Causa 2020-79-RE
(Gesta, SL c/ Fernández Castro)
Número de registre 522-2020. Recurs d'empara
Aute del 18 de desembre del 2020
_________________________________________________________________
BOPA núm. 6, del 13 de gener del 2021
En nom del Poble Andorrà;
(Gesta, SL c/ Fernández Castro)
Número de registre 522-2020. Recurs d'empara
Aute del 18 de desembre del 2020
_________________________________________________________________
BOPA núm. 6, del 13 de gener del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 13 de novembre del 2020, per la representació processal de la societat Gesta, SL, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute de l'11 de juliol del 2019, dictat per la Secció Civil 6 de la Batllia, i, contra els autes del 29 de juny del 2020 i del 30 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, que es reconegui el dret de la societat recurrent a obtenir una resolució sobre el fons del tema objecte d'aquest recurs, i, que s'acordi la retroacció del procediment al moment en què es van produir les vulneracions al·legades;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 29 de març del 2018, la societat Grup Fernández Castro, SL va presentar una demanda contra la societat Gesta, SL, en què sol·licitava la seva condemna al pagament de diversos imports com a conseqüència dels danys i perjudicis econòmics soferts a causa de la seva actuació i que haurien derivat en una sanció de l'agència tributària.
1.2. L'11 de setembre del 2018, la Sra. Concepció Fernández Castro, administradora única de la societat Grup Fernández Castro, SL, va presentar una demanda contra la societat Gesta, SL pels mateixos fets, en què reclamava diversos imports, pels danys i perjudicis mèdics i psiquiàtrics que li havia causat la situació esmentada. El 5 de novembre del 2018, la Batllia va acumular les dues causes en una de sola.
1.3. La representació processal de la societat Gesta, SL va aixecar una excepció dilatòria de defecte legal en la forma de proposar la segona demanda.
1.4. L'11 de juliol del 2019, la Secció Civil 6 de la Batllia va dictar un aute en què decidia desestimar aquest incident dilatori i condemnava la societat Gesta, SL al pagament de les costes processals que se n'havien derivat.
1.5. La representació processal de la societat Gesta, SL va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 29 de juny del 2020, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual desestimava aquest recurs.
1.6. La representació processal de la societat Gesta, SL va interposar un incident de nul·litat d'actuacions d'acord amb les disposicions de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials.
1.7. El 30 de setembre del 2020, la Sala Civil va inadmetre a tràmit l'incident de nul·litat esmentat, considerant que la via processal a seguir era la de l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials.
1.8. El 13 de novembre del 2020, la representació processal de la societat Gesta, SL, va interposar un recurs d'empara contra l'aute de l'11 de juliol del 2019, dictat per la Secció Civil 6 de la Batllia, i, contra els autes del 29 de juny del 2020 i del 30 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació de la societat recurrent
- La representació processal de la societat recurrent al·lega com a argument principal el fet que la part adversa demana una indemnització per danys i perjudicis soferts sense aportar cap document que permeti valorar la realitat i la importància d'aquests danys invocats.
- Sense aquestes informacions, es troba en la impossibilitat de presentar la seva defensa i de discutir les pretensions de l'altra part.
- Per aquest motiu va plantejar una excepció dilatòria de defecte legal que tenia per objecte posar en relleu que l'altra part no havia adjuntat a la seva demanda cap element que permetés justificar-la.
- Per consegüent, considera que la decisió de la Sala Civil ha vulnerat els seus drets a un procés degut i a la defensa pel fet de desestimar l'excepció esmentada.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, que es reconegui el seu dret a obtenir una resolució sobre el fons del tema objecte d'aquest recurs, i, que s'acordi la retroacció del procediment al moment en què es van produir les vulneracions al·legades.
2.2. Argumentació de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Civil no fonamenta el seu aute del 29 de juny del 2020 sobre el fons de la causa, sinó sobre la inadmissibilitat a tràmit en fase d'apel·lació de la decisió de la Batllia que desestima la seva excepció dilatòria de defecte legal.
- Destaca que l'excepció dilatòria de defecte legal és una qüestió incidental i que d'acord amb l'article 17 de l'Annex II del Decret del 4 de febrer de 1986 "els autes recaiguts en les qüestions incidentals a que es refereix l'article 4 d'aquest Decret podran ser objecte de recurs d'apel·lació únicament quan la resolució recaiguda impossibiliti la continuació del procediment".
