Causa 2025-85-RE
(Pujal Rius c/ Pujal Rius i d'altres)
Número de registre 568-2025. Recurs d'empara
Aute del 17 de novembre del 2025
_________________________________________________________________
BOPA núm. 141, del 26 de novembre del 2025
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 20 d'octubre del 2025, per la representació processal del Sr. Ricard Pujal Rius, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 6 d'octubre del 2025, dictat per la Secció Civil 1 de la Batllia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li la resolució impugnada, i, que es reconegui el dret del recurrent a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte de recurs, tot acordant-se la retroacció del procediment al moment en què es van produir aquestes vulneracions;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. En el marc de la divisió i de l'adjudicació d'una herència, la representació processal del Sr. Ricard Pujal Rius va formular un incident de nul·litat, en què al·legava que la providència i l'aute del 21 de febrer del 2025, dictats per la Secció Civil 1 de la Batllia no li havien estat notificats, circumstància que vulnerava el seu dret a la defensa, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
En l'aute esmentat, la Secció Civil 1 de la Batllia decidia declarar que la representació processal del Sr. Ricard Pujal Rius en aquest procediment corresponia de manera exclusiva a la Fundació Privada Tutelar del Principat d'Andorra, en la seva condició de curadora designada judicialment; i, cessar les notificacions al procurador i al lletrat, atès que la seva representació processal i direcció lletrada havia quedat jurídicament substituïda per la Fundació esmentada.
En la providència, transmetia un informe pericial i obria un termini a les parts per tal que presentessin al·legacions tècniques.
1.2. El 22 de maig del 2025, la Secció Civil 1 de la Batllia va dictar un aute mitjançant el qual admetia a tràmit aquest incident de nul·litat.
Feia constar que el 14 d'abril del 2025, la Fundació Privada Tutelar havia presentat un escrit, en què atorgava poders al lletrat i al procurador anteriors del Sr. Ricard Pujal Rius, que havien actuat fins al 21 de febrer del 2025; constatava que a més de les dues resolucions invocades, hi havia altres actuacions que ressenyava en una taula, que també li havien de ser notificades.
Així doncs, ordenava la notificació d'aquestes resolucions i feia constar que els terminis per a la interposició dels recursos contra els actes notificats o per a la presentació d'al·legacions oportunes començarien a computar-se a partir de l'endemà de la data de notificació.
I, precisava que contra aquesta resolució no s'hi podia interposar cap recurs, sense perjudici que es pogués plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguessin contra la sentència o la resolució definitiva (article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials).
1.3. El 4 de juny del 2025, la representació processal del Sr. Ricard Pujal Rius, representat per la Fundació Privada Tutelar del Principat d'Andorra, va interposar un segon incident de nul·litat, en què adduïa que s'havia acordat arbitràriament notificar-li 13 resolucions judicials de cop, considerant que aquestes se li haguessin hagut de notificar de forma progressiva.
1.4. El 6 d'octubre del 2025, la Secció Civil 1 de la Batllia va dictar un aute que decidia no donar lloc a aquest incident i que concedia un termini improrrogable de 5 dies hàbils al procurador del demandant incidental per recollir voluntàriament la notificació de les resolucions judicials esmentades; passat aquest termini, se'l consideraria com a notificat a tots els efectes.
1.5. El 20 d'octubre del 2025, la representació processal del Sr. Ricard Pujal Rius va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 6 d'octubre del 2025, dictat per la Secció Civil 1 de la Batllia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a un procés degut i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació del recurrent
- El recurrent retreu a la Secció Civil 1 de la Batllia no haver-li atorgat ni el termini, ni les facilitats necessàries per tal de poder formular el corresponent recurs o les al·legacions oportunes a mesura que s'han anat notificant les resolucions judicials a les parts del procediment (a excepció seva).
- Ara bé, per tal d'esmenar aquestes greus irregularitats, l'aute impugnat pretén donar-li per notificades, en el termini de 5 dies hàbils, les 13 resolucions judicials si es nega a acceptar la notificació de forma simultània de totes aquestes resolucions. Addueix que aquest termini de 5 dies hàbils és insuficient per poder presentar els eventuals recursos que s'hagin d'interposar o per poder formular les al·legacions escaients.
- D'aquesta circumstància en dedueix que aquesta decisió vulnera el seu dret a la defensa, així com el seu dret a un procés degut, reconeguts ambdós a la Constitució.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li la resolució impugnada, i, que es reconegui el seu dret a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte de recurs, tot acordant-se la retroacció del procediment al moment en què es van produir aquestes vulneracions.
2.2. Argumentació de la Secció Civil 1 de la Batllia
- En la resolució del primer incident de nul·litat, la Secció Civil 1 de la Batllia exposava de manera detallada la cronologia del procediment seguit en aquesta causa i constatava la manca de notificació al recurrent de 13 resolucions.
- Concloïa que l'incident de nul·litat podia ser resolt mitjançant la notificació d'aquestes resolucions; i acordava un termini de 5 dies hàbils per tal que el recurrent acceptés la notificació, en garantia del seu dret d'audiència.
