Causa 2025-100-RE
(Carrillo López c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 643-2025. Recurs d'empara
Sentència del 13 de març del 2026
_________________________________________________________________
BOPA núm. 31, del 25 de març del 2026
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 3 de desembre del 2025, per la representació processal de la Sra. Yolanda Carrillo López, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 13 de novembre del 2025, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a la defensa i a presentar un recurs contra una decisió judicial penal desfavorable, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li l'aute impugnat i que retrotregui les actuacions per tal que el Tribunal de Corts dicti una nova resolució que admeti el recurs d'apel·lació de la recurrent;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Vist l'aute del Tribunal Constitucional del 19 de gener del 2026 que va admetre a tràmit aquesta causa sense efectes suspensius;
Vist l'escrit d'al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 5 de febrer del 2026, pel Ministeri Fiscal;
Vistes les conclusions formulades dintre de termini per la part recurrent i pel Ministeri Fiscal;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. En el marc d'unes diligències prèvies seguides per la presumpta comissió d'un delicte major d'agressió sexual, el 21 d'octubre del 2025, la Secció d'Instrucció 2 de la Batllia va dictar un aute que acordava el sobreseïment de la causa.
1.2. La representació processal de la Sra. Yolanda Carrillo López va intentar presentar el seu recurs d'apel·lació contra aquesta decisió a través del portal del servei al professional (PSP) l'11 de novembre del 2025, el darrer dia del termini per fer-ho. Atès que, segons les seves al·legacions, es va trobar amb diverses incidències tècniques, l'endemà va presentar el seu escrit físicament davant el Tribunal de Corts.
1.3. El 13 de novembre del 2025, el Tribunal de Corts va dictar un aute que acordava inadmetre a tràmit aquest recurs d'apel·lació, ja que havia estat presentat en format paper, sense que s'hagués demostrat la seva impossibilitat d'utilitzar el sistema informàtic de gestió i de comunicació processal.
1.4. El 3 de desembre del 2025, la representació processal de la Sra. Yolanda Carrillo López va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 13 de novembre del 2025, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a la defensa i a presentar un recurs contra una decisió judicial penal desfavorable, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació de la recurrent
- La recurrent exposa que, en compliment de la Llei 7/2022, del 31 de març, d'accés electrònic de l'Administració de justícia, va accedir a la plataforma de l'Administració electrònica a través del seu programa PSP, l'11 de novembre del 2025, darrer dia per presentar l'escrit de recurs d'apel·lació prop del Tribunal de Corts, i "al penjar" l'escrit, el sistema del programa no va permetre, en tres ocasions, que aquesta part pogués presentar mitjançant aquesta via electrònica l'escrit esmentat.
- Adjunta còpia de les incidències que van succeir en el moment d'accedir a la PSP i que no van permetre poder adjuntar en temps i forma l'escrit del recurs d'apel·lació davant el Tribunal de Corts; com es pot veure, la primera vegada, l'escrit es va denegar; la segona vegada que aquesta part va intentar "penjar" l'escrit de recurs es va indicar que "web page blocked"; i, en la tercera ocasió, se'ns va indicar que la presentació de dit escrit de recurs penal requeria de procurador, quan per hom és conegut que la representació processal en l'àmbit penal a través de procurador és obligatori per les persones jurídiques i no físiques.
- Manifesta que davant la impossibilitat de presentar l'escrit per via electrònica, l'endemà, el 12 de novembre, a primera hora, es va presentar físicament, i per tant, en format paper, davant el Tribunal de Corts, amb còpia de les 3 incidències esmentades per registrar el seu recurs d'apel·lació.
- No obstant això, el 13 de novembre del 2025, el Tribunal de Corts va inadmetre a tràmit el seu recurs d'apel·lació per tal com havia estat presentat en format paper.
- Considera que la decisió del Tribunal de Corts vulnera el seu dret a la defensa, i també el dret a presentar un recurs en l'àmbit penal, atès que va haver de presentar el recurs en format paper per causes totalment alienes a la seva voluntat, i per motius informàtics no controlats per aquesta part.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li l'aute impugnat i que retrotregui les actuacions per tal que el Tribunal de Corts dicti una nova resolució que admeti a tràmit el seu recurs d'apel·lació.
2.2. Argumentació del Tribunal de Corts
- El Tribunal de Corts recorda que el 3 de febrer del 2025 va entrar en vigor la Llei 7/2022, del 31 de març, d'accés electrònic de l'Administració de justícia, que disposa en el seu article 3 l'ús obligatori de la xarxa electrònica i el sistema informàtic. Així l'apartat 3 d'aquest article preveu que les oficines judicials no admeten cap escrit o document en format paper, excepte en els casos previstos expressament a la Llei.
- Per tant, l'incompliment del deure d'ús dels sistemes informàtics de comunicació i de gestió processal previstos a la Llei esmentada comporta la preclusió de l'acte processal que correspongui, amb la consegüent manca d'aportació de l'escrit o els documents dintre del termini fixat, amb els efectes processals que s'esdevinguin, tret que hi hagi un motiu degudament justificat en els termes previstos en aquesta Llei.
