CAUSA 2019-20-RE
(López del Moral c/ Rodríguez Casanueva)
Número de registre 135-2019. Recurs d'empara
Aute de l'11 de juliol del 2019
_________________________________________________________________
BOPA núm. 63, del 24 de juliol del 2019
- El recurrent impugna l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de maig del 2019 que declarava inadmissible a tràmit el recurs d'empara plantejat contra l'aute del 26 de febrer del 2019, dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
- Considera que el Tribunal Constitucional va cometre un error quan va afirmar que la part adversa havia accionat, juntament amb el seu incident d'execució, la seva demanda d'execució en contra seva, en què demanava el retorn de les sumes que li eren degudes en la mesura en què els requisits de l'article 37.1 de la Llei 43/2014 del saig no s'havien respectat.
- També considera que el Tribunal Constitucional no hagués hagut de validar la decisió de la Sala Civil, ja que aquesta no es va limitar a pronunciar-se en relació amb la qüestió precisa que se li havia plantejat, és a dir, revocar l'aute del 28 de juny del 2018 de la Batllia, sinó que es va pronunciar sobre la qüestió de l'execució simultània de les obligacions respectives de retornar la unitat immobiliària i de retornar el total de les quantitats percebudes per aquest concepte.
- Invoca la jurisprudència dels tribunals ordinaris dels països veïns i del Tribunal Constitucional espanyol, relativa als principis dispositiu i de coherència, els quals impedeixen als tribunals conèixer d'allò que no s'impugna.
- Destaca que, en aquesta causa, la qüestió de l'execució completa de la part dispositiva no havia estat sol·licitada en apel·lació per la part adversa.
- Per consegüent, demana al Tribunal Constitucional que admeti aquest recurs de súplica i constati que l'aute del 26 de febrer del 2019, dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia vulnera els drets constitucionals reconeguts a l'article 10 de la Constitució, que recull els drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut. Així mateix, demana que s'anul·lin les decisions judicials objecte de recurs i es retrotregui el procediment al moment en què es va produir aquesta vulneració.
2.1. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està essencialment condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE i 2018-19-RE).
2.2. De la lectura comparada del recurs d'empara i del recurs de súplica presentats pel recurrent se'n desprèn que s'impugna la mateixa qüestió: el pronunciament ultra petita de la Sala Civil per tal com va jutjar la qüestió de l'execució completa de la part dispositiva malgrat que la part adversa només demanava en el seu recurs d'apel·lació la revocació de la decisió que la condemnava a restituir el xalet.
2.3. Així mateix, d'aquesta lectura comparada dels dos escrits esmentats també es desprèn que el recurrent al·lega els mateixos arguments: la vulneració del principi de coherència que deriva en una resolució que vulnera els drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut.
2.4. La representació processal del recurrent considera que l'aute d'aquest Tribunal Constitucional és "obertament ERRONI" en haver estimat que la Sala Civil no s'havia pronunciat ultra petita i havia fonamentat la seva decisió.
2.5. Ara bé, en l'aute del 14 de maig del 2019, el Tribunal Constitucional va donar resposta a aquesta argumentació quan va considerar que des de l'inici del procediment (sentència del 9 de febrer del 2017 de la Batllia) l'obligació de la defenent de retornar al demandant la unitat immobiliària i l'obligació del demandant de retornar a la defenent el total de les quantitats percebudes per aquest concepte, estaven vinculades i, per consegüent, la Sala Civil no s'havia pronunciat ultra petita ni havia incorregut en incongruència pel fet de considerar que cada part havia d'executar la seva obligació de manera simultània.
