Article 57

1. En el cas de separació o divorci, el cònjuge que
experimenti un desequilibri econòmic en relació a l'altre
i que ocasioni un empitjorament respecte a la seva
situació anterior en el matrimoni, té dret a una pensió
que es fixarà en la resolució judicial, en atenció a les
circumstàncies del cas i als següents aspectes:
a) L'acord dels cònjuges.
b) L'edat i l'estat de salut.
c) La qualificació professional i les probabilitats
d'accés a un lloc de treball.
d) Els recursos econòmics i les necessitats de cada
cònjuge.
e) La pèrdua eventual d'un dret de pensió.
f) La duració del matrimoni i de la convivència conjugal.
g) La dedicació passada i futura a la família.
h) La col.laboració amb el seu treball a les activitats
mercantils, industrials o professionals de l'altre
cònjuge.
2. La pensió fixada, com també les bases d'actualització
de la pensió i les garanties per al seu pagament, es
podrà modificar per alteracions substancials dels
recursos econòmics d'un i altre cònjuge.
3. La pensió fixada pot ser substituïda, mitjançant
conveni acordat en qualsevol moment, per la constitució
d'un vitalici, d'un usdefruit sobre determinats béns o
pel lliurament d'un capital en béns o en diners.
4. El dret a la pensió s'extingeix pel cessament de la
causa que el va motivar, per compliment del termini
fixat, per contreure el creditor un nou matrimoni o per
viure maritalment amb un altra persona; no s'extingeix
per la mort del deutor, però els seus hereus poden
sol.licitar judicialment la reducció o la supressió de la
pensió, si el cabal hereditari no pot satisfer el deute o
la pensió afecta els seus drets legitimaris.