2025-14-RE

Causa 2025-14-RE

(Cierco Noguer c/ Principat d'Andorra)

 

Número de registre 113-2025. Recurs d'empara

 

Sentència del 19 de maig del 2025

_________________________________________________________________

BOPA núm. 64, del 28 de maig del 2025

 

 

 

En nom del Poble Andorrà;

 

El Tribunal Constitucional;

 

Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 19 de febrer del 2025, per la representació processal dels Srs. Higini i Ramon Cierco Noguer, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la inactivitat de la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia en el marc de la causa Diligències Prèvies 8000008/2022, per una presumpta vulneració dels drets a un judici de durada raonable, a l'accés a la jurisdicció i al recurs, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que ordeni a la batlle instructora que adopti les mesures oportunes per fer cessar la demora denunciada dins d'un termini fixat per aquest Tribunal, i que dicti una resolució motivada sobre el fons de la seva pretensió;

 

 

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;

 

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;

 

Vist l'aute del Tribunal Constitucional del 13 de març del 2025 que va admetre a tràmit aquesta causa sense efectes suspensius;

 

Vist l'escrit d'al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 3 d'abril del 2025, pel Ministeri Fiscal;

 

Vistes les conclusions formulades dintre de termini per la part recurrent i pel Ministeri Fiscal;

 

 

Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;

 

 

 

1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries

 

1.1. El 16 de març del 2022, d'acord amb la petició del Ministeri Fiscal, la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia va incoar unes diligències prèvies contra diverses persones per la comissió, sense perjudici d'ulterior qualificació, d'uns presumptes delictes majors d'associació il·lícita i de blanqueig de diners.

 

1.2. El 12 de juliol del 2022, la batlle instructora va dictar un aute mitjançant el qual decidia ampliar la incoació de les diligències als Srs. Higini i Ramon Cierco Noguer, per un presumpte delicte de blanqueig de diners i un presumpte delicte contra el prestigi de les institucions.

 

1.3. El 22 de març del 2023, el Jutjat Central d'Instrucció 6 de Madrid va comunicar a la Batllia la seva resolució del 8 de febrer del mateix any, en què no donava lloc a la comissió rogatòria internacional sol·licitada.

 

1.4. El 24 de març del 2023, el Ministeri Fiscal va sol·licitar que es prengués declaració als imputats, entre els quals els recurrents, que van comparèixer el 18 de setembre del mateix any.

 

1.5. La representació processal dels recurrents va presentar diversos escrits en què demanava el sobreseïment de la causa i el seu arxivament (del 10 d'abril, del 6 de setembre i del 30 d'octubre del 2024, i, del 7 de gener del 2025).

 

1.6. Transcorreguts 11 mesos després de la primera petició de sobreseïment i d'arxivament, el 19 de febrer del 2025, la representació processal dels Srs. Higini i Ramon Cierco Noguer va interposar un recurs d'empara contra la inactivitat de la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia en el marc de la causa Diligències Prèvies 8000008/2022, per una presumpta vulneració dels drets a un judici de durada raonable, a l'accés a la jurisdicció i al recurs, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.

 

 

 

2. Argumentació jurídica

 

2.1. Argumentació dels recurrents

 

- Segons el parer dels recurrents, la seva demanda d'empara es fonamenta en l'existència de dilacions indegudes derivades de la inactivitat de la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia, que vulneraria l'article 10.2 de la Constitució.

 

- Exposen que, el 7 de març del 2022, el Ministeri Fiscal va demanar la incoació de diligències prèvies contra diverses persones; que el 16 de març del mateix any, la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 va incoar diligències prèvies contra un tercer i, el 12 de juliol del 2022, va ampliar la incoació respecte de les seves persones, per uns presumptes delictes de blanqueig i contra el prestigi de les institucions; i, 18 de setembre del 2023 es va practicar la compareixença dels investigats.