- Conclou que atès que la Batllia va rebutjar l'incident esmentat, aquest no podia, en aquesta fase del procediment, ser objecte d'una apel·lació.
- Per tant, en consonància amb la seva doctrina reiterada, declara que les causes d'inadmissió es transformen en causes de desestimació, i desestima, doncs, aquest recurs.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem.
3.2. Quan un recurrent al·lega la vulneració del dret constitucional a obtenir una decisió fonamentada en Dret (article 10.1 de la Constitució), l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd.
3.3. Quan entren en joc drets substancials, el control d'aquest Tribunal en el marc del recurs d'empara consisteix a determinar si els recurrents han estat privats o no d'una protecció efectiva, és a dir, si han estat situats o no en una indefensió material (veg. per ex. el punt 3.3 de l'aute del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-33-RE, o el punt 3.1 de la sentència del 19 de febrer del 2018, recaiguda en la causa 2017-53-RE).
3.4. En aquesta causa, la qüestió constitucional que aquest Tribunal ha de resoldre és la de determinar si la Sala Civil ha fonamentat indegudament en Dret la seva resolució pel fet de considerar que l'excepció dilatòria de defecte legal en el mode de proposar la demanda no era susceptible d'apel·lació.
3.5. Del Decret del 4 de febrer de 1986 es desprèn clarament que les decisions de la jurisdicció ordinària respecte de les qüestions incidentals, com l'excepció dilatòria de defecte legal, no poden ser objecte d'un recurs d'apel·lació autònom, perquè es retardaria de manera indeguda la tramitació de l'assumpte principal.
3.6. La Sala Civil precisa que aquest Decret no impedeix al justiciable formular apel·lació de la decisió que desestima la qüestió incidental, però ho haurà de fer al mateix temps, si s'escau, que l'apel·lació contra la decisió judicial que resolgui el fons de la causa.
3.7. Per consegüent, la Sala Civil no ha comès cap error en Dret, ni ha motivat indegudament la seva decisió que declara inadmissible a tràmit, en aquest moment, l'apel·lació contra la decisió de la Batllia que desestima l'excepció dilatòria de defecte legal.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2020-79-RE interposat per la representació processal de la societat Gesta, SL contra l'aute de l'11 de juliol del 2019, dictat per la Secció Civil 6 de la Batllia, i, contra els autes del 29 de juny del 2020 i del 30 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la societat recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 18 de desembre del 2020.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 13 de novembre del 2020, per la representació processal de la societat Gesta, SL, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute de l'11 de juliol del 2019, dictat per la Secció Civil 6 de la Batllia, i, contra els autes del 29 de juny del 2020 i del 30 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, que es reconegui el dret de la societat recurrent a obtenir una resolució sobre el fons del tema objecte d'aquest recurs, i, que s'acordi la retroacció del procediment al moment en què es van produir les vulneracions al·legades;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 29 de març del 2018, la societat Grup Fernández Castro, SL va presentar una demanda contra la societat Gesta, SL, en què sol·licitava la seva condemna al pagament de diversos imports com a conseqüència dels danys i perjudicis econòmics soferts a causa de la seva actuació i que haurien derivat en una sanció de l'agència tributària.
1.2. L'11 de setembre del 2018, la Sra. Concepció Fernández Castro, administradora única de la societat Grup Fernández Castro, SL, va presentar una demanda contra la societat Gesta, SL pels mateixos fets, en què reclamava diversos imports, pels danys i perjudicis mèdics i psiquiàtrics que li havia causat la situació esmentada. El 5 de novembre del 2018, la Batllia va acumular les dues causes en una de sola.
1.3. La representació processal de la societat Gesta, SL va aixecar una excepció dilatòria de defecte legal en la forma de proposar la segona demanda.
1.4. L'11 de juliol del 2019, la Secció Civil 6 de la Batllia va dictar un aute en què decidia desestimar aquest incident dilatori i condemnava la societat Gesta, SL al pagament de les costes processals que se n'havien derivat.
1.5. La representació processal de la societat Gesta, SL va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 29 de juny del 2020, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual desestimava aquest recurs.
1.6. La representació processal de la societat Gesta, SL va interposar un incident de nul·litat d'actuacions d'acord amb les disposicions de l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials.
1.7. El 30 de setembre del 2020, la Sala Civil va inadmetre a tràmit l'incident de nul·litat esmentat, considerant que la via processal a seguir era la de l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials.
