Causa 2025-54-RE
(Esteve Estefanell c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 351-2025. Recurs d'empara
Aute del 9 de setembre del 2025
_________________________________________________________________
BOPA núm. 105, del 17 de setembre del 2025
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 30 de juliol del 2025, per la representació processal de la Sra. Magdalena Esteve Estefanell, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de juliol del 2025 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2025-54-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 14 de juliol del 2025;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Josep-D. Guàrdia Canela;
1. Antecedents processals
1.1. El 14 de febrer del 2025, la Sra. Magdalena Esteve Estefanell va presentar una sol·licitud de benefici de defensa i d'assistència tècnica lletrades gratuïtes davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
1.2. Mitjançant providència del 25 de febrer del 2025, se li va concedir un termini de 5 dies hàbils perquè aclarís detalladament el motiu pel qual demanava el benefici de la defensa i de l'assistència tècnica lletrades gratuïtes, ja que de la informació que constava en la seva sol·licitud no quedava clar quina era la pretensió que volia realment exercitar davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia. També se li advertia que transcorregut aquest termini sense haver presentat aquest aclariment, es dictaria un aute arxivant la sol·licitud sense cap altre tràmit.
1.3. El 13 de març del 2025, la secretària judicial de la Sala Civil va adoptar un acord, en què donava lloc a la petició de suspensió del termini inicialment atorgat a la sol·licitant, allargant el termini fins al 21 de març del 2025, dia en el qual la recurrent va aportar l'escrit d'aclariment sol·licitat.
1.4. El 26 de març del 2025, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute que inadmetia la sol·licitud de defensa i d'assistència tècnica lletrades gratuïtes i l'arxivava.
1.5. El 4 d'abril del 2025, la Sra. Magdalena Esteve Estefanell va presentar davant el Tribunal Constitucional una sol·licitud de defensa i d'assistència tècnica lletrades gratuïtes per poder presentar un recurs d'empara contra l'aute del 26 de març del 2025, dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
1.6. El 14 d'abril del 2025, mitjançant aute, el Tribunal Constitucional va concedir el benefici de defensa i d'assistència tècnica lletrades gratuïtes a la Sra. Magdalena Esteve Estefanell i va demanar al Col·legi d'Advocats d'Andorra que procedís al nomenament d'un advocat d'ofici per tal que assumís la representació processal d'aquesta persona davant aquest Tribunal.
1.7. El 26 de juny del 2025, la representació processal de la Sra. Magdalena Esteve Estefanell va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 26 de març del 2025, dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, així com del dret a la família, establert a l'article 14 del mateix text.
1.8. El 14 de juliol del 2025, el Tribunal Constitucional va dictar un aute mitjançant el qual inadmetia a tràmit aquest recurs per la manca manifesta de contingut constitucional.
2. Arguments de la recurrent
- La recurrent pretén sotmetre al control del Tribunal Constitucional les actuacions judicials que l'han afectat greument, així com també la inadmissió a tràmit pronunciada per aquest Tribunal.
- En aquest sentit, doncs, reprèn els arguments al·legats en el seu escrit de recurs d'empara, així com aquells exposats en les demandes formulades davant les altres jurisdiccions, relatius a l'aplicació dels principis bàsics del dret a la intimitat i a la protecció familiar i a la seva salvaguarda.
- També considera que ha patit per part de totes les jurisdiccions andorranes una situació d'abús institucional respecte del seu fill, així com en relació amb el seu vincle de progenitora.
- Torna a al·legar que la decisió de la Sala Civil ha vulnerat els seus drets a la protecció a la família i a la vida privada, per quan l'ha privat del seu dret a una representació lletrada que li permeti disposar de consells i de coneixements jurídics que ella mateixa no disposa per formular els requeriments, així com per manifestar els diferents arguments de manera clara i entenedora per accedir a les jurisdiccions.
- La recurrent considera que la decisió del Tribunal Constitucional de no admetre a tràmit el recurs d'empara vulnera el seu dret a disposar d'una defensa efectiva.
I com ja va formular en el seu recurs d'empara, insisteix en què la Llei 30/2022 així com la Llei 24/2018 reconeixen als ascendents com a persones que disposen d'un rol central sobre les diferents decisions respecte de les incapacitacions o de les mesures d'acompanyament (segons els termes de la nova legislació) i, per tant, ella té un dret incontestable de controlar, assistida pel seu advocat, si els seus drets com a progenitora han estat respectats, i de poder verificar la realitat dels fets esgrimits per la Sala Civil, així com constatar per ella mateixa la realitat o no, podent intervenir en els procediments endegats per ella.
