribunal de Corts va refusar aquesta personació, motiu pel qual s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció.
- En el fons, consideren que han estat víctimes d'una denúncia falsa per destrucció o manipulació d'arxius informàtics, la qual va desembocar en una querella criminal davant la Batllia.
- Retreuen al Tribunal de Corts considerar que els acusadors podien pensar raonablement que haguessin pogut cometre aquest delicte, quan el cap del departament informàtic, vint dies abans de la presentació de la querella, va declarar que no era possible que els recurrents haguessin pogut efectuar el delicte imputat.
- Sostenen que els responsables de la societat querellant sabien que ells no havien pogut cometre el delicte esmentat del qual se'ls acusava.
- Per consegüent, d'aquests fets se'n deriva l'impediment de continuar el procés en el seu curs i es vulnera el dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada i que declari la vulneració del dret esmentat adoptant les mesures escaients per reposar els recurrents en el seu dret.
2.2. Argumentació del Tribunal de Corts
- Primerament, el Tribunal de Corts declara que el recurs d'apel·lació va ser únicament interposat pels Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar i Víctor Lopes Carneiro i que els successors processals del Sr. Manel Miralbes Teres no poden instar la nul·litat d'un aute del qual el seu causant no ha estat part.
- Considera que el batlle instructor va indicar que els representants de la societat que van presentar la querella contra els recurrents tenien motius de sospita raonable de la seva participació en la desaparició de diversos arxius de l'empresa.
- Per tant, conclou que mitjançant la formalització d'una denúncia, la finalitat dels querellants, en l'exercici del seu dret legítim, era la de posar en coneixement de l'autoritat uns fets que aparentment podrien tenir transcendència penal, per tal que fossin investigats, afegint que no s'havia acreditat que els querellants tinguessin intenció de faltar a la veritat.
- El Tribunal de Corts considera que l'aute que resol l'apel·lació està degudament fonamentat i raonat, ja que dona cabal resposta a les qüestions plantejades en apel·lació, sense que hi hagi lloc a apreciar una manca de motivació, ni incongruència, ni arbitrarietat, havent-se valorat en el seu conjunt els autes i els motius de recurs plantejats.
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- Pel que fa a la legitimació del fill del Sr. Manel Miralbes Teres com a successor processal del seu pare, considera que aquesta qüestió s'hagués hagut de discutir en fase d'apel·lació de l'aute d'arxiu de la causa, per tant, el recurs d'empara per ell formulat ha de ser inadmès a tràmit perquè no ha esgotat les vies de recurs ordinàries, sense que això suposi la vulneració del seu dret a la jurisdicció.
- Seguidament, manifesta que les resolucions impugnades fan una anàlisi de fet i de dret detallada i extensa de conformitat amb la legislació actualment aplicable i que els recurrents reprodueixen en empara els arguments oposats en les instàncies anteriors.
- Recorda que el Tribunal Constitucional no és una tercera instància i que li està vedat entrar a valorar les interpretacions de l'ordenament jurídic i les valoracions de prova efectuades pels tribunals ordinaris.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que declari la inadmissió a tràmit d'aquest recurs d'empara per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions, d'acord amb les disposicions de l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. D'acord amb la seva jurisprudència constant, el recurs d'empara no és una tercera instància, la seva competència consisteix únicament en garantir que les decisions impugnades davant seu, a través d'aquesta via, respectin les exigències constitucionals enunciades especialment a l'article 10 de la Constitució.
3.2. Pel que fa a l'admissibilitat del recurs en relació amb el fill del demandant difunt, el Tribunal de Corts va fer una aplicació coherent de la legislació i va motivar en dret la seva decisió, la qual constata que en el moment en què es va pronunciar l'arxiu de la querella presentada pel pare, la legitimació del fill per comparèixer com a successor processal seu no havia estat debatuda.
3.3. Sobre els fons de la causa, els jutges ordinaris van apreciar el conjunt dels elements que constaven en les actuacions i van considerar que els responsables de la societat podien tenir dubtes raonables en relació amb l'obtenció de manera il·lícita de dades personals automatitzades mitjançant la manipulació d'arxius informatitzats.
3.4. En conseqüència, les persones que van denunciar els fets en nom de l'empresa podien raonablement pensar que s'havia constituït el delicte tipificat a l'article 184 del Codi penal.
3.5. Així doncs, pel fet de jutjar que no existia l'element subjectiu del delicte d'imputació d'una infracció penal amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat, el Tribunal de Corts no ha efectuat una aplicació il·lògica o incoherent de l'article 415.1 del Codi penal.
3.6. D'aquests motius se'n deriva que les resolucions impugnades estan fonamentades en Dret, se sustenten en una motivació coherent i, per tant, no vulneren el dret a un procés degut garantit per l'article 10 de la Constitució.
3.7. Per consegüent, aquest recurs d'empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2018-26-RE interposat per la representació processal dels Srs. Cristòfol Carrasco Alcazar, Víctor Lopes Carneiro i Albert Miralbes Martin contra els autes del 25 de gener del 2018 i del 15 de març del mateix any, dictats pel Tribunal de Corts.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 7 de setembre del 2018.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Isidre Molas Batllori
Magistrada Magistrat