1.8. El 13 de novembre del 2020, la representació processal de la societat Gesta, SL, va interposar un recurs d'empara contra l'aute de l'11 de juliol del 2019, dictat per la Secció Civil 6 de la Batllia, i, contra els autes del 29 de juny del 2020 i del 30 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació de la societat recurrent
- La representació processal de la societat recurrent al·lega com a argument principal el fet que la part adversa demana una indemnització per danys i perjudicis soferts sense aportar cap document que permeti valorar la realitat i la importància d'aquests danys invocats.
- Sense aquestes informacions, es troba en la impossibilitat de presentar la seva defensa i de discutir les pretensions de l'altra part.
- Per aquest motiu va plantejar una excepció dilatòria de defecte legal que tenia per objecte posar en relleu que l'altra part no havia adjuntat a la seva demanda cap element que permetés justificar-la.
- Per consegüent, considera que la decisió de la Sala Civil ha vulnerat els seus drets a un procés degut i a la defensa pel fet de desestimar l'excepció esmentada.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, que es reconegui el seu dret a obtenir una resolució sobre el fons del tema objecte d'aquest recurs, i, que s'acordi la retroacció del procediment al moment en què es van produir les vulneracions al·legades.
2.2. Argumentació de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Civil no fonamenta el seu aute del 29 de juny del 2020 sobre el fons de la causa, sinó sobre la inadmissibilitat a tràmit en fase d'apel·lació de la decisió de la Batllia que desestima la seva excepció dilatòria de defecte legal.
- Destaca que l'excepció dilatòria de defecte legal és una qüestió incidental i que d'acord amb l'article 17 de l'Annex II del Decret del 4 de febrer de 1986 "els autes recaiguts en les qüestions incidentals a que es refereix l'article 4 d'aquest Decret podran ser objecte de recurs d'apel·lació únicament quan la resolució recaiguda impossibiliti la continuació del procediment".
- Conclou que atès que la Batllia va rebutjar l'incident esmentat, aquest no podia, en aquesta fase del procediment, ser objecte d'una apel·lació.
- Per tant, en consonància amb la seva doctrina reiterada, declara que les causes d'inadmissió es transformen en causes de desestimació, i desestima, doncs, aquest recurs.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem.
3.2. Quan un recurrent al·lega la vulneració del dret constitucional a obtenir una decisió fonamentada en Dret (article 10.1 de la Constitució), l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd.
3.3. Quan entren en joc drets substancials, el control d'aquest Tribunal en el marc del recurs d'empara consisteix a determinar si els recurrents han estat privats o no d'una protecció efectiva, és a dir, si han estat situats o no en una indefensió material (veg. per ex. el punt 3.3 de l'aute del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-33-RE, o el punt 3.1 de la sentència del 19 de febrer del 2018, recaiguda en la causa 2017-53-RE).
3.4. En aquesta causa, la qüestió constitucional que aquest Tribunal ha de resoldre és la de determinar si la Sala Civil ha fonamentat indegudament en Dret la seva resolució pel fet de considerar que l'excepció dilatòria de defecte legal en el mode de proposar la demanda no era susceptible d'apel·lació.
3.5. Del Decret del 4 de febrer de 1986 es desprèn clarament que les decisions de la jurisdicció ordinària respecte de les qüestions incidentals, com l'excepció dilatòria de defecte legal, no poden ser objecte d'un recurs d'apel·lació autònom, perquè es retardaria de manera indeguda la tramitació de l'assumpte principal.
3.6. La Sala Civil precisa que aquest Decret no impedeix al justiciable formular apel·lació de la decisió que desestima la qüestió incidental, però ho haurà de fer al mateix temps, si s'escau, que l'apel·lació contra la decisió judicial que resolgui el fons de la causa.
3.7. Per consegüent, la Sala Civil no ha comès cap error en Dret, ni ha motivat indegudament la seva decisió que declara inadmissible a tràmit, en aquest moment, l'apel·lació contra la decisió de la Batllia que desestima l'excepció dilatòria de defecte legal.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2020-79-RE interposat per la representació processal de la societat Gesta, SL contra l'aute de l'11 de juliol del 2019, dictat per la Secció Civil 6 de la Batllia, i, contra els autes del 29 de juny del 2020 i del 30 de setembre del mateix any, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la societat recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 18 de desembre del 2020.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat