Causa 2024-47-RE
(Masson Blanch c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 71-2026.
Denúncia d'incompliment de sentència i sol·licitud d'execució
Aute del 13 de març del 2026
_________________________________________________________________
BOPA núm. 31, del 25 de març del 2025
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 13 de febrer del 2026, per la representació processal del Sr. Juan Marco Masson Blanch, mitjançant el qual formula una denúncia d'incompliment de sentència i una sol·licitud d'execució de la sentència dictada pel Tribunal Constitucional el 20 de desembre del 2024 en el marc de la causa 2024-47-RE, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que declari que la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia ha incomplert de manera flagrant el mandat contingut en la part dispositiva de la sentència esmentada i que adopti les mesures necessàries i oportunes per garantir l'execució efectiva de la seva sentència i, per tal que es restableixi el dret vulnerat, és a dir:
"A) Declari la nul·litat del que s'ha actuat, i en conseqüència l'arxiu de les actuacions i desbloqueig dels seus fons bancaris,
B) Subsidiàriament, el desbloqueig dels fons bancaris dels recurrents i afectats, i fer cessar doncs la vulneració al seu dia denunciada i per aquest Tribunal declarada, i avui per la Batllia mantinguda en flagrant desobediència al l'òrgan superior del poder de l'Estat.
C) Més subsidiàriament comminar de nou a la titular de la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia perquè, de marera immediata, doni compliment a la Sentència".
Així mateix, sol·licita que apliqui la pena que en dret correspongui a l'autoritat judicial per la seva desobediència pel fet d'haver estat comminada i no haver donat cap resposta;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. Arran de la incoació d'unes diligències prèvies contra un client de la BPA, per unes actuacions bancàries suposadament irregulars, el 23 de juliol del 2015, es va ampliar aquesta incoació als Srs. Juan Marco Masson Blanch i Luis Alejandro Capdevielle Flores, alhora que s'acordava el bloqueig, el control i l'embargament dels seus comptes bancaris.
1.2. El 18 de juliol del 2024, la representació processal del Sr. Juan Marco Masson Blanch va interposar un recurs d'empara (2024-47-RE) contra la inactivitat de la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia en el marc de la causa 8000168/2015, que derivaria en una presumpta vulneració dels drets a un judici de durada raonable i a un procés degut, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
1.3. Aquell mateix dia, la representació processal del Sr. Luis Alejandro Capdevielle Flores va interposar un recurs d'empara (2024-48-RE) contra la inactivitat de la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia en el marc de la causa 8000168/2015, que derivaria en una presumpta vulneració dels drets a un judici de durada raonable i a un procés degut, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
1.4. El 9 de setembre del 2024, el Tribunal Constitucional va dictar un aute que va acumular els recursos d'empara 2024-47-RE i 2024-48-RE i que va admetre a tràmit, sense efectes suspensius, aquesta causa acumulada.
1.5. Arran de la defunció del Sr. Luis Alejandro Capdevielle Flores, les causes es van tramitar de manera separada.
1.6. El 20 de desembre del 2024, el Tribunal Constitucional va dictar una sentència que estimava aquest recurs d'empara contra la inactivitat la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia; declarava que s'havia vulnerat el seu dret a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució; comminava la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia que adoptés, en un termini màxim de 3 mesos, prorrogable per decisió fonamentada per altres 3 mesos, les mesures que estaven en l'àmbit de les seves competències per fer cessar la vulneració d'aquest dret fonamental; i, declarava que el recurrent tenia dret a ser indemnitzat en la quantia que determinés la jurisdicció ordinària mitjançant el procediment adient, d'acord amb els paràmetres establerts en el fonament jurídic 3.6 d'aquesta resolució.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. La representació processal del Sr. Juan Marco Masson Blanch denuncia l'incompliment de la sentència constitucional del 20 de desembre del 2024, dictada en el marc de la causa 2024-47-RE i demana la seva execució. En concret, sol·licita que el Tribunal Constitucional:
"A) Declari la nul·litat del que s'ha actuat, i en conseqüència l'arxiu de les actuacions i desbloqueig dels seus fons bancaris,
B) Subsidiàriament, el desbloqueig dels fons bancaris dels recurrents i afectats, i fer cessar doncs la vulneració al seu dia denunciada i per aquest Tribunal declarada, i avui per la Batllia mantinguda en flagrant desobediència al l'òrgan superior del poder de l'Estat.
C) Més subsidiàriament comminar de nou a la titular de la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia perquè, de marera immediata, doni compliment a la Sentència".
Així mateix, sol·licita que el Tribunal apliqui la pena que en dret correspongui a l'autoritat judicial per la seva desobediència pel fet d'haver estat comminada i no haver donat cap resposta.
2.2. La sentència d'aquest Tribunal, del 20 de desembre del 2024, va decidir estimar el recurs d'empara interposat pel recurrent per la vulneració del seu dret a un judici de durada raonable i va:
"4. Comminar la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia que adopti, en un termini màxim de 3 mesos, prorrogable per decisió fonamentada per altres 3 mesos, les mesures que estan en l'àmbit de les seves competències per fer cessar la vulneració d'aquest dret fonamental.
