Article 7

Prescripció
1. Salvat allò que altres lleis estableixen, prescriuen
als tres anys:
a) La facultat de l'Administració de liquidar els deutes
tributaris i d'altres ingressos de dret públic. El
termini de prescripció comença a partir de la realització
del fet generador o del naixement de l'obligació
correlativa.
b) El dret d'exigir el pagament dels deutes liquidats. El
termini de prescripció s'inicia des de la notificació de
la liquidació.
c) La potestat d'imposar sancions pecuniàries. El termini
de prescripció es compta a partir del dia en què es comet
la infracció.
2. La prescripció queda interrompuda si el deutor
reconeix el deute de forma fefaent davant l'Administració
o si aquesta li n'exigeix el pagament, també de forma
fefaent. En cas d'interrupció de la prescripció el deutor
no perd el temps transcorregut abans de la interrupció.
3. La prescripció dels drets econòmics s'aplica d'ofici
mitjançant resolució de l'òrgan competent.
Secció 2a. Obligacions econòmiques de les finances
públiques