2.6. Per tant, la representació processal del recurrent no ha al·legat cap argument de dret o de fet nou i, com que les condicions d'admissibilitat del recurs de súplica no estan reunides, aquest recurs ha de ser desestimat.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Isaac Anselmo López del Moral contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de maig del 2019 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2019-20-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, l'11 de juliol del 2019.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen
Magistrada
(López del Moral c/ Rodríguez Casanueva)
Número de registre 135-2019. Recurs d'empara
Aute de l'11 de juliol del 2019
_________________________________________________________________
BOPA núm. 63, del 24 de juliol del 2019
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 24 de maig del 2019, per la representació processal del Sr. Isaac Anselmo López del Moral, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de maig del 2019 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2019-20-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist que el magistrat, Sr. Joan Manel Abril Campoy, va plantejar la seva inhibició en aquesta causa, la qual va ser acceptada pel Ple del Tribunal;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 14 de maig del 2019;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 24 de maig del 2019, per la representació processal del Sr. Isaac Anselmo López del Moral, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de maig del 2019 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2019-20-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist que el magistrat, Sr. Joan Manel Abril Campoy, va plantejar la seva inhibició en aquesta causa, la qual va ser acceptada pel Ple del Tribunal;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 14 de maig del 2019;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Arguments del recurrent
- El recurrent impugna l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de maig del 2019 que declarava inadmissible a tràmit el recurs d'empara plantejat contra l'aute del 26 de febrer del 2019, dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
- Considera que el Tribunal Constitucional va cometre un error quan va afirmar que la part adversa havia accionat, juntament amb el seu incident d'execució, la seva demanda d'execució en contra seva, en què demanava el retorn de les sumes que li eren degudes en la mesura en què els requisits de l'article 37.1 de la Llei 43/2014 del saig no s'havien respectat.
- També considera que el Tribunal Constitucional no hagués hagut de validar la decisió de la Sala Civil, ja que aquesta no es va limitar a pronunciar-se en relació amb la qüestió precisa que se li havia plantejat, és a dir, revocar l'aute del 28 de juny del 2018 de la Batllia, sinó que es va pronunciar sobre la qüestió de l'execució simultània de les obligacions respectives de retornar la unitat immobiliària i de retornar el total de les quantitats percebudes per aquest concepte.
- Invoca la jurisprudència dels tribunals ordinaris dels països veïns i del Tribunal Constitucional espanyol, relativa als principis dispositiu i de coherència, els quals impedeixen als tribunals conèixer d'allò que no s'impugna.
- Destaca que, en aquesta causa, la qüestió de l'execució completa de la part dispositiva no havia estat sol·licitada en apel·lació per la part adversa.
- Per consegüent, demana al Tribunal Constitucional que admeti aquest recurs de súplica i constati que l'aute del 26 de febrer del 2019, dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia vulnera els drets constitucionals reconeguts a l'article 10 de la Constitució, que recull els drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut. Així mateix, demana que s'anul·lin les decisions judicials objecte de recurs i es retrotregui el procediment al moment en què es va produir aquesta vulneració.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està essencialment condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE i 2018-19-RE).
2.2. De la lectura comparada del recurs d'empara i del recurs de súplica presentats pel recurrent se'n desprèn que s'impugna la mateixa qüestió: el pronunciament ultra petita de la Sala Civil per tal com va jutjar la qüestió de l'execució completa de la part dispositiva malgrat que la part adversa només demanava en el seu recurs d'apel·lació la revocació de la decisió que la condemnava a restituir el xalet.
2.3. Així mateix, d'aquesta lectura comparada dels dos escrits esmentats també es desprèn que el recurrent al·lega els mateixos arguments: la vulneració del principi de coherència que deriva en una resolució que vulnera els drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut.
2.4. La representació processal del recurrent considera que l'aute d'aquest Tribunal Constitucional és "obertament ERRONI" en haver estimat que la Sala Civil no s'havia pronunciat ultra petita i havia fonamentat la seva decisió.
2.5. Ara bé, en l'aute del 14 de maig del 2019, el Tribunal Constitucional va donar resposta a aquesta argumentació quan va considerar que des de l'inici del procediment (sentència del 9 de febrer del 2017 de la Batllia) l'obligació de la defenent de retornar al demandant la unitat immobiliària i l'obligació del demandant de retornar a la defenent el total de les quantitats percebudes per aquest concepte, estaven vinculades i, per consegüent, la Sala Civil no s'havia pronunciat ultra petita ni havia incorregut en incongruència pel fet de considerar que cada part havia d'executar la seva obligació de manera simultània.
2.6. Per tant, la representació processal del recurrent no ha al·legat cap argument de dret o de fet nou i, com que les condicions d'admissibilitat del recurs de súplica no estan reunides, aquest recurs ha de ser desestimat.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Isaac Anselmo López del Moral contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de maig del 2019 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2019-20-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, l'11 de juliol del 2019.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen
Magistrada