5. Declarar que el recurrent té dret a ser indemnitzat en la quantia que determini la jurisdicció ordinària mitjançant el procediment adient, d'acord amb els paràmetres establerts en el fonament jurídic 3.6 d'aquesta resolució".
2.3. La part compareixent davant d'aquest Tribunal exercita diferents pretensions heterogènies i totes elles han de ser refusades pels arguments que s'exposaran a continuació.
En primer terme, la pretensió de nul·litat de les actuacions tramitades davant de la Batllia s'ha d'articular mitjançant els recursos ordinaris davant la jurisdicció ordinària i pels mecanismes específics dels articles 18 ter i quater de la Llei transitòria de procediments judicials, però no en virtut d'un escrit adreçat a aquest Tribunal Constitucional, en què es denuncia l'incompliment de la nostra sentència del 20 de desembre del 2024.
Respecte de la inviabilitat processal, s'ha d'arribar a la mateixa conclusió, quant a la petició d'arxivament de les actuacions penals i del desbloqueig dels fons bancaris. Aquesta petició no pot ser resolta per la jurisdicció constitucional fora del marc de coneixement d'un recurs d'empara, sinó que s'ha d'articular processalment en les diligències prèvies que es tramiten davant la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia.
2.4. Finalment, el recurrent sol·licita dues mesures més: la primera, que es commini de nou a la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia per tal que adopti la resolució que s'escaigui i, la segona, que s'imposi a la batlle titular d'aquesta Secció la pena que correspongui per la seva desobediència pel fet de no donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional.
Aquestes peticions tampoc poden ser acollides. Quant a la primera, perquè el Tribunal Constitucional pot, i de fet així ha succeït en diverses ocasions en seu de dilacions indegudes, tornar a constatar l'existència d'inactivitat jurisdiccional, i tornar a constatar el manteniment de la vulneració del dret a un procés de durada raonable, però ho ha de fer en el marc del coneixement d'un recurs d'empara.
I, per això, comminar de nou a la batlle titular de la Secció o imposar-li sancions, no són competències atribuïdes a aquest Tribunal Constitucional. En efecte, és cert que les decisions del Tribunal Constitucional vinculen a tots els poders públics i als particulars i tenen el valor de cosa jutjada -article 2.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional-, però a l'igual que succeeix amb altres Tribunals Constitucionals, aquest és un òrgan constitucional i no forma part del poder judicial, de manera que per a l'execució i per a la responsabilitat derivada de l'incompliment dels seus mandats, cal recórrer a l'auxili de la jurisdicció ordinària.
Això explica el per què de la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional espanyol mitjançant la Ley Orgánica 15/2015, de 16 de octubre, de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional, para la ejecución de las resoluciones del Tribunal Constitucional como garantía del Estado de Derecho. En l'Estat veí, es va dotar de la consideració de títol executiu a les sentències del Tribunal, aquest pot establir qui l'ha d'executar i les mesures d'execució, així com dictar la nul·litat de les resolucions que contradiguin les seves decisions i pot requerir un informe sobre l'execució de les seves resolucions i, en funció de l'informe:
a) imposar multes coercitives a les autoritats, als empleats públics o als particulars;
b) acordar la suspensió de funcions de les autoritats i dels empleats públics;
c) l'execució substitutòria de les seves resolucions;
d) i, deduir l'oportú testimoni de particulars per exigir la responsabilitat penal que pugui correspondre.
Com es pot observar les peticions del recurrent van en la línia de les potestats atribuïdes al Tribunal Constitucional espanyol, però no a aquest Tribunal Constitucional.
2.5. Com s'ha exposat, l'exigència de la responsabilitat que pugui correspondre al titular d'un òrgan judicial per a l'incompliment de les decisions d'aquest Tribunal, s'ha d'exigir davant la jurisdicció ordinària, quan es tracta de responsabilitat civil o penal, o donant compte també en aquest darrer cas al Ministeri Fiscal, i si es tracta de responsabilitat disciplinària davant el Consell Superior de la Justícia.
I, pel que fa a la nul·litat de les decisions, o a l'arxivament de les diligències prèvies i al desbloqueig de fons, o a la comminació al titular de l'òrgan judicial, ja hem vist que això escapa a les competències d'aquest Tribunal quan decideix fora del marc d'un recurs d'empara.
En altres paraules, l'incompliment de les decisions del Tribunal Constitucional i la depuració de la responsabilitat derivada d'aquest s'ha d'exigir, a l'igual que l'execució de les seves decisions davant la jurisdicció ordinària, sense que la Llei qualificada del Tribunal Constitucional vigent atribueixi potestats a aquest Tribunal per executar i adoptar les mesures sol·licitades o per imposar sancions econòmiques o personals.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No donar lloc a cap de les peticions sol·licitades per la representació processal del Sr. Juan Marco Masson Blanch per l'incompliment de la sentència del 20 de desembre del 2024, dictada en el marc de la causa 2024-47-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, a la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 13 de març del 2026.
Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova
President Vicepresident
Jean-Yves Caullet Víctor Torre de Silva López de Letona
Magistrat Magistrat