- Per aquests motius, estimava l'incident de nul·litat, ordenava la notificació d'aquestes resolucions i feia constar que els terminis per a la interposició dels recursos contra els actes notificats o per a la presentació d'al·legacions oportunes començarien a computar-se a partir de l'endemà de la data de notificació, precisant que contra aquesta resolució no s'hi podia interposar cap recurs, sense perjudici que es pogués plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguessin contra la sentència o la resolució definitiva (article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials).
- En el segon incident de nul·litat, la Secció Civil 1 de la Batllia constatava que contra la providència del 21 de febrer del 2025 s'hi podia interposar un recurs de reposició, i contra l'aute de la mateixa data s'hi podia interposar un recurs d'apel·lació; i que allò que hagués hagut de fer el recurrent era plantejar els motius de nul·litat mitjançant aquests recursos ordinaris, i no a través d'un incident de nul·litat.
- En qualsevol cas, abans de poder fer una cosa o una altra, cal realitzar un primer pas ineludible: la notificació de la resolució. No obstant això, i malgrat que l'aute del 22 de maig del 2025 va ordenar la notificació de les resolucions a la representació processal del recurrent, aquesta darrera no ha permès la notificació esmentada. Si bé efectivament no es van notificar un seguit de resolucions judicials, impedir de rebre aquestes notificacions en aquest estadi, implica entrar en un cercle viciós sense sortida.
- S'ha de concloure que, per esmenar aquesta manca de notificació, no hi ha una altra opció que procedir a la notificació; i un cop notificades les resolucions, el recurrent podrà demanar allò que consideri pertinent en relació amb el seu dret a interposar recursos contra aquelles resolucions, instant qualsevol mecanisme processal que consideri escaient.
- Afegeix que allò que és clar és que sense la notificació d'aquelles resolucions, no s'està produint el primer pas essencial i prèviament necessari a qualsevol ulterior actuació.
- També posa en relleu que, el 6 de maig del 2025, la representació processal del recurrent va rebre una còpia íntegra del procediment, per tant, sí que té coneixement íntegre de totes les resolucions que no li han estat notificades. Havent transcorregut més de 2 mesos i mig des de llavors, i, per tant, no es pot considerar que aquesta part hagi patit cap indefensió.
- En conclusió, declara que els motius de nul·litat que la part denuncia són fàcilment esmenables i ella mateixa n'està impedint la seva esmena, ja que no ha recollit formalment la notificació de les resolucions judicials llistades anteriorment.
- Per aquests motius, se li concedeix un termini improrrogable de 5 dies hàbils per recollir voluntàriament la notificació de les decisions esmentades; passat aquest termini, se la considerarà com a notificada a tots els efectes.
- La Secció Civil 1 reitera que contra aquesta resolució no s'hi pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva (article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials).
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. Les disposicions de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional (article 86) precisen, entre d'altres, que el recurs d'empara s'interposa contra els autes que desestimen o no admeten en fase de recurs els incidents de nul·litat que també es configuren com a un procediment urgent i preferent, d'acord amb l'article 41, apartat 1, de la Constitució.
3.2. En aquest cas, la representació processal del recurrent no ha formulat cap recurs d'apel·lació contra l'aute del 6 d'octubre del 2025, que no dona lloc al seu incident de nul·litat, fet que ens dur a considerar que no s'oposa a la interpretació efectuada per la Secció Civil 1 de la Batllia, d'acord amb la qual la decisió impugnada que resol l'incident de nul·litat no s'hi pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva, conformement a l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials.
3.3. Ara bé, la jurisprudència del Tribunal Constitucional en aquesta matèria està ben establerta i considera que les resolucions fonamentades en l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials no són resolucions definitives susceptibles d'obrir la via de l'empara (veg. entre d'altres, l'aute del 8 d'abril del 2019, recaigut en la causa 2019-19-RE, l'aute del 18 d'octubre del 2019, recaigut en la causa 2019-66-RE, l'aute del 17 de juny del 2024, recaigut en la causa 2024-27-RE, l'aute del 18 de novembre del 2024, recaigut en la causa 2024-64-RE, i, la sentència del 13 de març del 2025, recaiguda en la causa 2024-83-RE). Aquesta jurisprudència precisa igualment que el recurs d'empara es podrà interposar, si s'escau, contra la decisió definitiva que recaigui en el fons i podrà fonamentar-se sobre els arguments relatius a l'incident de nul·litat i a la decisió que s'hi refereix.
3.4. Així, doncs, aquest recurs d'empara és prematur i no pot ser admès a tràmit, sense perjudici que el recurrent pugui presentar un recurs d'empara eventual contra la decisió definitiva que recaigui en la causa, circumstància que garanteix el respecte dels seus drets constitucionals.
3.5. Per consegüent, aquest recurs d'empara ha de ser inadmès a tràmit per ser prematur.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2025-85-RE presentat per la representació processal del Sr. Ricard Pujal Rius contra l'aute del 6 d'octubre del 2025, dictat per la Secció Civil 1 de la Batllia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, a la Secció Civil 1 de la Batllia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 17 de novembre del 2025.
Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova
President Vicepresident
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
Magistrat Magistrat