- El Tribunal de Corts afegeix que l'article 13.1 del mateix text preveu que "la demanda, la petició d'injunció i els escrits iniciadors de qualsevol tipus de procés o procés judicial s'han de presentar al registre electrònic que correspongui per al seu repartiment. Una vegada admès l'escrit i designat el tribunal competent, qualsevol comunicació processal s'ha de fer al registre electrònic del tribunal que coneix de l'assumpte".
- Finalment, reprèn el contingut de la disposició transitòria primera de la mateixa Llei sobre la coexistència de les dues tramitacions pels processos judicials ja iniciats.
- El Tribunal de Corts constata que, en aquest cas, l'escrit formulant recurs d'apel·lació va ser presentat en format paper, el 12 de novembre del 2025, quan s'hauria d'haver presentat en seu electrònica, posant en relleu que no es deriva del mateix que s'hagi produït cap impossibilitat per presentar-lo pel portal electrònic, i assenyala que tot i que la lletrada va aportar juntament amb l'escrit uns documents, aquests no justifiquen degudament la impossibilitat de l'ús del sistema informàtic de gestió i de comunicació processal, motius pels quals, decideix inadmetre a tràmit el recurs d'apel·lació presentat per la recurrent.
2.3. Argumentació del Ministeri Fiscal
- El Ministeri Fiscal indica que la recurrent addueix que no va poder presentar el seu escrit de recurs d'apel·lació electrònicament per causes informàtiques no controlades i acompanya diversa documentació consistent en 3 captures de pantalla, però el cert és que, no s'aprecia que hagi existit cap dificultat per accedir i/o adjuntar documentació electrònicament, ans al contrari, se'n desprèn que el sistema li permetia entrar i annexar l'aute que impugnava del 21 d'octubre del 2025 (vegi's la 3a incidència). A més a més, de les captures de pantalla aportades no s'observa cap data, ni cap hora que justifiqui que efectivament es tractava del dia 11 de novembre del 2025 i a darrera hora, això és, el darrer dia per presentar el recurs d'apel·lació davant el Tribunal de Corts.
- A major abundantment, no consta que la representació lletrada de la recurrent alertés al departament informàtic i/o al Tribunal mateix d'aquestes incidències a través d'altres vies al seu abast (telèfon, correu electrònic), ni consten altres incidències d'altres usuaris d'aquell dia i a la mateixa hora, raó per la qual, la presentació del seu escrit en suport paper el dia següent no queda justificada.
- Igualment, tampoc es pot passar per alt que, si verdaderament l'11 de novembre del 2025, va existir un problema informàtic, com la representació processal de la recurrent al·lega, res l'impedia que durant el dia hagués pogut presentar el seu escrit en suport paper i no ho va fer fins al dia següent, qüestió que en tot cas, hagués calgut ponderar amb els elements probatoris pertinents i les excepcions contemplades en la Llei 7/2022.
- Per tant, la conseqüència d'haver presentat l'escrit de recurs d'apel·lació el 12 de novembre del 2025 i, per tant, extemporàniament, no pot ser una altra que la seva inadmissió a tràmit, raó per la qual, cal dir que la resolució impugnada és conforme a dret.
- Alhora, cal recordar que si bé "És doctrina reiterada d'aquest Tribunal Constitucional, entre d'altres, la recent sentència del 20 de gener del 2025 -causa 2024-59-RE-, que les exigències processals o pressupòsits del recurs no es poden interpretar de forma rigorista o formalista i que obstin a una resolució sobre el fons de l'afer, perquè de ser així significarien una vulneració del dret a l'accés a la jurisdicció de l'article 10 de la Constitució (...). És també un cànon de constitucionalitat reiterat que l'aplicació i la interpretació de les normes corresponen a la jurisdicció ordinària, excepte en aquells casos en els quals aquestes accions puguin entendre's com a no raonables, il·lògiques o inversemblants o que es recolzin en errades patents o manifestes" (causa 2025-97-RE, aute del 18 de desembre del 2025).
- Considera que l'aplicació per part del Tribunal de Corts de la Llei 7/2022, en concret de l'article 3.3, que disposa que l'incompliment del deure d'ús dels sistemes informàtics de comunicació i de gestió processal previstos a la Llei comporta la preclusió de l'acte processal que correspongui, amb la consegüent manca d'aportació de l'escrit o els documents dintre del termini fixat, amb els efectes processals que s'esdevinguin, tret que hi hagi un motiu degudament justificat en els termes previstos en aquesta Llei, no vulnera el dret a la defensa, ni el dret a presentar un recurs contra una decisió judicial penal desfavorable.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que desestimi aquest recurs d'empara per no haver-se produït la vulneració de cap dels drets fonamentals al·legats.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El Tribunal Constitucional no és ni una tercera instància, ni un tribunal suprem, ni un tribunal de cassació.
