Article 11

Prescripció
1. Salvat allò que altres lleis estableixen prescriuen
als tres anys:
a) En general, les obligacions de despesa i de pagament.
Els terminis de prescripció comencen, en el primer cas,
des de la data de presentació dels documents
justificatius de l'efectivitat de la despesa, i, en el
segon cas, des de la data de notificació de la liquidació
de la despesa o de l'ordre de pagament.
b) En especial, el dret a la devolució d'ingressos
indeguts. El termini de prescripció s'inicia el dia de
l'ingrés.
2. El dret de reclamar danys i perjudicis prescriu al cap
de tres anys a comptar de la data en què es produeix el
fet, l'acció o l'omissió que el motiva.
3. La prescripció queda interrompuda si l'Administració
reconeix el deute, amb notificació fefaent al creditor, o
si aquest li n'exigeix el pagament, també de forma
fefaent. En cas d'interrupció de la prescripció
d'Administració no perd el temps transcorregut abans de
la interrupció.
4. La prescripció de les obligacions econòmiques s'aplica
d'ofici mitjançant resolució de l'òrgan competent.
Capítol III. Pressupost general
Secció 1a. Principis pressupostaris