- Afegeix que no se li pot reprotxar no precisar quines accions vol exercitar, ja que ha exposat clarament que vol disposar d'un advocat per controlar -i verificar- que les mesures adoptades en relació amb el seu fill, així com les diferents resolucions s'adapten i són conformes a la legalitat actualment vigent.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute impugnat, que admeti a tràmit el seu recurs d'empara i que entri a valorar el fons de la vulneració del dret a la jurisdicció al·legada amb tots els efectes legals inherents.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. L'article 39 de la Constitució del Principat d'Andorra estableix que "Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del present títol vinculen immediatament els poders públics a títol de dret directament aplicable. El seu contingut (...) és protegit pels Tribunals". I poc després l'article 41 disposa en el seu primer paràgraf: "Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV són tutelats pels tribunals ordinaris per mitjà d'un procediment urgent i preferent" i en el segon expressa: "La llei crearà un procediment excepcional d'empara davant el Tribunal Constitucional contra els actes dels poders públics que violin el contingut essencial dels drets esmentats en l'apartat anterior". La Llei transitòria de procediments judicials va desenvolupar el procediment previst a l'article 41.2 i la Llei qualificada del Tribunal Constitucional va regular i desplegar el procediment del recurs d'empara. Els articles 85 i següents d'aquesta darrera Llei conformen el recurs o procés d'empara com a una instància jurisdiccional superior per garantir els drets fonamentals. La seva és una funció revisora de l'actuació de la jurisdicció ordinària, però no amb caràcter general, sinó limitant-se a analitzar si la infracció denunciada d'una determinada resolució de la jurisdicció ordinària té contingut constitucional o presenta una falta manifesta d'aquest contingut.
3.2. Ja en el fonament jurídic 3.3 de l'aute recorregut en súplica dèiem que "la nostra decisió ha de mantenir-se en els límits del principi iuxta al·legata et probataque inspira tota l'activitat processal" i afegíem que l'única cosa que ens corresponia era examinar, no la hipotètica vulneració d'alguns drets fonamentals en general, sinó solament si l'aute recorregut infringia el dret a la jurisdicció de la recurrent. El recurs de súplica, junt a bons raonaments, conté algunes inexactituds. Amb independència d'alguns obiter dicta, la ratio decidendi de la inadmissió a tràmit del recurs d'empara no va ser -com al·lega la recurrent- que la resolució recorreguda no fes "la més mínima referència al dret fonamental del dret a la protecció a la família i a la vida privada", sinó que la inadmissió tenia com a causa que la desestimació de la concreta -i única amb rellevància- pretensió de la recurrent no vulnerava el seu dret a la jurisdicció. En efecte com va dir la Sala Civil, l'única pretensió que semblava articular de manera inequívoca la recurrent era l'acumulació dels processos seguits amb les causes TSJC-30/2022 i TSJC-355/2023, que ja es trobaven definitivament resolts des de temps abans, mancant doncs la sol·licitud de justícia gratuïta del fonament necessari per ser concedida per aquesta raó. I explicitava, a més, que mitjançant l'oportuna providència de la Sala se la va requerir perquè expliqués la pretensió judicial concreta que pretenia exercitar, sense que la seva resposta tingués la necessària i exigible claredat.
3.3. Totes les altres consideracions i argumentacions del recurs de súplica, referents a la suposada vulneració del dret fonamental a ser protegit contra les intromissions il·legítimes en la vida privada i familiar no tenien cabuda en el recurs d'empara, ni la tenen en el de súplica, sens perjudici que puguin ser valorades judicialment en el procediment que correspongui. Aquesta realitat ja va ser expressada en els fonaments jurídics 3.2 i 3.3 de l'aute ara objecte de recurs i es reitera novament en aquest moment processal. D'altra banda, el recurs de súplica, en relació amb l'objecte concret i puntual de la controvèrsia suscitada en el recurs d'empara, no aporta elements de fet o de dret nous. I, per tant, d'acord amb la constant doctrina jurisprudencial d'aquest Tribunal cal desestimar aquest recurs de súplica.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Magdalena Esteve Estefanell contra l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de juliol del 2025 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2025-54-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, a la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 9 de setembre del 2025.
Joan Manel Abril Campoy
President
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
Magistrat Magistrat