 

- Al·leguen que des d'aquesta data no s'ha practicat cap actuació ni diligència d'instrucció i, atesa la poca consistència de les acusacions fonamentades en premsa forana i sensacionalista, el 10 d'abril del 2024, van sol·licitar que es decretés el sobreseïment i l'arxivament de la causa. El 6 de setembre del 2024 es va tornar a demanar, donat que el primer no s'havia respost, ni havien aparegut fets nous i que el Ministeri Fiscal no havia efectuat cap manifestació. El 30 d'octubre del 2024 i el 7 de gener del 2025 es va tornar a demanar el sobreseïment, sense que el Ministeri Fiscal s'hagi manifestat i sense que les seves peticions s’hagin resolt quan ja han passat quasi 11 mesos des de la primera petició d'arxivament.

 

- Consegüentment, sol·liciten que es constati la vulneració dels drets a obtenir una decisió judicial en un lapse de durada raonable, a l'accés a un tribunal i al recurs, que s'adoptin les mesures per posar fi a la demora i que es dicti una resolució motivada en el termini que fixi el Tribunal Constitucional.

 

 

2.2. Argumentació del Ministeri Fiscal

 

- El Ministeri Fiscal exposa la doctrina d'aquest Tribunal Constitucional, segons la qual per constatar la vulneració del dret a un judici de durada raonable cal tenir en compte diferents paràmetres: la llarga durada, la manca relativa de complexitat, els riscs de la demora, que la dilació no sigui imputable a aquell que l'al·lega i la irrellevància que la inactivitat sigui directament responsabilitat de l'òrgan judicial.

 

- Segons el Ministeri Fiscal no existeix cap dilació indeguda per quant des de l'ampliació de la incoació contra els recurrents s'han practicat les diligències que refereix en el seu escrit i es tracta d'una causa amb una complexitat tècnica i jurídica, la qual acumula un volum important de documentació financera que ha de ser analitzada.

 

- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que desestimi aquest recurs d'empara.

 

 

 

3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional

 

3.1. La jurisprudència d'aquest Tribunal Constitucional ha establert quins són els paràmetres que s'han de prendre en consideració per poder concloure si la durada d'un judici és  o no és  raonable (veg. per ex. les sentències del 14 de març del 2001 -causa 2000-17-RE-, del 7 de setembre del 2005 -causa 2005-21-RE-, del 7 de maig del  2018 -causes 2017-38-RE i 2017-54-RE-, del 7 de setembre del 2018 -causa 2018-10-RE-, del 19 de desembre del 2018 -causa 2018-50-RE-, del 22 de maig del 2019 -causa 2019-14-RE, del 13 de juliol del 2020 -causa 2020-19-RE-, del 14 de febrer del 2022 -causa 2021-97-RE-, del 20 d'abril del 2022 -causa 2022-23-RE-, del 7 de setembre del 2022 -causa 2022-39-RE- o, més recentment, del 17 de febrer del 2025 -causa 2024-82-RE- i, del 13 de març del 2025 -causa 2024-79 i 80-RE).

 

I aquesta doctrina del Tribunal Constitucional s'alinea amb la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (veg. la sentència del 13 de juliol de 1983, recaiguda en el cas Zimmermann i Steiner c/ Suïssa, així com la sentència del 27 de juny del 2000, recaiguda en el cas Frydlender c/ França).

 

3.2. La concreció de la durada "raonable", com a concepte jurídic indeterminat, exigeix valorar la complexitat processal, el temps transcorregut, l'actitud processal de les parts i l'activitat dels tribunals (veg. les sentències del 25 de maig del 2007 -causa 2007-2-RE- i del 10 d'octubre del 2016 -causa 2016-8-RE-), d'acord amb les peculiaritats del cas concret (veg. la sentència del 15 de desembre del 2014 -causa 2014-23-RE).

 

3.3. Si les consideracions anteriors les traslladem al supòsit actual, ressurt que des de la primera petició de sobreseïment i d'arxivament han transcorregut quasi 11 mesos respecte de la interposició del recurs d'empara i 1 any, una vegada admès a tràmit aquest recurs d'empara i pendent del pronunciament de la resolució que procedeixi.