3.2. Convé recordar que l'anàlisi i la interpretació dels fets i de les normes aplicables corresponen a les jurisdiccions ordinàries, llevat que això condueixi a una resolució il·lògica, arbitrària o no raonable o que infringeixi els drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
3.3. La decisió impugnada es fonamenta en la Llei 7/2022, del 31 de març, d'accés electrònic de l'Administració de justícia que disposa en el seu article 3.3 que "Les oficines judicials no admeten cap escrit o document en format paper excepte en els casos previstos expressament a la Llei. L'incompliment del deure d'ús dels sistemes informàtics de comunicació i gestió processal previstos a la Llei comporta la preclusió de l'acte processal que correspongui, amb la consegüent manca d'aportació de l'escrit o els documents dintre del termini fixat, amb els efectes processals que s'esdevinguin, tret que hi hagi un motiu degudament justificat en els termes previstos en aquesta Llei".
3.4. D'acord amb la primera disposició transitòria d'aquesta mateixa Llei, aquest article s'aplica sense cap ambigüitat en aquest cas tractant-se d'un procediment d'apel·lació, ja que la primera instància tractava de fets anteriors a l'entrada en vigor de la Llei esmentada i s'havia desenvolupat i finalitzat d'acord amb les disposicions aplicables anteriorment.
3.5. En aquest cas, el Tribunal de Corts considera que els documents presentats per la recurrent no permeten establir un mal funcionament del sistema informàtic.
3.6. En el seu recurs d'empara, la recurrent exposa, com ja va fer en l'escrit que va presentar, el 12 de novembre del 2025, mitjançant el qual formulava recurs d'apel·lació, que no li havia estat possible utilitzar el portal dels serveis al professional, obligatori des de l'entrada en vigor de la Llei 7/2022. I, adjunta al seu recurs les captures de pantalla, que també havia adjuntat al seu recurs d'apel·lació.
3.7. Com ja s'ha recordat en el punt 3.2, l'anàlisi i la interpretació dels fets i de les normes aplicables corresponen a les jurisdiccions ordinàries, llevat que això condueixi a una resolució il·lògica, arbitrària o no raonable o que infringeixi els drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució. En aquest cas, considerar, com ho fa el Tribunal de Corts, i com ho constata el Ministeri Fiscal, que les captures de pantalla annexades per la recurrent no permeten establir un mal funcionament del portal dels serveis al professional que impedia la seva utilització és totalment racional i lògic.
3.8. L'absència de qualsevol acte per intentar avisar de la seva dificultat o de contactar amb el Tribunal de Corts per qualsevol mitjà, així com l'absència de qualsevol altra queixa d'una incidència aquell mateix dia per algun altre usuari, com ho indica el Ministeri Fiscal, conforta l'anàlisi d'acord amb la qual la disfunció al·legada no està acreditada.
3.9. Per consegüent, les disposicions de la Llei 7/2022 esmentades, i en concret aquelles contingudes a l'article 17, que preveuen aquest supòsit, no poden aplicar-se en aquesta causa, el termini suplementari d'un dia previst en cas de mal funcionament del portal dels serveis al professional no és procedent.
3.10. Per aquest motiu, com ho constata el Ministeri Fiscal, a més del motiu d'inadmissió a tràmit esmentat pel Tribunal de Corts, s'afegeix la constatació que la temptativa de presentació del recurs d'apel·lació de la recurrent es va fer fora de termini.
3.11. Cal concloure doncs, que la decisió impugnada està fonamentada en Dret, que es recolza en una anàlisi dels fets i de les normes que és lògica i racional i que està exempta de qualsevol arbitrarietat i, per tant, no vulnera els drets constitucionals de la recurrent, reconeguts a l'article 10 de la Constitució. Així doncs, aquest recurs d'empara ha de ser íntegrament desestimat.
3.12. La desestimació del recurs d'empara comporta la condemna en costes de la recurrent en seu constitucional (article 92.4 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional).
Decisió:
En atenció a tot això que s'ha exposat, el Tribunal Constitucional, per l'autoritat que li confereix la Constitució del Principat d'Andorra,
Ha decidit:
1. Desestimar el recurs d'empara interposat per la representació processal de la Sra. Yolanda Carrillo López contra l'aute del 13 de novembre del 2025, dictat pel Tribunal de Corts.
2. Declarar que no s'ha produït cap vulneració dels drets a la defensa i a presentar un recurs contra una decisió judicial penal desfavorable, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
3. Imposar a la part recurrent les costes processals derivades de la desestimació del seu recurs.
4. Publicar aquesta sentència, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
I així, per aquesta sentència nostra, que ha de ser notificada a la representació processal de la recurrent, al Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal, ho pronunciem, manem i signem a Andorra la Vella, el 13 de març del 2026.
Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova
President Vicepresident
Jean-Yves Caullet Víctor Torre de Silva López de Letona
Magistrat Magistrat