 

Durant aquest termini, les diligències que el Ministeri Fiscal enuncia que s'han portat a terme i que tenen rellevància per poder copsar si ha tingut lloc o no una vulneració del dret a un judici de durada raonable són:

 

- el 15 de desembre del 2023, la Batllia va recordar a les autoritats espanyoles la comissió rogatòria pendent;

 

- el 23 de febrer del 2024 es va incorporar la resposta de les autoritats espanyoles;

 

- el 25 de març del 2024 es va tornar a incorporar la resposta de les autoritats espanyoles;

 

- el 29 d'abril del 2024 s'incorporava a la causa l'informe del Servei de Policia;

 

- i, el 9 de setembre del 2024, es va donar vista al Ministeri Fiscal de la petició d'arxivament de la part recurrent.

 

D'aquestes diligències s'han extret les peticions de sobreseïment demanades per la part recurrent i s'haurien d'extreure també la incorporació de la resposta de les autoritats espanyoles i allò que resta és que en aquest any, la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 només ha efectuat un recordatori a les autoritats espanyoles, ha incorporat un informe del Servei de Policia i ha traslladat al Ministeri Fiscal la petició de sobreseïment.

 

Per tant, s'observa que en aquest cas existeix una manca d'impuls d'ofici del procediment i la realització d'una minsa activitat instructora, malgrat el Ministeri Fiscal addueixi que es pugui apreciar en aquesta causa una complexitat tècnico-jurídica dels delictes investigats, un gran nombre de parts o el gran volum de la documentació que integra la instrucció. De fet, s'ha de ressenyar que el Ministeri Fiscal només fa referència a la resposta de les autoritats espanyoles i a la incorporació de l'informe del Servei de Policia.

 

Si als extrems anteriors s'afegeix que la part recurrent ha estat proactiva -fins a quatre vegades- en sol·licitar el sobreseïment i l'arxivament, sense obtenir cap resposta, i que el nombre de diligències practicades en relació amb la natura i la complexitat de la instrucció es revela com de poca entitat, afegint l'exigència que les diligències prèvies han de ser objecte d'una instrucció àgil, s'ha de concloure que la inactivitat de la Batllia infringeix el dret a un judici de durada raonable -article 10.2 de la Constitució.

 

3.4. La vulneració del dret fonamental a un judici de durada raonable exigeix per part d'aquest Tribunal Constitucional no solament la seva declaració, sinó també l'adopció de les mesures necessàries per fer-la cessar. En aquest sentit, correspon fixar un termini de 3 mesos, prorrogable per justa causa per altres 3 mesos més, que haurà de ser comunicada i acreditada davant d'aquest Tribunal, per dictar la resolució judicial escaient respecte al sobreseïment i a l'arxivament de les diligències prèvies referides en relació amb la part recurrent.

 

3.5. L'estimació d'aquest recurs d'empara comporta la no imposició de les costes processals d'aquest procés constitucional -arg. article 92.4 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.

 

 

Decisió:

 

En atenció a tot això que s'ha exposat, el Tribunal Constitucional, per l'autoritat que li confereix la Constitució del Principat d'Andorra,

 

 

Ha decidit:

 

 

1. Estimar el recurs d'empara 2025-14-RE, interposat per la representació processal dels Srs. Higini i Ramon Cierco Noguer contra la inactivitat de la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia en el marc de la causa Diligències Prèvies 8000008/2022.

 

 

2. Declarar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a un judici de durada raonable en aquesta causa.

 

 

3. Comminar la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia que, en un termini màxim de 3 mesos, prorrogable per decisió fonamentada en Dret per altres 3 mesos, dicti la resolució judicial que s'escaigui respecte de la petició de sobreseïment i d'arxivament interessada per la part recurrent.

 

 

4. Declarar que no és procedent efectuar cap pronunciament en matèria de costes.

 

 

5. Publicar aquesta sentència, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

 

 

I així, per aquesta sentència nostra, que ha de ser notificada a la representació processal dels recurrents, a la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia i al Ministeri Fiscal, ho pronunciem, manem i signem a Andorra la Vella, el 19 de maig del 2025.

 

 

 

 

Joan Manel Abril Campoy                                                        Pere Pastor Vilanova

President                                                                                              Vicepresident

 

 

 

Josep-D. Guàrdia Canela                                                             Jean-Yves Caullet

Magistrat                                                                                                      Magistrat